Fotografia: Albert Salamé.

Doncs ja ha passat tot i tot queda igual: a Espanya el mapa els ha sortit com sempre, amb unes coloraines que imploren un canvi i l’estat aixecant-los el dit del mig recte-amunt; i a Catalunya estem si fa no fa com el 27-S, amb els ‘indepes’ i els ‘comuns’ barallant-nos per imposar la pròpia visió de ‘lo nostro’. Però, hi pot haver mai entesa, entre els uns i els altres? Fins a quin punt ens fem perdre el temps mútuament? Vegem-ho des de l’òptica d’aquesta humil articulista.

Per començar, no llegim igual la realitat. Els ‘indepes’ voldrien que els ‘comuns’ fessin el mateix recorregut que l’antropòleg Manuel Delgado, que, havent concedit l’última ronda de Fanta a l’estat, ha vist que l’única solució és anar-se’n d’urgència, i després (aquí ja vindria la lluita de cadascú, però la que segueix és de Delgado:) ja ens les tindrem amb els fatxes de casa. Per la seua banda, els ‘comuns’ voldrien que ERC i CUP fotessin puntada al cul a CDC d’una vegada, que no para de perdre suport, i que s’unissin a ells per a… per a… muntar una Generalitat d’esquerres, crec. Si m’equivoco ja em corregiran.

L’altre problema és que cadascú té la seua calculadora. Dins dels ‘indepes’, a grans trets, hi ha el sector dels ‘juntistes’, que vol sumar ‘indepes’ rotllo Via Catalana, sense mirar al costat, i després hi ha el sector ‘que corri l’aire’, que rebutja qualsevol unió transversal perquè, segons els seus càlculs, fa perdre els votants que tenen tírria a uns altres votants per motius ideològics. Des dels respectius punts de vista, uns i altres fan lectures diferents del resultat del 26-J, sobre si la independència s’acosta o s’allunya, sobre si cal impulsar primer el RUI o una DUI o tirar pel procés constituent. Per sort, entre els ‘comuns’ tot és més fàcil: si hi ha CDC, no hi ha independència que valgui, i si no hi ha CDC… s’hauria de mirar. Doncs bé: ara mateix, si es tracta de bastir ponts, tenim que els ‘comuns’ només voldrien tractes amb els ‘que corri l’aire’, pel sentiment anti-CDC que els agermana. I aquí ja coincideixen totes les calculadores: per a fer aquesta modalitat d’independència no som prou.

Un incís: CDC ha fet una cosa improbabilíssima per a un partit conservador, i que no la valorem perquè cap de nosaltres no tenim ni puta idea de què significa renunciar a la protecció de la màfia que surt al #FdezDíazGate per passar a la intempèrie del bàndol que li planta cara. Apostar per l’independentisme des d’aquest cantó és més difícil que fer-ho des de l’esquerra revolucionària, que, al cap i a la fi, la seua fenya ja és fer revolucions. I els ‘indepes’ d’esquerres anem tan sobrats que ens permetem de menystenir-los, a ells i els seus votants, perquè els que ens fan més peça són uns altres que encara no voten independència i que no l’han votada mai. A banda de llestos, estrategs, que som uns estrategs.

Anem garbellant. La incògnita és: aquest odi a CDC és de classe, o és pel passat corrupte de CiU? Si és el segon cas, amb una CDC ben regenerada, netament independentista i netament neta, ja haurien de passar algunes manies, i aquí la pilota és a la teulada convergent. Ara bé, si l’odi a Convergència és l’odi als convergents, l’independentisme ja pot plegar veles. Perquè voler fer un estat excloent ciutadans per motius ideològics té un problema: que no et sortirà un estat. I aquest final, permeteu-me que presumeixi de bola de vidre, ja el saben els ‘comuns’ quan tiren la canya als ‘indepes’ d’esquerres: veniu cap a la llum, coi, fem un tripartit d’esquerres, que fer un estat com volem tu i jo és moltíssim més complicat. I tenen raó. Tot és més fàcil que fer el nostre estat ideal.

Perquè, ves si no costa, girar l’estat espanyol com un mitjó, i malgrat tot, quina paciència que tenen els catalans que hi posen les esperances, quina immensa tolerància envers les seues mancances democràtiques i els seus defectes estructurals. La proposta de Xavier Domènech és posar-hi més fraternitat, amb F de Fanta; que ‘ja’ són el tercer partit d’Espanya, que per aquí es comença, i que ara toca l’assalt a la Generalitat. Doncs em sembla perfecte, llamp de llamp! Per què ha de ser tan difícil, parlar clar? I pel que fa als ‘comuns’ que es diuen ‘neutrals’, els que es deixen estimar pels ‘indepes’, tant de bo m’equivoqui, però la meua teoria és que ja han triat. Perquè condicionar l’estat català a unes virtuts que a l’espanyol no li exigiràs mai per quedar-t’hi, no és precisament un indici de neutralitat. És donar avantatge al poderós, al que no necessita el cop de mà. Però ja ho he dit abans: tot això són teories, i només espero poder fer un article no gaire lluny sobre com d’equivocada he estat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]