Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.

Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.

Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.

El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.

Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.

A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat, encara que demanant l’enderrocament. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.

Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.

 

 

[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb