La història que no ha estat
Ningú no em pot negar el dret de constatar i dir que la distància entre allò que es va prometre i això que s’ha obtingut és abismal. Gairebé incomprensible
«Quan el vice-president Junqueras va fer servir aquesta idea de la multilateralitat, no deia cap barbaritat ni feia cap pas enrere»
«Les comunitats musulmans europees han de prendre la iniciativa del combat contra el wahhabisme però de manera coordinada, o dialogada, amb l'Europa d'arrels cristianes»
Us oferim les anàlisis i els testimonis publicats per VilaWeb sobre l'atemptat de Brussel·les
La presència del wahhabisme a la ciutat des dels anys 1960 ha creat un nucli militant molt dur
«Ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això»
«La teoria de jocs explica que quan et quedes sense camp on jugar l'única solució és ampliar-lo»
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un correu en els seus respectius diaris
‘The time when Spain claimed that if we proclaimed independence unilaterally no one would listen is long past’
«No hem de rebutjar Europa, sinó recuperar-la. Demanar, demanar-nos tots plegats, auxili contra els qui l'han segrestada i conjurar-nos a recuperar la democràcia i la dignitat que ens volen arrabassar»
«Aquella època en què Espanya afirmava que si proclamàvem unilateralment la independència no ens faria cas ningú ja és molt lluny.»
«Al final no és la unitat d’Espanya que els importa, sinó l’aniquilació de l’enemic polític, la instrumentalització barroera que en fan amb aquesta finalitat»
«Sánchez ja ho sap, que no estaran d'acord en res, però anant a la Generalitat deixa entendre que ell té un altre estil i fa les coses d'una altra manera. I no únicament això, sinó que ho aprofita per a la seua partida de cartes: fa que Ciutadans es pose molt nerviós, ara que s'havia envalentit»
«La causa del creixement de l'extrema dreta alemanya, en bona part, és que Europa ha deixat Merkel tota sola. Alemanya ha intentat una aproximació als refugiats que no ha seguit pràcticament ningú més»
Crònica de Vicent Partal, des de Berlín, sobre les transcendentals eleccions d'avui
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada setmana un article en els seus respectius diaris
«El nacionalisme valencià no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent»
«Els votants de Junts pel Sí van donar suport a un projecte, no a dos projectes contradictoris i aproximadament partits pel mig»
«PP, PSOE i Ciutadans van votar com allò que són: nacionalistes espanyols furibunds, units contra la lògica europea, contra la lògica que tothom veu i entén. I van perdre»
«L'actual govern turc fa servir la crisi del Llevant per a pressionar Europa i fer-li xantatge. Turquia juga brut»
«La resposta de Pablo Iglesias a les paraules d'Otegi és preocupant. Com les seues constants ziga-zagues sobre la qüestió nacional. Quin Pablo és l'autèntic?»
L'anunci que abandonen les edicions impreses revifa el debat sobre el futur de la premsa
Cada diumenge els director de Berria i VilaWeb intercanvien articles en els seus respectius diaris
Crònica de Vicent Partal des de Sant Sebastià
«Si la imatge de Cristina de Borbó asseguda davant un tribunal era una imatge poderosa i simbòlica, el silenci impotent de Roca, assegut allà al darrere després d'haver fracassat en l'intent d'evitar l'escena, era igualment simbòlic o més»
«La duresa amb què els diversos partits van tractar els socialistes és una novetat política d'una importància colossal. S'ha traçat una ratlla a l'arena, s'ha alçat un mur: el PSOE ha quedat a una banda i tots els altres s'han posat a l'altra»
«Sense entendre del tot per què el president diu una cosa i se'n fa una altra, tinc la impressió que això que fa el govern és triar les batalles que vol lliurar per no restar atrapat en guerres secundàries»
Gaur egun begi bistakoa eta eztabaidaezina da: ez dago guretzat lekurik Espainian
«Històricament, Espanya s'havia concebut a si mateixa des del nacionalisme espanyol, però ara ja va més enllà i clarament es concep a si mateixa només si va contra els nacionalismes català i basc»
«Què hi guanya el PSOE fent aquesta transformació històrica de la seua percepció política? L'única explicació que se m'acut és que deu ser allà, a la dreta, on se senten còmodes els actuals gestors»
«Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu que la d'un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP? Incomprensible»
«Podeem crear una 'e-nació' de voluntaris que vulguen ser catalans perquè els agrada i els facilita la vida, sobre la nació real en forma de república? Podem convertir l'estat català en una plataforma de serveis que supere l'evident limitació demogràfica que tenim per a projectar-nos internacionalment?»
«Tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l'Íbex i des de l'Íbex. I l'esquerra, amb l'espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy»
«És evident que l'actual ajuntament no se sent còmode amb el Mobile, a diferència dels anteriors, de Convergència o del PSC. Hi té dret, sens dubte. Però també té la responsabilitat de no motivar situacions que en facen perillar la continuïtat»
'Insinuar que un diputat no és representatiu per culpa del seu cognom és una bestiesa intolerable, un menysteniment insultant de la pràctica de la democràcia i un flirteig amb el racisme indigne en qualsevol país europeu'
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cartes als respectius diaris
Que, donant les gràcies a la Muriel, nosaltres ens apoderem d'una part d'ella i ens conjurem per comportar-nos com sempre ens va ensenyar.
La Xina ha desplegat míssils i vol convertir en mar interior la ruta per on passa la meitat del comerç mundial
«L'única raó que pot explicar que uns professionals experimentats vulnerassen totes les convencions periodístiques era la consciència que, essent primers, i gràcies a la perversió que fan d'això les xarxes socials, obtindrien un gran nombre de visites, que es traduirien en ingressos»