24.12.2024 - 03:24
|
Actualització: 24.12.2024 - 07:52
El primer ministre francès, François Bayrou, ha presentat el seu nou govern, que inclou figures clau del macronisme i fa una petita concessió als socialistes amb la incorporació de l’ex-primer ministre Manuel Valls al capdavant de la cartera d’Ultramar.
Entre els noms principals del gabinet destaca l’ex-primera ministra Élisabeth Borne, que va plegar al gener després de la polèmica per l’aprovació de la llei d’immigració impulsada durant el seu govern. Ara assumirà la cartera d’Educació. També torna Gérald Darmanin, que va ser ministre d’Interior durant quatre anys, incloent-hi el mandat de Borne, i que ara serà ministre de Justícia. Aurora Bergé reprendrà la cartera d’Igualtat després d’haver deixat el càrrec fa uns quants mesos.
En canvi, mantenen els seus càrrecs el ministre d’Exteriors, Jean-Noël Barrot; el ministre de Defensa, Sébastien Lecornu; el ministre d’Interior, Bruno Retailleau; i Rachida Dati, al capdavant de Cultura, segons que ha informat France Info.
Una altra concessió als socialistes és el nomenament de François Rebsamen com a nou ministre de Planificació Regional i Descentralització. Rebsamen va ser ministre de Treball durant el mandat de Valls i número dos del Partit Socialista durant l’etapa d’Hollande.
Bayrou ha explicat que estava molt orgullós del nou equip de govern. “Un grup experimentat per a reconciliar i renovar la confiança de tots els francesos”, ha indicat a les xarxes socials. Més tard, ha comparegut a la televisió per defensar la seva elecció i ha dit que estava convençut que el nou govern no seria derrocat per una nova moció de censura. “L’acció que presento i l’equip de govern garantiran que no hi hagi moció de censura a l’Assemblea Nacional”, ha dit en una entrevista a BFMTV.
Tot i això, ha reconegut que no hi havia cap partit content amb els membres del nou gabinet, incloent-hi els Republicans de dreta. Segons ell, no és un problema del govern, sinó dels partits.
Ha criticat especialment el Rassemblement National, d’extrema dreta, i la França Insubmisa, d’esquerres, tot i que ha assegurat no voler fer la guerra als setze milions de votants que van optar per aquestes dues formacions.
Entre les prioritats del govern, Bayrou ha destacat la seguretat i ha dit que la majoria de francesos pensava que vivia en un país insegur. També ha defensat d’afrontar “el problema de la immigració”, però ha rebutjat de qualificar el Rassemblement National com un partit d’extrema dreta i l’ha descrit com un “partit de protesta” que “no respecta diversos valors i principis” que ell defensa.
“Provocació”
Després de l’anunci –fet pel responsable de l’Elisi, Alexis Kohler–, el dirigent del Partit Socialista, Olivier Faure, ha titllat el govern de Bayrou de provocació. “L’extrema dreta al poder sota la vigilància de l’extrema dreta”, ha escrit a X.
Per la seva banda, el dirigent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha demanat la convocatòria urgent d’una moció de confiança. “Només amb la censura podrem dir ‘no’ a aquesta nova negació del que va votar França sota control de Le Pen”, ha apuntat. Ha afegit que la destitució de Bayrou era més urgent que mai per retornar el poder als francesos.
La portaveu de la França Insubmisa a l’Assemblea francesa, Mathilde Panot, ha dit que el govern de Bayrou era ple de gent rebutjada per les urnes i amb el suport del Rassemblement National i la seva cap, Marine Le Pen.
La dirigent dels ecologistes, Marine Tondelier, ha dit en una entrevista a BFM TV que l’executiu de Bayrou era una farsa i que incloïa persones –referint-se a Valls– que havien deixat de formar part de l’esquerra “fa molt de temps”.
El president del Rassemblement National, Jordan Bardella, ha dit que Bayrou havia creat la coalició del fracàs. “Per sort, el ridícul no mata”, ha ironitzat, i ha afegit que el seu partit hi seria per a defensar i protegir els francesos. Més tard, Marine Le Pen mateixa ha demanat un canvi de mètode mentre esperava l’alternança. Ha criticat que el nou govern es basava en una manca evident de legitimitat i una majoria inexistent.
François Bayrou va assumir el càrrec de mans del seu predecessor, Michel Barnier, que va caure després d’una històrica moció de censura presentada per la coalició d’esquerres del Nou Front Popular amb el suport de Le Pen enmig de la crisi pel debat pressupostari.
Bayrou ha promès de no recórrer a l’article 49.3 de la constitució –que permet aprovar mesures legislatives si es supera una moció de censura– tret que hi hagi una situació de blocatge absolut a l’Assemblea francesa.
El Nou Front Popular, la coalició amb més representació a l’Assemblea, ja ha advertit que presentaria mocions de censura contra qualsevol primer ministre que no fos de la seva línia, fet que deixa el nou executiu en una situació molt precària.
