No és hora de parlar clar?

«Si es parla clar, no costa que t'entenguin. Després, cadascú ja decidirà com entomar-ho, i no tan sols quan torni a ser hora de votar»

La claredat

«No ens toca acotar el cap i demanar perdó, sinó perseverar en la lluita, reincidir en la desobediència, demostrar la nostra força»

L’Espanya incrustada

«Massa sovint, quan li toques Espanya, l’espanyol s’oblida de si mateix i, si ho era, deixa de ser progressista, demòcrata, dialogant. Per més que es faci dir socialista»

L'èpica i la reacció

«D'on traurem l’energia, quan el pretès jutge Marchena digui amb fredor calculada a quants anys de presó ens condemna mitjançant els dotze homes i dones que ara jutja el Tribunal Suprem?»

Votar independència

«Sí, ja em podeu dir pesat, però el cas és que junts sumem més»

La unilateralitat i el fracàs

«El moment de la unilateralitat s’acosta. I no hi podem renunciar. Perquè renunciar-hi seria igual que rendir-se»

Continuarem cercant el nord sense brúixola?

«Junqueras i Puigdemont, i els entorns respectius, continuen la seva pugna particular, ara amb vista a la segona volta anunciada per al 26 de maig»

Posar-los el problema al menjador de casa

«Aquesta dèria d’agradar i aquest afany de no ser problemàtics, que semblen tan nostres, tan generalitzats entre nosaltres, van estroncar un camí ben simple i factible, i de fet ja en ús, per a reflectir el plurilingüisme de l'estat espanyol»

Judicis, rituals i pantomimes

«El presumpte jutge Marchena ha anat posant en dubte el seu criteri i la seva autoritat. No l'autoritarisme, que d'això ja es veu que en va sobrat per més que maldi per endolcir les maneres»

Estrangers a Espanya

«El judici també és la millor demostració pràctica que som en dos mons diferents. I del seu nosaltres ja no en volem saber res més»

Bouvard, Pécuchet i Rajoy

«Si una cosa ha tornat a quedar clara és que Mariano Rajoy és un idiota. Compte, no ho dic amb cap afany groller ni d'insult, i ara, sinó en el sentit més flaubertià del terme»

La cadira buida

«Ara el camí és insistir-hi una vegada i una altra, cada dia si cal, que només amb una taula de diàleg entre l'estat espanyol i les institucions catalanes es trobarà la sortida a l'atzucac»

El repte de la Crida

«Quimèric, deia fa un moment. Val la pena de provar-ho? Sens dubte. Perquè el preu de no fer-ho serà, de segur, massa alt»

La culpa és de Carme Chacón

«Ja és curiós que la principal arma política que són capaços d’esgrimir a hores d’ara els socialistes, tant si són del PSOE com si pertanyen a la franquícia catalana que encara es fa dir PSC, sigui el xantatge emocional»

Un 'ménage à trois' pervers

«Allò que pot ser interessant de tot plegat, per dir-ho així, no és aquesta equació d'ultracoherència i pit i collons, sinó l'ús que fan del llenguatge. Profundament pervers»

Les mostres d'afecte

«El més significatiu de tot aquest episodi és que estic segur que ens troben uns desagraïts. No m'estranyaria gens que no entenguessin que no apreciem com ens estimen»

Però què fem?

«I fent tot això també hem acabat construint un nou folklore resistencial, amb marxandatge propi i tot, que malgrat que naixia amb les millors intencions, de vegades fa una mica d'angúnia»

Abans trencada que separada

«Quan ell deixa anar que la prefereix 'rota' a 'separada' focalitza el problema allà on és. En la incapacitat dels, per simplificar diguem-ne, unionistes de no acceptar ni tan sols de parlar»

Això dels bancs i alguna cosa més

«És que voldria que no em prenguessin més el pèl, pobre de mi. Ni els bancs ni, sobretot, aquesta colla de cafres cínics que ens governen»

Un any després

«I a mi em surt de dir que sí, que malgrat tot, malgrat tot el que ha vingut, malgrat tot el que pugui venir, ha valgut la pena, val la pena encara i més que en valdrà»

Jo hi poso el càtering

«Ja fa massa temps que un es fa creus de constatar que, ni tan sols quan componen coalicions electorals o acorden governs de coalició, els partits no parlen entre ells. Ni es parlen gaire ni parlen prou clar»

Iceta, el bufó

«Ell sempre parla com un far de la veritat disposat a il·luminar sense ombra de modèstia propis i estranys. Deixa anar obvietats amb aspecte de grans sentències, ho fa en to tràgic fins que provoca un efecte còmic»

De referèndum en referèndum

«Si ells ara comencen a parlar de la necessitat d'un referèndum és, només, perquè nosaltres hem arribat fins on hem arribat. Perquè nosaltres ja l'hem fet»

Passem a l’atac

«Preparem-nos per sortir al carrer i tornar a engrescar tothom a afegir-s'hi i, malgrat tota la ràbia acumulada, recuperar aquell somriure d'esperança»

Niça, una petita Barcelona