28.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 28.05.2016 - 22:40
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
M’ho mirat de lluny tot això de Gràcia, i sense tenir oportunitat de seguir-ho minut a minut. Però acceptant el risc de no captar els matisos, diria que sembla que algú no he fet bé els càlculs respecte al desallotjament del Banc Expropiat.
Protagonistes del guió de l’òpera tragicòmica que s’estrena al Liceu: els usuaris del local i el servei que presten al barri; l’amo del local; Catalunya Caixa; l’anterior alcalde, el conservador Trias, que pagava el lloguer del local a canvi de seguir en pau amb els okupes; l’alcaldessa Ada Colau, referent contra els desallotjaments; la Guàrdia Urbana de Barcelona; la Generalitat i l’ocupació dels mossos, i la reivindicació d’independència.
Resulta totalment comprensible, tenint en compte la seva trajectòria dels últims anys, que l’alcaldessa Colau no vulgui pagar-li a un especulador per l’ocupació d’un local. Ha aplicat un criteri lògic de l’esquerra. Però no estic segur que el seu càlcul hagi estat correcte. Colau està ara al centre de l’escenari, perquè és ella qui més crítiques està rebent, no el propietari ni Trias.
Compara-ho amb la situació de Trias, que no va voler assumir cap risc. No està en la primera línia dels actors, pel pragmatisme propi de la dreta, que el mateix mana un dia a la policia a desallotjar per la força un casal popular (local autogestionat de joves), que al següent paga amb diners públics el lloguer del local als seus amos, segons el càlcul del risc que li suposa.
És evident que l’esquerra, amb els principis i l’exemplaritat com a bandera, no pot actuar amb la mateixa cintura que la dreta. Però, si vol fer una aposta a llarg termini, ha de saber empassar-se saliva en algunes ocasions; més encara si es té en compte que va arribar al govern de la ciutat de Barcelona a conseqüència d’una situació singular. Com s’ha dit tantes vegades, el poder està molt més lluny.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquesta setmana anem a cops. A la vila de Gràcia que tant t’agrada a tu Martxelo. Per als lectors que no la coneixen, Gràcia és un antic municipi annexat a Barcelona que ha mantingut la seua personalitat diferenciada. Segueix sent un poble dins la ciutat, orgullós de ser-ho i rejovenit amb una allau de joves estudiants que l’han fet seua. És un dels barris més progressistes de la ciutat i el més independentista de tots. En les eleccions municipals va ser un dels barris on no va guanyar Ada Colau (va guanyar CiU) i en les eleccions catalanes el 62 per cent de les electors van votar per la independència (el 46% Junts pel Sí i el 14% la CUP, les dues forces van ser primera i segona).
Aquest ha estat l’escenari aquesta setmana d’una autèntica batalla campal pel desallotjament d’un local ocupat. Des de fa anys uns joves ocupaven el que havia estat una sucursal de CatalunyaCaixa. L’ocupació era evidentment il·legal però consentida. L’ajuntament de CiU pagava el lloguer del local al seu propietari i tothom feis a la vista grossa.
L’acord el va trencar Ada Colau a l’arribar a l’ajuntament, provocant una demanda judicial que va acabar amb una ordre de desallotjament executada pels Mossos dilluns 23.
I a partir d’aquí el caos. Nits d’enfrontaments duríssims entre manifestants i policia i una tensió enorme en la vida política del país. La CUP fins i tot no es va presentar a la reunió convocada per Oriol Junqueras per començar a parlar dels pressupostos en protesta per les càrregues policials. Denúncies d’agressions indiscriminades contra els Mossos, denúncies per greus danys fets pels manifestants i una convivència que comença a estar donant sistemes d’estar-se trencant. I mentrestant Ada Colau mantenint-se al marge, la mateixa setmana, per cert, que ha fet entrar al govern municipal al PSC.
En fi que per ací anem a cops, com sembla interessar a alguns. Tu cuida’t.
