Estic perplex per les declaracions d’ahir de Jordi Xuclà, que va dir que, després del primer d’octubre, el PDECat estaria disposat a parlar d’una moció de censura contra Mariano Rajoy, moció que diu que serviria per a implementar el resultat del referèndum. Perplex perquè no entenc com es vol implementar el resultat del referèndum amb un partit que crida al boicot actiu del referèndum. Però perplex, sobretot, perquè aquestes declaracions impliquen que Jordi Xuclà o bé creu que guanyarà el no en el referèndum o bé no entén les conseqüències de la victòria del sí.

El govern, i el president Puigdemont, que no sé si cal recordar que és del PDECat, han estat claríssims: si guanya el no, hi haurà eleccions autonòmiques, i si guanya el sí, es proclamarà la independència dos dies després de presentar-se els resultats definitius, que serà com a molt tard el 14 d’octubre. I és de pura lògica que, en el moment que es proclame la independència, no tindrà cap sentit la presència de diputats catalans en el parlament que ja serà de l’estat veí. La implementació del resultat no es farà a Madrid sinó a Catalunya.

Tots som conscients que, malgrat això, els diputats catalans membres dels partits contraris a la independència s’hi mantindran. I és raonable que siga així, ja que, per a ells, serà una de les darreres possibilitats, sobretot simbòlica, d’oposar-se a la creació del nou estat. Però els diputats independentistes no poden sinó ser coherents amb la decisió adoptada pels seus propis partits i abandonar els escons. Un sol diputat independentista que es quedés a Madrid enviaria a la comunitat internacional el missatge que la proclamació del nou estat és una broma que no es creuen ni els qui la proclamen. No hi ha discussió possible, per tant, i l’única opció és deixar buits els escons.

Ara bé, si malgrat tot alguns encara volen parlar de moció de censura contra Rajoy, caldrà que tinguen en compte unes dades molt rellevants.

Fins ara hauria estat possible de fer un govern alternatiu al PP perquè la majoria absoluta és en 176 escons i la suma dels partits que no pertanyen a la galàxia popular (és a dir, tots excepte Ciutadans, Coalició Canària, Foro Asturias i UPN) és de 180 diputats. No s’ha fet perquè Podemos i el PSOE no han volgut. Tanmateix, després de la marxa d’ERC i el PDECat, ja no hi haurà cap suma possible perquè la majoria absoluta quedarà en 167 i la suma de tots els qui no pertanyen a la galàxia popular només podrà arribar a 163. Amb la qual cosa PP, Ciutadans, UPN i FAC tindran via lliure per a governar tranquil·lament a partir d’aquell moment durant tres anys, sense ni tan sols necessitar de Coalició Canària o el PNB. Fins i tot en el cas que només se n’anés ERC, la majoria absoluta quedaria en 171 i tota l’oposició junta faria just 171, amb la qual cosa, tenint en compte la posició adoptada fins ara pel PNB, un govern alternatiu seria gairebé impossible.

Què vull dir amb tot plegat? Que si algú es creu de veritat la cançoneta de la moció de censura a Rajoy més val que la presente abans que es convoque el referèndum perquè després ja no hi haurà res a fer. I en aquest sentit potser el que caldria seria dir-li al PSOE que anar proposant el boicot a les urnes catalanes no sembla una gran idea. Si és que vol tenir els vots, que necessita, del PDECat i ERC.

Però, sobretot, vull dir que ja és hora que els diputats dels partits independentistes es deixen d’embuts. Si avui governa Rajoy, és només perquè el PSOE no va voler assumir el govern, perquè no estava ni està disposat a parlar d’un referèndum davant el qual, per cert, té la mateixa posició que Rajoy. Les coses són així de clares i van ser ells el qui van fer la tria. I si ells van fer la tria, ara que es mengen ells el resultat i aguanten tres anys més del PP a la Moncloa. Que nosaltres ja llegirem les seues aventures a les pàgines d’internacional.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]