L'escriptora Marina Espasa, comissària de Barcelona Ciutat de la Literatura.

L’escriptora Marina Espasa és la primera comissària de Barcelona Ciutat de la Literatura, una etiqueta impulsada per la UNESCO dins la Xarxa de Ciutats Creatives. Barcelona va aconseguir aquesta distinció el desembre del 2015. Era al començament del mandat d’Ada Colau. El primer any dels comuns al govern municipal, la regidoria de Cultura va ser encapçalada per Berta Sureda. Fou ella qui encarregà a l’escriptora Marina Espasa el projecte de Barcelona Ciutat de la Literatura, obrint l’oficina tècnica de la UNESCO i dibuixant les primeres grans línies del projecte. Marina Espasa, que té l’encàrrec per a un període de dos anys i mig, va començar a actuar el mes d’abril del 2016. Però el començament va ser lent, perquè poc després, el mes de juny, arribava el pacte de Colau amb Collboni, que assumia la regidoria de Cultura. Els canvis interns a l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) van retardar l’engegada amb normalitat del projecte.

Avui, un any després, ja comença a ser visible i normalitzada la presència de Marina Espasa com a comissària en tots els projectes literaris amb participació institucional. Però per al públic en general, l’etiqueta de Barcelona, Ciutat de la Literatura de la UNESCO encara és una idea poc interioritzada. En l’entrevista, Marina Espasa mira d’aclarir conceptes i explicar el programa d’activitats.

Aquesta candidatura ha prosperat molt de pressa, oi? En segons quines categories, la UNESCO és molt exigent, demana uns dossiers molt complets i complexos. Com va anar el procés?
—La UNESCO té molt d’interès a potenciar la Xarxa de Ciutats Creatives. Ara és una xarxa amb cent setze ciutats vinculades, repartides en set categories, una de les quals és la de Ciutat de la Literatura. Les altres són: música, disseny, arts visuals, arts populars i tradicionals, gastronomia i cinema. Hi ha ciutats molt lligades al turisme i la majoria de ciutats són mitjanes o petites, perquè ser ciutat creativa dóna visibilitat. En ciutats més grans, com és el cas de Barcelona, es proposen uns altres objectius. Melbourne i Barcelona són les ciutats més grans en la categoria de Ciutats de la Literatura.

Hi ha més ciutats amb entitat, com Edimburg i Dublín.
—Edimburg i Dublín són les que van tenir la idea i la van impulsar. Aquestes ciutats són més petites, però tothom coneix els autors anglosaxons i se’n fan rutes i moltes activitats. Nosaltres abans de crear una Ruta Sagarra, per exemple, hem d’explicar a fora qui era aquest escriptor. La candidatura la va impulsar Jaume Ciurana quan era regidor de Cultura. I és curiós que es decidís per la literatura, perquè podia haver optat a qualsevol de les altres categories. En canvi, trobo que va ser una idea brillant. La literatura costa més d’explicar que segons quines arts, tant cap enfora com cap endins. Molta gent d’aquí ignora el patrimoni literari de la ciutat.

En clau interior hi ha molta gent que encara es pensa que això de Barcelona, Ciutat de la Literatura és una candidatura i que té una durada limitada.
—La candidatura de Barcelona va guanyar amb el màxim de punts. Es va nomenar el desembre del 2015. De Ciutats de la Literatura n’hi ha dinou ara i enguany torna a haver-hi nomenaments. Quan es va acceptar la candidatura de Barcelona també van entrar-hi sis o set ciutats més, la majoria de l’est. Això ha fet que aquesta categoria de ciutats literàries canviés molt, perquè fins al 2015 la majoria eren ciutats anglosaxones. Els era més fàcil d’entendre’s. Ara és més complex i el panorama encara canviarà més, perquè la UNESCO vol incloure-hi ciutats de l’Àfrica i de la Xina, allò que en diuen el ‘global South’.

I com es coordinen les ciutats de la Literatura?
—Es reuneixen una vegada l’any. També tenim una coordinadora, que actualment és el representant de Cracòvia. A més, l’any passat ens vam dividir en subgrups, responsables de cada àrea: comunicació, candidatures i projectes transversals amb més ciutats creatives. En general, jo m’hi entenc molt bé. L’any passat vam proposar que la reunió anual es fes a Barcelona. Tothom va dir que sí i l’hem feta coincidir amb Sant Jordi. Tindrem quinze representants de les dinou Ciutats de la Literatura a Barcelona, per Sant Jordi.

Aquesta etiqueta de Ciutat de la Literatura, què implica?
—És un segell que quan s’atorga és per sempre. Cada quatre anys, la ciutat ha d’enviar un balanç de les activitats impulsades, les polítiques públiques en relació amb la literatura, la repercussió econòmica… Has de fer un treball cap endins, però també cap enfora. És una feina doble: cap enfora t’has de relacionar bé amb les altres Ciutats de la Literatura, s’han de fomentar intercanvis, com el que hi ha hagut al Kosmopolis enguany, convidant el festival Neu! Reekie! d’Edimburg. Fem molta feina de mitjancers. També és important la presència a fires internacionals. En aquest sentit, la Ciutat de la Literatura és una mena d’Institut Ramon Llull en versió ciutat. En fires literàries hi ha els estands de Ciutats de la Literatura. Al maig, per exemple, anirem a Praga. Hi portarem en Marc Pastor, que ha estat traduït al txec. La idea és tenir presència a la fira de Guadalajara i també a la de Buenos Aires. Alhora, es fomenta l’intercanvi de residències d’autors.

Com heu definit les grans línies del programa?
—D’entrada, hem definit cinc eixos de treball: treballar per al sector; treballar per al públic infantil i sobretot juvenil, que això va lligat amb el foment de la lectura; recuperació i visibilització del patrimoni literari; internacionalització; i comunicació. Hem començat a definir projectes petits per a cada eix. Per exemple, en l’àmbit de la comunicació treballem per crear una web que sigui l’agenda literària de referència de la ciutat, que permeti la centralització d’actes i recomanacions. I també disposarà d’un agregador de continguts, per a incloure articles literaris publicats als mitjans, internacionals i d’aquí.

Expliqueu alguns projectes que treballeu per a cada eix.
—Per al sector, hem creat les beques Montserrat Roig, per donar suport als creadors, que són la baula més feble de la cadena literària. Com que no tenim residència d’escriptors a Barcelona, encara, vaig proposar deu espais diferents de la ciutat que acollissin escriptors durant dos mesos, dues vegades l’any. De manera que se’n beneficiaran vint escriptors, que durant dos mesos tindran un espai de treball i un ajut de tres mil euros. Aquestes beques signifiquen 60.000 euros anuals. S’hi van presentar 250 escriptors.

I els criteris de selecció?
—Hi havia tres elements que donaven punts: l’interès i la qualitat del projecte, sobretot, i també el currículum i la trajectòria (no és un programa per a escriptors emergents, almenys han d’haver publicat un llibre que tingui ISBN) i que el projecte tingui una certa vinculació amb la ciutat de Barcelona. A l’octubre obrirem la convocatòria del 2018. El jurat és format per l’editor independent Joan Riambau, la llibretera Montse Porta i l’escriptor Jordi Puntí.

I per als joves, què heu pensat?
—Vam presentar a la fira del llibre de Bolonya una aplicació que es diu Literapolisbcn, que s’activarà passat Sant Jordi. En vam fer una prova aquest passat Món Llibre. És una mena de gimcana literària a través de novel·les que passen a Barcelona. De moment treballem amb sis novel·les, que són les que s’han de descobrir. És una aplicació pensada per a joves entre 12 i 17 anys. I la voluntat és vincular les novel·les amb el país, perquè aquests joves descobreixin que els escriptors escriuen a través d’allò que viuen. I cada any s’hi aniran incorporant sis novel·les més. Només funciona amb geolocalització. Els participants s’han de moure. Hi ha tres itineraris: un de més pedagògic, un sobre la novel·la i l’autor i un altre amb jocs d’enginy. És pensat perquè s’hi pugui treballar als instituts, també.

Aquesta setmana de Sant Jordi també heu impulsat una nova activitat, els Diàlegs de Sant Jordi.
—Sí, del 18 al 22 d’abril. I ho fem juntament amb Biblioteques de Barcelona: el tret de sortida serà el pregó, que ja fa anys que es fa i que enguany anirà a càrrec de l’escriptora Yasmina Reza, que conversarà amb Xavier Albertí. Per complementar-lo, i aprofitant que les editorials cada any porten més autors estrangers perquè visquin el dia de Sant Jordi, hem programat uns diàlegs entre alguns d’aquests escriptors que vénen de fora i escriptors d’aquí. I la nit del 22 d’abril també col·laborem amb una nova iniciativa, la Nit del Drac, que es farà a l’esplanada de davant del Born, un espectacle dirigit per Joan Ollé, que retrà homenatge a alguns escriptors que tenen efemèride enguany, com Josep Palau i Fabre, J. V. Foix, Prudenci i Aurora Bertrana…

Per acabar, quin és el pressupost anual que l’Ajuntament de Barcelona destina a Barcelona Ciutat de la Literatura?
—El pressupost, que inclou tots els festivals literaris que es fan a Barcelona (la BCNegra, la Setmana de la Poesia, Món Llibre i el festival de novel·la històrica) és d’uns 600.000 euros l’any.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]