06.10.2017 - 11:57
El lehendakari insisteix a trobar una solució “realista” per evitar el “descarrilament”
VITÒRIA, 6 (EUROPA PRESS)
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha defensat aquest divendres al Parlament Basc que la independència és “una aspiració legítima” i amb “arrelament” a Euskadi i Catalunya, encara que ha insistit en el seu missatge en favor d’evitar el “conflicte” i d’afrontar aquestes demandes a partir del “diàleg”, la “bona fe” i, en cas que sigui requerida, la “mediació”.
Urkullu ha respost aquest divendres, en el ple de control que celebra la Cambra autonòmica, a diverses preguntes dels grups sobre els treballs per a la reforma del sistema d’autogovern basc i sobre la situació del procés sobiranista de Catalunya.
El lehendakari ha reiterat la seva aposta per la via del “diàleg, l’acord i la bilateralitat” per afrontar el debat territorial. Urkullu ha insistit en la necessitat d'”evitar el conflicte”, i ha assegurat que la independència és “una aspiració legítima”. Així mateix, ha assenyalat que el dret a decidir és una demanda amb “arrelament” en les societats basca i catalana.
En tot cas, ha reiterat que aquest és un tema que cal abordar a partir “del diàleg i la negociació amb bona fe” per, en el cas que hi hagi un acord, emprendre una reforma constitucional “que faci possible la independència després de la celebració d’un referèndum”.
Urkullu ha iniciat la seva intervenció en el ple responent una pregunta del PNB sobre l’informe elaborat pel Govern Basc sobre les competències que encara no han estat transferides a Euskadi per l’Estat malgrat estar recollides en l’Estatut d’Autonomia de Guernica.
El lehendakari ha recordat que aquest estudi quantifica les transferències pendents en 37, i ha proposat que tots els grups del Parlament “conjuminin esforços” per reclamar davant el Govern central el “compliment íntegre” de l’Estatut.
“NO HI HA CAP ALTRA SOLUCIÓ”
Urkullu s’ha mostrat partidari de tractar aquestes qüestions des “del respecte a la pluralitat de sentiments i a les diferents realitats nacionals”, encara que ha lamentat que això és una cosa “que està brillant per la seva absència en aquests moments”. Malgrat tot, ha tornat a advertir que “no hi ha cap altra solució” que afrontar el debat sobre la territorialitat a partir “del pacte i la democràcia”, evitant sempre l'”enfrontament”.
En resposta a una altra pregunta d’EH Bildu, Urkullu ha tornat a criticar l’ús de la “violència” per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FSE) contra els participants en el referèndum del passat diumenge.
Davant d’aquesta manera d’actuar, ha reiterat la seva posició en favor de la recuperació de “les vies de diàleg” i de les “vies bilaterals i acordades” perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió.
A més, després de retreure a EH Bildu que en la seva anàlisi no tingui en compte “tots” els catalans, ha tornat a reclamar una “solució pactada” i, en el cas que fos requerida, la “mediació” entre les institucions de Catalunya i l’Estat. “No m’asseuré a esperar el xoc de trens i el descarrilament; prefereixo obstinar-me a trobar vies de solució des del realisme i la voluntat d’acord, tant en les meves intervencions públiques, com en les quals no ho són”, ha afegit.
‘LLEI DE CLAREDAT’
També ha respost una pregunta d’Elkarrekin Podem sobre la seva opinió respecte a la coneguda com a ‘llei de claredat’ amb la qual el Canadà va regular la forma d’atendre a les aspiracions independentistes d’una part de la població de Quebec.
Urkullu ha afirmat que la norma canadenca és “un model inspirador”, encara que s’ha reafirmat en la seva defensa que Euskadi dissenyi la seva pròpia “via” per abordar aquest tipus de qüestions.
A continuació, ha subratllat que, en tot cas, cal tractar de “evitar el conflicte” i que la independència és “una aspiració legítima”. Així mateix, ha plantejat que cal tractar de dialogar “amb bona fe”, i ha plantejat la possibilitat d’abordar una reforma constitucional “que faci possible la independència després de la celebració d’un referèndum”.
“BUCLE PERVERS”
La portaveu d’EH Bildu, Maddalen Iriarte, ha assegurat al lehendakari que al seu grup també li agradaria poder “negociar i acordar” amb l’Estat sobre aquestes qüestions, encara que ha considerat que això no és possible perquè la resposta que s’ha donat a les demandes sobiranistes de Catalunya demostren que “Espanya està immersa en un bucle pervers infinit”.
Per part d’Elkarrekin Podemos, Lander Martínez ha mostrat la seva “preocupació” davant les possibilitats que el Govern Basc (PNB-PSE) pugui canalitzar el debat territorial, atès que els socialistes “no plantegen una aposta clara per la plurinacionalitat” de l’Estat. Martínez ha insistit, a més, en la proposta del seu partit d’aprovar una norma similar a la ‘llei de claredat’ canadenca per canalitzar des de la legalitat les demandes sobiranistes.
Des del PP, Alfonso Alonso ha sol·licitat a Urkullu que “retiri el suport” que –segons ha dit- ha donat al procés sobiranista de Catalunya. A més, li ha emplaçat a “tancar les portes a la independència” a Euskadi, perquè aquest és “un camí que ens porta a la bogeria”. En la mateixa línia, li ha demanat que “garanteixi que el que ocorre a Catalunya no passa a Euskadi”.
Des de les files dels grups que donen suport al Govern autonòmic, Iñigo Iturrate (PNB) ha defensat la via del “pacte i democràcia”, sobre la qual ha destacat que, en l’actualitat, “cobren especial valor davant la davant la irresponsabilitat de les principals institucions de l’Estat, davant la falta de reconeixement i respecte a les realitats nacionals i davant el que sembla la imminent caiguda a l’abisme institucional”.
