Ahir a les 19.46 els subscriptors de VilaWeb rebien el text que havia de ser l’editorial d’avui. Això, enviar-lo cap a aquesta hora, ho fem sempre, perquè així tenen temps de llegir-lo, de criticar-lo i d’afegir els comentaris que creguen convenients, comentaris que normalment arriben fins poc després de la una de la matinada. Era un editorial que demanava explicacions a l’ANC sobre els motius pel quals havia apartat Quim Torra i Jordi Calvís de les eleccions internes.

Cada dia jo mateix llisc aquests comentaris dels subscriptors i molts dies amb alguns tenim converses curtes. Les seues opinions pràcticament cada dia em són molt valuoses a l’hora de publicar per a tothom, a les 2.15 de la matinada, un text, aquest editorial, que habitualment ja té sis hores llargues de vida quan l’arriben a llegir els qui no són subscriptors. Sempre és un text millor perquè els subscriptors hi troben qualsevol incoherència, em fan veure les coses amb un altre enfocament o em fan crítiques dures que jo agraesc de manera molt especial i que sempre destaque. Per dues raons. En primer lloc, perquè crec que per damunt de la meua opinió sobre qualsevol cosa hi ha el dret dels lectors de VilaWeb de tenir tants punts de vista com siga possible per a fer-se una opinió pròpia. I en segon lloc, perquè crec en el diàleg com a eina. El diàleg sempre és més ric que no el monòleg i per això fem, tots, aquest editorial com el fem.

N’estic molt content, del format i dels resultats que dóna, però aquest model té també algunes deficiències. Una sobretot: que he d’escriure l’editorial a la vesprada, moltes hores abans d’arribar als lectors que no són subscriptors. I això, en aquest món 24/7 en què vivim avui, de vegades és un problema important. Ahir, especialment.

Ahir a les 22.22, dues hores i catorze minuts després d’haver publicat l’editorial per als subscriptors, un lector va fer arribar a la redacció de VilaWeb el correu amb el qual la junta electoral de l’ANC anunciava la sorprenent decisió de readmetre les candidatures de Jordi Calvís i Quim Torra. Una decisió que jo mateix defensava en aquell editorial i de la qual m’alegre, però que és evident que va matar el sentit del text –si el voleu llegir, però, el teniu ací.

A aquella hora ja havien arribat molts comentaris de lectors i després encara n’havien d’arribar molts més. Però tot plegat ens creava un problema mal de resoldre, car no té gaire sentit publicar unes opinions i unes altres, barrejades, si les unes naixen d’una situació i les altres d’una altra.

Per això he decidit de substituir l’editorial que havíeu de trobar avui ací per aquesta explicació de la manera com fem les coses a VilaWeb i d’això que ha passat aquesta nit. I, tot això dit, també he de dir que crec que ara la demanda d’explicacions que feia a l’editorial original encara és més necessària i imperiosa que mai.

Pel bé de l’ANC, la junta electoral hauria d’explicar amb pèls i senyals com i amb els vots de qui va prendre la decisió d’anul·lar les dues candidatures i com és que vint-i-quatre hores després les ha readmeses sense donar explicacions, aclarir novament amb els vots de qui. S’hauria de fer públic si aquestes dues candidatures van ser impugnades i qui les impugnà, si fou el cas. I si és cert o no que es van deixar passar alguns altres casos dubtosos. I s’haurien d’aclarir aquestes condicions que diuen que han posat als candidats, però que ningú no sap quines són.

Si la junta electoral no dóna aquestes explicacions urgentment no hi haurà cap més remei que pensar que pretén alimentar els rumors, granment perjudicials per a alguns candidats, uns rumors que s’han posat immediatament en circulació pel desconeixement de com han anat les coses i per les campanyes organitzades des d’alguns partits polítics. Amb la qual cosa em tem que perillarà la credibilitat del procés d’elecció del secretariat. La transparència sempre és bona però en aquest cas, tan embolicat, simplement és imprescindible.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb