Escric aquestes notes a peu dret, a quarts de nou del vespre, al carrer, envoltat de desenes, centenars de veïns, probablement dos o tres milers, que ens hem aplegat per protegir el col·legi electoral Matas i Ramis mentre s’hi recompten els vots. No sé a quina hora anirem a dormir, si dormim, i això que ens hem llevat tan d’hora, tan poca estona després de ficar-nos al llit, que segur que aquest serà per a molts, per a tots, un dels dies més llargs, el més llarg, de la nostra vida.

Així en viu, en calent, encara enmig de tot, encara sense cap dada, no és fàcil d’analitzar què ha passat durant aquest diumenge ni què hem d’esperar per a avui dia 2, per als dies que vindran. Faré un esforç de racionalitat i m’estaré de dir que l’estat espanyol només ens ha donat arguments per proclamar immediatament la independència, molts i contundents, i per proclamar-la amb la comprensió de qualsevol espectador internacional. No cal dir que la desitjo, com l’espero, la somnio, aquesta declaració. No ho diré, doncs.

Doncs, què diré? Que aquest 1 d’octubre l’estat espanyol ha construït una frontera nova, immensa, insalvable, buida de ponts, entre ell i nosaltres. Una frontera que ja ningú no pot ignorar. Una frontera que fa impossible allò que alguns anomenen equidistància. No, ja no hi ha cap equidistància que sigui sostenible. Qui no denunciï  amb  veu  alta  i clara la violència injustificable i gratuïta amb què diumenge van actuar els agents de la repressió es desqualifica per tornar a parlar. Es digui Iceta o es digui com vulgui.

I dels altres, no cal ni parlar-ne. M’agradaria que en endavant els periodistes responsables no n’acceptessin cap més mentida. Que posessin en evidència qui menteix i acte seguit l’ignoressin. La salut democràtica també es construeix així. Mostrant en tota la seva nuesa els Millos i les seves mentides. Aquesta és una de les lliçons de l’1 d’octubre. La nostra paciència, la nostra capacitat de resistència, la nostra decidida no-violència ens dóna el dret de no callar mai més ni davant la manipulació i la mentida ni davant la falsa equidistància. La neutralitat és incompatible amb la defensa de la llibertat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb