L’any 1966 Calella de Palafrugell era un poble que estava patint transformacions molt dràstiques: la seva activitat tradicional, la pesca, s’estava extingint per donar pas al turisme. I la recessió de la pesca s’enduia els cants tradicionals de taverna, una part molt important de la cultura marinera i de la identitat del poble. Conscients de la necessitat de preservar-lo, es va editar el llibre recopilatori ‘Calella de Palafrugell i les havaneres’. La seva presentació, al mes de novembre de 1966, va aplegar a un bon grapat de vells cantaires que van muntar un recital improvisat, al bell mig de la platja de Port Bo.

Avui aquest recital aplega a més de 40.000 persones, és retransmès en directe per televisió i ha esdevingut la trobada de referència del gènere de les havaneres. I a més enguany la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell fa 50 anys. Per això durant tot el cap de setmana s’ha organitzat un bon reguitzell d’actes paral·lels per commemorar-ho que culminaran aquest vespre amb una versió molt especial del recital: hi participaran els principals grups del país i com a convidada hi haurà la cantant Sílvia Pérez Cruz, que sempre ha estat molt vinculada al gènere de les havaneres.

Per commemorar l’efemèride es pot veure aquests dies al Palau Robert l’exposició itinerant ‘Calella de Palafrugell i les havaneres’ que analitza l’impacte que ha tingut la cantada al llarg de tot aquest temps. Explica que el concert és un dels fets paradigmàtics del canvi de model: Calella deixava la pesca per esdevenir postal paisatgística i una destinació de les més cobejades del litoral català. La popularització de la cantada també va servir per revitalitzar el gènere amb nous temes, implicar-hi les noves generacions i la formació dels primers grups.

Però el fet de pujar les havaneres a dalt de l’escenari va suposar un seguit de canvis molt importants, sobretot referents a la seva interpretació. Tradicionalment les havaneres eren un cant popular que sorgia de manera espontània en tavernes o feinejant i servia per explicar llegendes marineres. A partir de la cantada de Calella, els continuadors del gènere eren agrupacions de músics que moltes vegades van acabar professionalitzant-se. I en aquests anys també es va incorporar la guitarra al conjunt vocal, una innovació de les generacions més joves que beu de les influències folk dels anys 70.

Una cita de Càstor Pérez, compositor, cantant i estudiós del món de l’havanera, resumeix molt bé aquest esperit al final de l’exposició: ‘La decisió de traslladar l’entorn de l’havanera a dalt d’un escenari va ser agosarada i traumàtica, però imprescindible per donar continuïtat a una manifestació cultural pròxima a la via morta.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb