El 29 de juny va ser el dia més curt registrat mai, i ningú no sap per què

Aquest rècord és tan sols el darrer d'una sèrie de dies inusualment curts que els experts encara no són capaços d'explicar

VilaWeb
Redacció
03.08.2022 - 19:22
Actualització: 04.08.2022 - 22:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El dimecres 29 de juny de 2022 va passar sense pena ni glòria per a gran part de la població, però no pas per als astrònoms. Aquell dia, la Terra va registrar el dia més curt –per 1,59 mil·lisegons– d’ençà que se’n començà a mesurar la rotació als anys seixanta amb rellotges atòmics d’alta precisió. No és un fenomen completament inusual: vint-i-vuit dies dels cinquanta més curts registrats mai van coincidir el 2020. Aquell any, el més curt va ser el divendres 19 de juny, que establí un rècord que no ha estat superat fins aquest estiu. I la marca del 29 de juny d’enguany, de fet, estigué a punt d’ésser superada la setmana passada, després que el 26 de juliol acabés 1,5 mil·lisegons abans d’hora.

Si bé l’existència d’aquest fenomen es troba fora de qualsevol dubte, el perquè rere el fet que els dies curts siguin com més va més freqüents continua essent tota una incògnita, i més si tenim en compte que, al llarg de la història de la Terra, els dies no han fet sinó allargar-se amb el pas del temps.

Més dies curts en un planeta que gira més lentament

Mesurat com el temps que triga la Terra a fer una volta sobre si mateixa, el dia ha durat vint-i-quatre hores des que la humanitat existeix tal com la coneixem avui. Però això no sempre ha estat així: al llarg dels seus 4.540 milions d’anys existència, la rotació del nostre planeta s’ha anat alentint gradualment. El dia terrestre durava menys de 22 hores fa 650 milions d’anys, i si ens remuntem 2.500 milions d’anys enrere, la xifra cau a unes 18 hores, segons un estudi recent. Aquest fenomen s’explica, sobretot, per la influència de la Lluna, que per mitjà de les marees exerceix una pressió gravitacional sobre la Terra que n’alenteix gradualment la rotació.

L’efecte és progressiu però inexorable: cada any, el dia terrestre s’allarga, de mitjana, una setanta-quatrena mil·lèsima (1/74.000) de segon. Això ha empès la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) a afegir un segon addicional al dia vint-i-set vegades, la primera de les quals fou l’any 1972, i la darrera, l’any 2016.

Ningú sap per què els dies curts no paren d’augmentar

A llarg termini, la rotació terrestre continua –i continuarà– alentint-se, i en conseqüència, els dies continuaran allargant-se. Però això no vol dir que, en una escala temporal més breu, el gir de la Terra pugui tenir alteracions que es desviïn d’aquesta tendència. Qualsevol procés geològic o climàtic que empenyi la massa terrestre cap al centre del planeta n’accelerarà la rotació, mentre que qualsevol procés que allunyi la massa terrestre del centre del planeta l’alentirà.

Els corrents d’aire derivats del fenomen d’El Niño, per exemple, poden alentir la rotació del planeta i allargar el dia una fracció de mil·lisegon. En canvi, els terratrèmols tenen l’efecte contrari: el sisme de Sumatra-Andaman que va causar el tsunami asiàtic del 2004, per exemple, va allargar gairebé tres mil·lisegons la durada del dia, segons càlculs de la NASA. Hi ha altres processos, com ara el desgel de les grans glaceres polars i el consegüent augment del nivell del mar, que podrien tenir un efecte similar.

Els rellotges es podrien avançar un segon

En cas que els dies curts continuïn proliferant, els experts no descarten d’adoptar el primer segon intercalar negatiu per adaptar-se a l’escurçament de la rotació terrestre. En comptes d’endarrerir els rellotges un segon, com s’ha fet amb els vint-i-set segons intercalars que hi ha hagut des del 1972, aquesta vegada els rellotges se n’avançarien un.

Però per a això caldria assegurar-se, primer de tot, que aquesta tendència es mantindrà a curt i mitjà termini, una altra qüestió en què els experts no es posen d’acord.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes