Cartes creuades: la victòria de les estelades

  • Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien una carta cada diumenge en els seus respectius diaris

VilaWeb
Martxelo Otamendi Vicent Partal
21.05.2016 - 22:00

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Si seguiu amb aquest ritme, us quedareu aviat sense cava a Catalunya. I és que, durant els últims anys, per Madrid estan sumant molts mèrits per ral que els envieu tota la vostra producció de beguda al Govern d’Espanya i a nombroses institucions públiques.
Ha estat immens el que ha passat amb l’estelada; vull dir, tot el que han fet. L’han prohibit, primer, perquè deien que pertorbaria l’ambient pacífic. I m’han agradat molt les reaccions que s’han desencadenat aleshores. El president Puidgemont va ser el primer a manifestar que no acudiria a la final de Madrid; després, també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va optar per no acudir, i, més tard, vam saber que la direcció del Barça va arribar a sospesar si compareixerà o no a la llotja. D’entre els tres, el més afectat era el club, ja que el seu equip estaria al camp i li resultarà difícil explicar que el seu president no comparegui a la llotja. A última hora, però, un jutge ha aplicat la lògica i ha solucionat l’error comès pel representant del Govern d’Espanya; si no hagués actuat així, milers d’espectadors haurien contemplat una llotja bastant singular a Madrid.
Portem anys, Vicent, perplexos davant la cega actitud del govern del PP. Se n’haurien d’haver adonat que l’independentisme a Catalunya es troba en una fase bastant tranquil·la; massa tranquil·la, potser. I que, tal com ens explicaven la setmana passada, les aigües baixen remogudes en el riu de l’independentisme.
Llavors, ¿a quin sant prenen aquesta decisió que provocarà la unió de tothom a Catalunya? O són ​​molt llestos o són molt ximples. Perquè en comptes de deixar els independentistes coent-se en la seva salsa i permetre que aflorin les seves discrepàncies, han creat un conflicte a través d’una qüestió que es podria haver salvat fàcilment.
Bé, a diferència de tot el que crèiem, la desconnexió també és factible en futbol. Però per a això, tal com ha passat aquesta setmana, necessiteu l’empenta d’una mà barroera.


 

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Aquest any el Barça i el Atlethic no s’enfronten a la final de Copa i és una llàstima perquè això començava a ser una tradició interessant. Malgrat això hem de seguir parlant d’aquesta final perquè com els lectors de Berria i VilaWeb saben el partit s’ha convertit en un problema polític de nou. Aquest cop per la poca traça exhibida per l’estat amb la prohibició d’exhibir les banderes estelades.

Jo no sé com poden passar aquestes bestieses tan grans. M’has escoltat en diverses ocasions dir que tenim sort de tenir Espanya al davant. Perquè van alimentat l’independentisme amb actituds com aquestes, que ningú no entén. I el que és més important encara: van demostrant a més davant del món sencer com són i com es comporten, Quina imatge d’Espanya dóna que els mateixos que prohibeixen les estelades en el partit i que parlen fins i tot que és una bandera il·legal al mateix permeten una manifestació de l’extrema dreta per la unitat d’Espanya hores abans del partit?

Per aquesta raó ha estat molt interessant la reacció, que aquest cop ha superat amb molt els límits de l’independentisme. El president Puigdemont va ser el primer a anunciar que no pensava acudir al partit. A continuació va ser l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, la qual es va sumar a la iniciativa. I finalment la pròpia alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, també va decidir no acudir. Un fet molt i molt important. Molt rellevant. Amb la qual cosa la fotografia de la llotja era absolutament desfavorable al monarca: Felipe VI pràcticament sol, sense les autoritats representatives que generalment acompanyen aquest tipus d’esdeveniments. Maldestre, molt maldestre, qui va decidir encendre aquesta foguera.

PS. La setmana passada m’avisaves en la teua columna, Martxelo, que no em passés pel cap ficar-me en embolics durant la xerrada que vam compartir dimecres a Azpeitia i esmentaves com a temes tabú Sant Ignasi i els toros. El que no em vas explicar és que anaven a escapar-se un parell de bous, que anaven a aparèixer, enmig de la meua estupefacció i por, a la mateixa plaça on tenia lloc l’acte. La propera vegada sigues més concret en les indicacions, si us plau …

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any