De cara a barraca

El discurs del president Carles Puigdemont ahir al vespre al Royal Institute of International Affairs de Londres no conté pas cap enorme sorpresa, però és un discurs que solidifica i ordena tota la feina feta durant aquests anys.

Com en tantes ocasions a la vida, segons quines coses no és igual dir-les en un lloc que un altre. La Chatham House, com s’anomena popularment l’institut, és un indret clau al món. Ningú no discuteix que aquella casa és el principal espai de debat sobre la política global a Europa i que conforma, amb la Brookings Institution americana, l’elit dels estudis i els debats diplomàtics mundials. Parlar a la Chatham House, d’alguna manera, és posar de llarg un projecte i ahir el president Puigdemont va fer això.

El text, el podeu llegir ací. I, si ho voleu, ací podeu jugar interactivament amb els conceptes que inclou. No m’estendré a explicar-lo, doncs. Però sí que n’esbossaré dos detalls o tres que em semblen essencials i que s’han de destacar inevitablement.

El primer és la claredat. El govern català s’hi expressa amb una rotunditat i una claredat de conceptes que fan impossible de confondre-s’hi. Si mai hom podia haver tingut cap dubte sobre la intencionalitat final del procés, ara això s’ha acabat: hi ha l’objectiu de constituir Catalunya en una república independent en cosa de mesos. I hi ha una precisa exposició dels motius i uns principis motors dels quals ningú no pot dubtar.

Fins i tot en els detalls hi ha concreció. I molta. Com ara quan s’al·ludeix a la possibilitat que algun govern espanyol propose un referèndum i s’aclareix que s’acceptaria, ‘però nosaltres no el promourem’. El discurs no deixa escletxes per tancar i això –insistesc que sobretot dit on s’ha dit– és una gran notícia.

Cride l’atenció, finalment, sobre els quatre punts que s’hi remarquen, les bases a partir de les quals justificar i donar cos al procés. Són la democràcia, la convivència i la concòrdia, el diàleg i la participació en la vida política europea i global. Aquests quatre conceptes conformen una música que als centres de decisió mundial, com es va observar ràpidament ahir, s’escolta amb interès i amb respecte. Respecte, perquè al món fer les coses ben fetes i no aixecar dubtes sobre els principis que t’inspiren i sobre el projecte que encapçales és el terreny bàsic per a tenir credibilitat. Que és la cosa, la credibilitat, que quan la tens et permet anar de cara a barraca, sense que ningú no faça escarafalls.