El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Crònica de la taula rodona "Què poden fer els centres per fer front a la sentència del 25%?", organitzada per la Plataforma per la Llengua
El problema de les tres coalicions és que s’ha vist ben clar que cap dels socis no té gaires incentius per a fer res que s’escapi del control dels socialistes
El simbolisme tan sols té sentit quan és la mostra d’on serà avui i demà la línia vermella, no pas quan és una declaració retrospectiva
L’objectiu autèntic de l’atac judicial contra el català era crear un clima de conflicte i d’enfrontament, esmicolar el vell consens de la immersió
La falta d’imaginació és una de les marques més clares de la decadència de l’autonomia i de com neix de torta l’Espanya monolítica
Entrevista al principal impulsor de la Fera, "una fàbrica digital que generarà oportunitats per a creadors de contingut, ‘streamers’ i pòdcasts en català"
Catalunya no és la seva classe política, no és la mediocritat de la seva classe política i mediàtica, ni tampoc és les seves institucions
Com tota l’esquerra espanyola, Sánchez té el progressisme massa hipotecat; en canvi, el progressisme és la recepta que ha triat per a reviscolar
És ben lògic que la primera melodia a desafinar sigui la relació del PSOE amb Esquerra Republicana, perquè és la relació que ha estructurat la fase de què sortim ara
La patacada de Vox beneficia l’independentisme, però no pas perquè els andalusos hagin frenat un perill feixista que en el fons no era realista
Amb l’excusa de Vox, la proposta que el PSOE s’abstingui en la investidura de Moreno desenterra un debat recurrent de la política espanyola
Perquè algun dia es deixi de parlar en català caldrà que hagin arrasat el país. Hi ha el risc que ho facin? D’acord: doncs és aquesta, primer, la qüestió
La línia vermella que tracen avui, encesos i gallards, contra uns ultres del seu bàndol que no van passar del 0,18% a les últimes eleccions és la línia que no han sabut traçar contra la repressió espanyola
Entrevista a la presidenta de l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC)
Rufián no diu tot el que pensa de debò perquè ha mentit massa i no pot parlar sense filtre
Si una llista única desmobilitza els afins de Borràs i no pas els de Turull, és perquè els de la presidenta ja no creuen que hi hagi cap diferència significativa
No m’estranyaria que el PSC acabés adoptant una forta retòrica d’encarament a Madrid si Alberto Núñez Feijóo guanya les eleccions
Madrid no sap construir-nos cap paisatge de futur que no sigui el vell miratge de sempre, el de l’estira-i-arronsa entre aquí i allà
El Departament d’Educació va enviar ahir unes instruccions als centres educatius per indicar-los com han de respondre a la sentència del TSJC
Si Rajoy sabia que el pacte fiscal no li bastaria no era pas per la seva por, ni tan sols perquè pensés que els polítics catalans anaven de debò
Entrevista a l’autor de ‘La gran novel·la sobre Barcelona’ (Quaderns Crema, 1997), que han reeditat ara arran del vint-i-cinquè aniversari
La paradoxa és que com més s’enforteix la "comunitat autònoma catalana", més marge hi ha perquè Catalunya sigui una altra cosa
Hi ha tres paranys importants entorn de la proposició de llei pactada per ERC, Junts, PSC i comuns sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials
El raonament del secretari de Política Lingüística passa una línia vermella perquè accepta la segregació que precisament la immersió va mirar sempre d’evitar
Amb el poder i la sobirania hipotecades a Madrid, a Aragonès fins i tot li serà cada volta més difícil de marcar un xic de perfil propi
La llufa de la corrupció econòmica personal i familiar serveix per a no parlar de la corrupció íntima i moral que va corcant avui l’Espanya que van dissenyar
El discurs de Botran parlava de la imposició del castellà des del republicanisme per no fer-ho des del nacionalisme
Si les hores en català són acorralades en totes les opcions llevat que el govern planti cara, és que ha de plantar cara
Estem acorralats en la conflictivització, i la sentència del TSJC ha servit una oportunitat perquè se’n comenci a adonar una part important de l’independentisme
Els qui se’n burlen s’haurien de demanar com és que Ciutadans ja no té els vots, però en canvi el seu programa és el que s’aplica
Si no hi renyeixen, Junts i Esquerra estaran permanentment obligats a fer seves les posicions dels socialistes
Per tal d’arrodonir l’operació, el rupturisme ha de romandre a l’òrbita de Junts, però n’ha d’estar formalment separat
El Junts que coneixíem fins ara, com una mena d’aparell cefalòpode, ha començat a desaparèixer. Ja no calen tantes veus diferents perquè el fil discursiu del partit es va unificant
“Vox és la part tòxica i visible de l’esforç que Espanya ha fet per neutralitzar l’independentisme. És la part que el PP i el PSOE no poden amagar”
"Mentre Esquerra no trenca formalment la seva aliança parlamentària amb els socialistes, guanya temps per a recosir-la quan la crisi s’hagi saldat"
“Una volta Madrid ja ha vist que, amb aquest esquema, l’escàndol no sortia de les tertúlies i que la gent romania plegada de braços, què havia de fer?”
"És un acte reflex natural del sistema, que copia l’aparença informe de les forces que l’amenacen, però sense basar el seu èxit en la connexió amb el votant"
"El PSOE posa en dubte el cas Pegasus amb el mateix reflex defensiu que Pablo Casado feia denúncies furibundes d’un 'apartheid' a Catalunya"
"Els partits independentistes acabaran acceptant la repressió personal com un preu a pagar natural per a mantenir el seu tall del pastís"
Entrevista a la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, que acabarà aviat el seu mandat després de quatre anys