Gràcia o la desorientació de l’independentisme

«Una batalla campal amb uns independentistes atiant la violència més irresponsable i gratuïta des d'un costat i amb uns altres independentistes dirigint una repressió fora de lloc des d'un altre»

Vicent Partal
Vicent Partal
27.05.2016 - 07:36
Actualització: 27.05.2016 - 09:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 27-S l’independentisme va guanyar les eleccions, però tot fa pensar que aquell dia, paradoxalment, també va perdre. Va perdre el relat i la direcció. Perquè passen els mesos i es van exhaurint les esperances que tot això siguen només circumstàncies que es podrien remuntar. A mi no m’ha agradat mai fer un discurs genèric contra els partits, però no tinc cap més remei que explicar-ho d’acord amb això. El relleu, el relleu al capdavant del moviment que s’havia de fer, no ha funcionat. De la direcció i la pressió des del moviment popular, bàsicament des de l’ANC, s’havia de passar el testimoni al parlament i el govern. Aquesta era la lògica que ens havia de portar ràpidament a la república. Però resulta que els nostres polítics estan més preocupats per menjar-se terreny entre ells, per fer-se travetes i per complicar-se la vida que no pas per alliberar el país.

Tot això que passa a Gràcia n’és un bon exemple. A Gràcia el 27 de setembre Junts pel Sí va guanyar les eleccions amb prop de la meitat dels vots, el 46% del total, i la CUP va ser segona força, amb prop del 15%. Sumant tots dos grups, més d’un 60% dels graciencs van votar a favor de portar el país a la independència en un període màxim de divuit mesos. Però què es troben els graciencs, aquells graciencs normals i corrents que anaren amb il·lusió a les urnes, vuit mesos després?

Doncs es troben amb un conflicte que es podia haver evitat amb molta facilitat però que s’ha acabat convertint en una mena de batalla campal. Una batalla campal amb uns independentistes atiant la violència més irresponsable des d’un costat i amb uns altres independentistes dirigint una repressió absolutament desproporcionada des d’un altre. Mentre Colau veu com se li va omplint el farcell de vots, fa l’escàpol i es mira l’espectacle. Mentre Madrid es frega les mans tot esperant el moment d’aplaudir l’autoliquidació de la rebel·lió catalana. Mentre els unionistes mediàtics furguen en la ferida, xipollegen contents en la ferida per a ser exactes.

Gent de la CUP i un conseller de CDC a banda i banda, doncs. Però no deixe Esquerra al marge. Des del 28-S la seua obsessió ha estat enterrar Junts pel Sí. I de fet ja ho ha aconseguit. Tots sabem que Junts pel Sí és ara mateix una ficció parlamentària malgrat els desesperats esforços d’alguns diputats, que s’escarrassen tant com poden a impedir-ho. ‘Separats pel Sí’, que diu l’amic Xevi Xirgo. Perquè on és Junts pel Sí a Gràcia? Què hi té a dir Junts pel Sí sobre Gràcia? En voleu cap prova més evident?

Esquerra ha decretat que no tornaria a haver-hi mai més la plataforma que dugué Catalunya a tocar de la independència, passe què passe. Que ells no ho permetran això. No diuen que ja veurem què passa, si convé o no, que ja en parlarem. Diuen que no passarà. I de fet ja no ha passat en les dues eleccions que hem fet des d’aleshores. I quin sentit tindria, doncs, continuar treballant per allò que els ciutadans vam votar fa vuit mesos però que ells han decidit que no té futur? Quina lleialtat voleu que mostren als qui a les eleccions eren ells mateixos, anaven a les mateixes llistes, però que han passat a ser l’adversari principal.

Fa vuit mesos molts podíem somniar, o volíem somniar, que el tradicional caïnisme català seria capaç d’aguantar calmat divuit mesos i que els partits treballarien seriosament per l’única cosa que ha donat sentit al nacionalisme sempre: la nació. Avui crec que és massa difícil d’aguantar la mirada de la realitat, fit a fit. A Gràcia hi ha una CUP nihilista que es desentén i fins i tot es mofa de les aspiracions dels qui volem acabar el règim del 1979 proclamant una república a Catalunya. A ells què els expliqueu d’una cadena que vàreu fer del Voló a Vinaròs! Però és que davant seu tenim un govern inexistent. Amb un conseller d’Interior de CDC que no sap, que no pot o que no vol controlar la brutalitat, coneguda, anunciada i repetida de la Brimo. Amb un president desaparegut, possiblement perquè en aquest terreny no hi pot fer res, veient el govern que té.

Eixa realitat és la que tenim, la que fa que aquella força en què van confiar gairebé la meitat dels graciencs no tinga avui res a dir. Junts pel Sí, malgrat l’enorme legitimitat que li van donar les urnes, ni tan sols és present a Gràcia, és molt gros això. No té res a dir enmig d’un conflicte gravíssim, ple d’arestes, que requeriria grans pactes polítics basats en una enorme autoritat social. Basats en aquesta enorme autoritat social que ningú com l’independentisme no tenia, però que els partits s’han estimat més regalar. Els uns als dels malls i els cotxes bolcats i els altres als de la porra o el càlcul electoral més insensat.

PS1. No han fet res ben fet els partits, aquests vuit mesos? I tant que sí. Tots tres partits, el parlament, els diputats independents de Junts pel Sí que no paren de fer feina cada dia, el govern i el president. No tinc cap inconvenient de dir-ho i crec que ho he dit gairebé cada dia. Però avui no parle d’això.

PS2. Si el cafè amb llet se us ha posat malament, no us preocupeu. Només si sabem on som sabrem què hem de fer. I el país, i els partits, els hem canviats nosaltres cent vegades aquests darrers quatre anys. Pressionant-los i posant-los contra la paret com cal que els pressionem i els posem contra la paret ara més que mai. De manera que obriu la porta de casa i cap al carrer. Que de feina n’hi ha molta i nosaltres, d’això no en tingueu cap dubte, la continuarem fent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan
Joan
26.05.2016  ·  23:24

Lamentablement l’anàlisi d’en Vicent Partal sembla prou encertada. L’esquerra independentista resulta que és més esquerra que independentista, i el seu objectiu no és la independència sinó destruir CDC.
Com a independentista d’esquerres, em sento orfe. Ens va costar molt aconseguir que CDC es fes independentista. Crèiem que si ho aconseguíem tindríem transversalitat independentista. Però ara ens falla l’esquerra. Els catalans som més caïnites que independentistes. Sentim més odi per l’adversari intern que per l’enemic extern, que és el qui realment ens aniquila. Molt lamentable.

salvador
salvador
26.05.2016  ·  23:51

Benvolgut Director:
El dia 10 de genera vaig fer un apunt a l’editorial de Vilaweb que es va publicar el 11 i vaig dir que era l’ultima vegada que escrivia o comentava l’editorial. Vostè va ser molt amable i el va publicar en primer lloc dels comentaris d’aquell dia que van ser molt nombrosos. He complert la meva paraula però, al llegir el seu comentari d’avui, he decidit trencar per una vegada la meva promesa i expressar la meva opinió/indignació amb tot el que està passant a Catalunya.
No vull cansar al lector amb el que vaig escriure aquell dia i per això només faré la transcripció d’uns paràgrafs que crec que tornaria a escriure avui sense modificar ni una coma:
“Com vaig dir fa pocs dies si en Mas s’arrugava amb la CUP no trepitjaria mai més un col•legi electoral. Es veritat que tinc 70 anys i no em queden masses eleccions, però a mi no em veuran mai més en una votació o en una manifestació. M’han pres el pel d’una manera innoble i no me’ls creuré mai més a cap polític sigui del color que sigui.

M’ha defraudat molt el Sr. Mas cedint en l’últim moment i no convocant noves eleccions a les quals ell no calia que es presentés i podia fer cap de llista al Sr. Puigdemont . A les hores sabíem i sabria ell, el Sr. Puigdemont, si era l’escolli’t pel poble. Si es tenia por a unes noves eleccions perquè no sortís majoria independentista és que el poble no vol l’ independència. M’ha semblat una postura covarda.

Algun dia sabrem el paper que ha jugat en l’ombra ERC que, segurament ja hauria comunicat al Sr. Mas que no repetiria el Junts x si i que aniria sola o de bracet amb la CUP (com s’han estimat públicament aquest últim més!!) i en Mas per salvar a CDC (no a Catalunya) hagi fet aquesta concessió. Algú creu que en tres hores és pot prendre una decisió tan insòlita després de tres mesos d’absoluta incomunicació?

En el fons li tinc que agrair una cosa a l’encara President: m’estalviarà de llegir hores i hores de comentaris polítics i de notícies dels quals m’havia convertit en un semiadicte. Masses hora d’ordinador per res. Avui mateix m’he donat de baixa dels confidencials que rebia gratuïtament i, quan vencin les subscripcions, ho faré dels diaris virtuals de pagament, entre ells vilaweb, cosa que lamento, però no faré excepcions. Per a mi s’ha acabat pensar i perdre el temps en res que faci olor a partits polítics. M’han pres el pel masses vegades. En el 2016 em donaré de baixa de la política perquè crec que el que ha passat aquests tres mesos amb final estrambòtic, ha estat indigne d’un país que vol d’independència. Segur que també seré més feliç

Aquest és el meu últim comentari a una editorial. Gràcies per publicar-lo (si ho considereu convenient)”

Llegint el comentari d’avui, però, crec que la vaig encertar de ple el mes de gener i em ratifico més que mai en no votar mai més. El seu comentari el subscric en la seva totalitat excepte en que crec que ataca de manera desmesurada als mossos. Què hem d’esperar que en mori algun? Segur que molts estarien contents, però em sembla que tenen tot el dret a defensar-se i no ser blanc de totes les crítiques.

El dit “procés” s’ha acabat. I el que no ho vulgui veure es perquè encara creu en els Reis Mags. Però l’historia serà molt dura amb uns polítics que tenies la Champions a tocar, es van seure a la gespa i varen deixar que els hi fessin gols per totes bandes. Seguiré subscrit a vilaweb (ja li vaig comentar que amb la seva web faria una excepció…simplement per anar veient com, fins i tot vostè, optimista nat amb la consecució de l’independència a curt termini, em dona la sensació de que en comença a tenir els “C….” plens de tanta incompetència.

P.D:Si recorda. en la seva conferència a Santa María de Palautordera en la presentació del seu llibre, varem fer coneixença i es va apuntar a una juguesca que tinc amb un amic comú JJI. Vostè apostava que en el 2107 Catalunya seria independent (com el nostre amic) i ens varem jugar un dinar en un bon restaurant. Aneu preparant la VISA si us plau.

Salvador ROFES CAPO

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies