"Err molt de temps entre la devastació dels albons d’aquest hivern tardà que deixen l’era feta malbé de caramuixes florides"
"Transfigurar la realitat sense modificar-la com fan els vells mestres de la lletra fent servir mitjans d’una sobrietat extrema, un lirisme discret i una incansable preocupació per la fondària local"
"Escriure és avançar a les palpentes entre formes que no conec"
"Les ombres amb la seva fragilitat, amb la seva lleugeresa, amb la seva mobilitat ens revelen que tot irradia i rep ones rítmiques, que tot tremola"
"Entre aquest cel de sensacions apareix com una estrella fugaç un sinònim de delicadesa que m’obre les portes de la percepció de pinte en ample: Tacte."
"Pens: no et creguessis que em trobaràs com em deixares fa uns anys. El meu cap i el meu cos ja no són els mateixos."
"No sabies que aquesta pandèmia ha canviat les perspectives dels nostres coneixements i de les nostres accions i ha instal·lat en primer pla la incertesa dels sabers, dels poders i de les existències?"
"Som conscient que proposar una defensa apassionada dels matisos en aquesta era actual és anar contra corrent?"
"Qui pensa que l’art del temps no és una ajuda essencial per sofrir menys i repartir més?"
"He viscut, he respirat, he tocat, he passat gust, he menjat, he begut la rosa"
"Hi havia flames en l’aigua, un cel encès, tot en el meu entorn era una pira: hi veig pels ulls de les flames"
"El temps sortia dels rellotges i de les estacions, dels batecs i dels pensaments, s’allunyava i tornava, em bressolava i em cantava, era instantani i infinit"
"És com si em trobàs en el temps sense temps, instant etern, intemporal, consciència i testimoni del que és esser viu en el món"
"Hi ha mil i una formes de resistència per fer i per inventar. Potser una de les més difícils, de les més actives i contraverinoses és la rialla: cruiadora, explosiva, saludable, quirúrgica, sàvia..."
"I cal matar la mort a les totes. I cal dir ben fort que totes les morts (com els naixements) són unes fites essencials d’aquest cicle on la vida és el procés"
"El sol passa entre les copes de cinc lliris blancs. Això és una dissipació"
«L’inici és una obertura, obrir portes del llenguatge, obrir detalls, obrir intuïcions, obrir bocins, obrir presses, obrir-me»
«Max Ernst deia que hi ha dues castes d’artistes, els inventors i els descobridors. Si com aprenent de poeta m’hagués de col·locar en una de les dues classes sé on m’aficaria»
«Cal fer evident que per lluitar contra la manca de salut vitenca només fa falta una decisió individual, personal, que cap institució ni govern no ens poden donar.»
«La llum és la font del color, el riu del color, la cambra del color, la pintura del color»
«No ho oblideu mai: cada paraula és un regal, un tresor, un gaudi, una obra poètica»
«La bellesa és una sensació física, alguna cosa que sentim amb el nostre cos; no hi ha regla per atènyer-la: la sentim o no la sentim»
«Malgrat la 'distància social' els humans ens hem sentit més que mai pròxims els uns dels altres»
«Agaf al vol certs consells essencials i urgents: cal anar aviat perquè la vida és curta i hi ha moltes de coses per fer»
«I he pensat en els vells tan malmenats i maltractats per totes bandes, tan abandonats a la malaltia en solitud i a la mort solitària en residències infectes»
«La interacció amb els altres és la condició necessària per sanar aquests talls de l’ànima»
«Per què em sent transportat entre la por i la fascinació, entre el desig i l’avidesa per aquest teatre de la natura?»
«Aquest escrit ha fet un miracle: em sent més viu, més flexible, menys fermat, més lliure, més a gust amb mi mateix»
«Te’n tems, que volen que caiguem dins l’esmorteïment més ramader, el conformisme més estúpid?»
«No es veia ni un arbre, ni un nigul, ni una flor, ni un crit, ni una arrel, ni una tórtora, ni una foto d’un personatge vorera de mar»
«Podem veure que l’escrit que escric m’escriu, i que l’escrit que llegeixes també t’escriu?»
«Quan sent pronunciar el nom d’una persona morta, sé cert que aquesta persona es fon amb el paisatge que tenc davant»
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques noves i me les cantarà quan torni al meu costat.
Vols estar immergit en el sistema nerviós de l’època: aquesta seria la teva joia, però no arribes a ser la mar famosa en naufragis on tot hi està amagat.
Per què només els dits de la poesia saben tocar amb el gust dels contactes vers?
«Que no s’atrevesqui ningú a posar grillons d’esclavatge a les nostres visions!»
«En una gota d’aigua podré veure un abisme o la distància curta entre la nit i el sol»
«Quan sovint em manquen la resistència activa i l'energia vital com si el ressort que les accionava s’hagués romput»
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»
