Unes tres-centes entitats s’erigeixen en el “contrapoder” a la patronal: “Exigim la fi de la criminalització de la protesta”

En un acte unitari a les Tres Xemeneies, acusen l'empresariat d'exercir violència contra la majoria de la població

VilaWeb
ACN
13.03.2021 - 18:27
Actualització: 13.03.2021 - 19:27

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Prop de tres-centes entitats, sindicats i moviments polítics i socials s’han erigit avui en el “contrapoder” a la patronal deu dies després de l’acte empresarial que va reclamar la fi dels aldarulls. Uns dos-cents representants de la CUP, el Sindicat de Llogaters, la CGTRiders x Derechos i el Sindicat de Manters s’han aplegat en un acte unitari als jardins de les Tres Xemeneies per exigir “la fi de la criminalització de la protesta” i per recordar que són les grans empreses les que “destrueixen el futur i violenten el present”, ha dit l’activista Ivan Miró. Al seu torn, la portaveu d’Arran, Ariadna Roca, ha avisat que la “mobilització més combativa pot haver-se aturat, però no és cap treva”, ja que “la lluita continua”.

“Respondrem amb més forces fins que no caiguin tots, fins que la vida valgui la pena ser viscuda. Hem perdut la por i no tenim res a perdre. Sabem que tan sols lluitant tenim futur”, ha assegurat Roca. La portaveu de l’ala juvenil de la CUP ha assegurat que la generació jove “no és violenta sinó absolutament violentada” i ha criticat la criminalització de les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel.

Durant la pandèmia, “hem vist qui sosté la vida i qui la devora”, ha assegurat la filòsofa Marina Garcès, encarregada de fer la primera intervenció, en la qual ha alertat que “crisi és una paraula molt tramposa perquè ens fan veure que les coses no van bé quan les crisis són màquines de fer diners i de concentrar la riquesa en mans d’uns pocs”.

Al llarg de l’acte, que ha durat una hora i mitja, els diferents representants de les entitats han repetit la idea que la veritable violència és la que exerceix l’empresariat. “Violència és estar dotze hores com a fals autònom repartint hamburgueses i que et diguin que ets el teu propi cap (…) És violència que grans multinacionals multipliquin els seus beneficis durant la pandèmia mentre la majoria no arribem a final de mes. Això és violència i no pas quatre trossos de plàstic cremat. Interessa més el contenidor que no pas les causes del malestar”, ha dit Núria Soto, portaveu de Riders x Derechos. “Parlen de violència aquells que especulen amb l’habitatge i desnonen famílies”, ha afegit Soto, enmig d’aplaudiments.

En la mateixa línia, Ivan Miró, sociòleg, activista i llibreter de La Ciutat Invisible, a Sants, ha dit que cal que els moviments polítics i socials s’uneixin per contrarestar la foto marcial i lúgubre dels empresaris contra els aldarulls que es van viure fa deu dies a l’estació del Nord de Barcelona. Miró ha defensat el dret legítim de sortir al carrer a defensar una vida millor i ha acusat la patronal de no mobilitzar-se mai per aconseguir més drets socials per la majoria, perquè ells són els responsables directes de tots aquests problemes. “Diuen que són la societat civil, però amb prou feines són una miserable societat anònima”, ha etzibat, i ha demanat la llibertat de tots els presos polítics, des de Pablo Hasel fins a Jordi Cuixart.

En aquella ocasió, els representants de patronals com ara Foment i Pimec es van erigir en “el poder”, una afirmació a la qual ha respost el sindicalista de la CGT Ermengol Gassiot. “Ells són el poder i nosaltres som la seva destrucció”, ha assegurat en una intervenció que ha reivindicat que “l’acció política implica violentar el poder que ens oprimeix, per subvertir l’ordre i obrir espais de llibertat”. Gassiot ha reivindicat les oposicions als desnonaments, les vagues “massa vegades silenciades pels mitjans” i també “les flames, les barricades i els caixers trencats”, que ha dit, “també és la nostra acció col·lectiva”.

L’organització de l’acte ha preparat un manifest amb el títol “Per la majoria” i el lema “No podem perdre l’esperança”, una cita de l’economista i activista Arcadi Oliveres. Algunes de les altres organitzacions que s’hi han adherit són la PAH, la Xarxa Economia Solidària XES, el Consell Nacional Joventut Catalunya, Anticapitalistes, Més País, Ecologistes en Acció, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), USTEC, IAC, Intersindical, Escoltes Catalans, Co.Bas, COS o Mujeres Pa’lante.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies