No m’agrada la data ni m’agrada la fórmula. Per què us hauria d’enganyar? Jo era partidari de fer les eleccions aviat i de presentar-hi una llista unitària del gruix de l’independentisme i una segona llista unitària anticapitalista. I m’he quedat sense l’una cosa ni l’altra. Les coses tal com són. Sí que era partidari de l’acord. I n’hi ha hagut. Qui no es consola és perquè no vol, oi?

Una cosa que sí que havia escrit és que no volia les eleccions perquè sí. Tan sols les volia si eren per a fer la independència. I unes eleccions al març amb els dos partits forts barallats a mort per a lliurar una batalla a camp obert no ens haurien portat a la independència, sinó a una desfeta total. Estic completament segur que aquesta és la raó de més pes que tenia aquests dies el president Mas per situar l’escenari electoral a la tardor. La crispació entre bàndols era de tal magnitud que fer eleccions ara amb llistes separades hauria estat un suïcidi.

La crispació entre bàndols era de tal magnitud que fer eleccions ara amb llistes separades hauria estat un suïcidi.

Per tant, tenint en compte com s’havia deteriorat l’ambient aquestes últimes setmanes i descartada la candidatura d’unitat, té sentit que Mas i Junqueras hagin pactat un camí per a refer la confiança sense deixar d’avançar cap a la independència. I trobo especialment encertat que s’arribi a les eleccions amb un pacte tancat sobre el conjunt del full de ruta que, segons que van dir ahir tots dos dirigents, ja és força avançat.

Els cinc catalans que es van reunir ahir al Palau de la Generalitat durant quatre o cinc hores van notar el pes de la història a les seves espatlles.

Cal reconèixer que l’acord s’ha fet amb bones dosis d’intel·ligència política i pragmatisme. Tanmateix, em sembla prou evident que si a última hora es va actuar així va ser perquè els cinc catalans que es van reunir ahir al Palau de la Generalitat durant quatre o cinc hores van notar el pes de la història a les seves espatlles. Sortir d’aquella reunió sense acord era un fracàs col·lectiu que no es podien permetre.

Em semblaria injust de no destacar també l’habilitat del president Mas per reeixir en les situacions més complicades quan tothom considera impossible la missió. Va passar amb la data i la pregunta de la consulta, va passar amb el 9-N i la suspensió del TC, i torna a passar ara amb l’avançament electoral. La capacitat de Mas de resoldre els embolics més grossos és un dels elements que hauria de merèixer més confiança dels ciutadans.

La capacitat de Mas de resoldre els embolics més grans és un dels elements que hauria de merèixer més confiança de la ciutadania.

D’ací al 27 de setembre hi ha vuit mesos que serviran per a posar a prova la fortalesa del moviment independentista i la seva tenacitat per a ampliar la base social del sí. Serviran també per a comprovar la lleialtat entre les principals forces polítiques a l’hora de construir aquestes estructures d’estat que fan part de l’acord. Amb tot, ara mateix és una quimera pretendre encertar quin serà l’estat de les coses d’ací a vuit mesos.

Sigui com sigui, el 27 de setembre farà 110 anys que el diari científic Annalen der Physik va rebre el tractat d’Albert Einstein segons el qual la inèrcia d’un cos depèn del seu contingut energètic. Esperem que la inèrcia del cos independentista sigui d’ací a vuit mesos la que correspon al seu contingut energètic. El 27 de setembre farà 60 anys que l’Espanya de Franco va sol·licitar l’ingrés a l’ONU. No seria una mala correcció que aquesta mateixa data fos el primer pas de la sol·licitud d’ingrés de Catalunya. El 27 de setembre farà 40 anys que l’estat espanyol va afusellar tres militants del FRAP i dos d’ETA. Aniria molt bé que aquesta coincidència servís per a refermar el compromís en la construcció d’un estat molt diferent per a Catalunya. El 27 de setembre farà 83 anys que Gabriel Alomar va expressar a les corts espanyoles l’oposició a un estatut per a Mallorca sense Catalunya. Que aquesta coincidència serveixi per a recordar que la independència del Principat és tan sols un primer pas cap a un futur de llibertat per a la nació sencera. També podem recordar que el 27 de setembre serà l’aniversari de la mort de Bonaventura Carles Aribau, autor de l’Oda a la Pàtria; de Josep Maria de Sagarra, un dels millors escriptors en llengua catalana; i d’Anna Murià, intel·lectual i escriptora que va lluitar contra l’oblit.

Si mirem al passat, trobarem moltes dades i experiències que ens convidaran a no fallar el 27-S. Si mirem al futur, encara hi trobarem més raons. Ara que tenim data al calendari, és un bon moment per a deixar enrere els mals moments, la tensió, els retrets i les ferides, per concentrar l’energia en la victòria de la independència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb