Madrid, 2 d’octubre

«No hi ha discussió possible, per tant, i l’única opció és deixar buits els escons»

Vicent Partal
07.08.2017 - 06:56
Actualització: 07.08.2017 - 08:56
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Estic perplex per les declaracions d’ahir de Jordi Xuclà, que va dir que, després del primer d’octubre, el PDECat estaria disposat a parlar d’una moció de censura contra Mariano Rajoy, moció que diu que serviria per a implementar el resultat del referèndum. Perplex perquè no entenc com es vol implementar el resultat del referèndum amb un partit que crida al boicot actiu del referèndum. Però perplex, sobretot, perquè aquestes declaracions impliquen que Jordi Xuclà o bé creu que guanyarà el no en el referèndum o bé no entén les conseqüències de la victòria del sí.

El govern, i el president Puigdemont, que no sé si cal recordar que és del PDECat, han estat claríssims: si guanya el no, hi haurà eleccions autonòmiques, i si guanya el sí, es proclamarà la independència dos dies després de presentar-se els resultats definitius, que serà com a molt tard el 14 d’octubre. I és de pura lògica que, en el moment que es proclame la independència, no tindrà cap sentit la presència de diputats catalans en el parlament que ja serà de l’estat veí. La implementació del resultat no es farà a Madrid sinó a Catalunya.

Tots som conscients que, malgrat això, els diputats catalans membres dels partits contraris a la independència s’hi mantindran. I és raonable que siga així, ja que, per a ells, serà una de les darreres possibilitats, sobretot simbòlica, d’oposar-se a la creació del nou estat. Però els diputats independentistes no poden sinó ser coherents amb la decisió adoptada pels seus propis partits i abandonar els escons. Un sol diputat independentista que es quedés a Madrid enviaria a la comunitat internacional el missatge que la proclamació del nou estat és una broma que no es creuen ni els qui la proclamen. No hi ha discussió possible, per tant, i l’única opció és deixar buits els escons.

Ara bé, si malgrat tot alguns encara volen parlar de moció de censura contra Rajoy, caldrà que tinguen en compte unes dades molt rellevants.

Fins ara hauria estat possible de fer un govern alternatiu al PP perquè la majoria absoluta és en 176 escons i la suma dels partits que no pertanyen a la galàxia popular (és a dir, tots excepte Ciutadans, Coalició Canària, Foro Asturias i UPN) és de 180 diputats. No s’ha fet perquè Podemos i el PSOE no han volgut. Tanmateix, després de la marxa d’ERC i el PDECat, ja no hi haurà cap suma possible perquè la majoria absoluta quedarà en 167 i la suma de tots els qui no pertanyen a la galàxia popular només podrà arribar a 163. Amb la qual cosa PP, Ciutadans, UPN i FAC tindran via lliure per a governar tranquil·lament a partir d’aquell moment durant tres anys, sense ni tan sols necessitar de Coalició Canària o el PNB. Fins i tot en el cas que només se n’anés ERC, la majoria absoluta quedaria en 171 i tota l’oposició junta faria just 171, amb la qual cosa, tenint en compte la posició adoptada fins ara pel PNB, un govern alternatiu seria gairebé impossible.

Què vull dir amb tot plegat? Que si algú es creu de veritat la cançoneta de la moció de censura a Rajoy més val que la presente abans que es convoque el referèndum perquè després ja no hi haurà res a fer. I en aquest sentit potser el que caldria seria dir-li al PSOE que anar proposant el boicot a les urnes catalanes no sembla una gran idea. Si és que vol tenir els vots, que necessita, del PDECat i ERC.

Però, sobretot, vull dir que ja és hora que els diputats dels partits independentistes es deixen d’embuts. Si avui governa Rajoy, és només perquè el PSOE no va voler assumir el govern, perquè no estava ni està disposat a parlar d’un referèndum davant el qual, per cert, té la mateixa posició que Rajoy. Les coses són així de clares i van ser ells el qui van fer la tria. I si ells van fer la tria, ara que es mengen ells el resultat i aguanten tres anys més del PP a la Moncloa. Que nosaltres ja llegirem les seues aventures a les pàgines d’internacional.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Elias
Antoni Elias
06.08.2017  ·  22:09

Com pot ésser que hi hagi diputats tant inútils ?
Que s’explique en Jordi Xuclà !

Adrià Arboix
Adrià Arboix
06.08.2017  ·  22:17

Editorial clar i contundent. Moltes gràcies, I el Sr Xuclà o rectifica o millor que faci un pas al costat, Ja no és temps de dubtes ni de renúncies,

Josep Usó
Josep Usó
06.08.2017  ·  22:19

Sembla que encara ara, hi ha persones amb responsabilitat que no acaben de tindre clar on es troben. Pot ser la molta calor, un error o, senzillament, que l’home no dóna per a més. Un problema que encara es veu que arrosseguen els polítics catalans, és que van darrere (en alguns casos molt darrere) del seu poble. No són els pastors. Amb prou feines aconsegueixen seguir el ramat sense perdre’l de vista. I ara ja es mou tot a tota màquina. Possiblement, el senyor Xuclà s’ha passat massa anys mirant a Madrid; com si d’allà hagués de vindre alguna cosa que valgués la pena. Que aprofite els pocs dies de vacances que tindrà, que per al final de setembre només resten 54 dies.

jaume vall
jaume vall
06.08.2017  ·  23:47

A alguns els està costant molt de canviar de xip, i alliberar-se de la cotilla espanyola (síndrome d’Estocolm, també). Excepte que algunes d’aquestes declaracions siguin per marejar la perdiu, via donar missatges falsos però creïbles a l’adversari, a l’estil del doble agent català J.Pujol, Garbo. Potser sí. Recargolat , improbable, però possible. Si no és el cas, encara agafa més valor l’editorial d’avui. Prou de no creure’s absolutament el procés i les conseqüències del mateix.

Roger Civera
Roger Civera
07.08.2017  ·  00:04

Haurem de creure que s’ha equivocat… no podem creure quelcom diferent, si no fos així més val que s’amaguen, el poble no els ho permetrem.

Linus Fontrodona
Linus Fontrodona
07.08.2017  ·  00:05

Essent-vos franc, no em refio gaire que el nostre govern estigui tan decidit a fer-se independent com fa unes setmanes deien, o volien fer creure que deien, uns quants. La independència fa basarda a massa gent dels de dalt (i del mig, però acomodats i amb recursos econòmics). Pot ben ser que una part important del PDECAT vulgui continuar fent-se l’orni i, fins i tot, desdir-se del seu compromís amb qui els va votar. Aquest ha estat sempre el punt flac -flaquíssim!- del nostre país, i en gran mesura per això, som on som i hem estat on hem estat d’ençà del Compromís de Casp.

Josep Martín
Josep Martín
07.08.2017  ·  00:05

Vaig sentir en directe per ràdio a l’exalcade Xavier Trias dir que era una llàstima que Madrid no entengui que amb “una mica més de comprensió” i un pacte fiscal seria possible una bona integració dins d’España.
Tots hem sentit Mercè Conesa en moltíssimes ocasions dir que l’ 1 O pot ser un cul de sac.. i per tant cal deixar que el president pugui prendre decisions contràries a fer el referèndum. Més o menys.

Tant Trias com Conesa, Baiget, Xucla i altres Convergents estan en una òrbita ideal, imaginària on no s’ha de deixar que es produeixi cap xoc de trens.

Amb els infinits (infinits) recursos que té Espanya per no perdre Catalunya sembla que Xucla ens prepara per dir-nos el dia 1-O “Com que hi pot haver un xoc de trens, catalans i amics meus, hem de frenar o anar per la via del pacte fiscal sempre somniat pels del PDeCAT”.

Josep Jallé
Josep Jallé
07.08.2017  ·  00:06

Els agost de la vida política de sempre, han donat aquesta i d’altres declaracions fruit, vull pensar, de la xafogor. Apart que he notat a moltes persones de diversos ambients, on conversem sobre aquestes i d’altres coses, que segueixen amb les inèrcies de com si l’1-O no anés a passar o no anés a passar res. Referesc a seguir amb calendaris, de les municipals per exemple, de plans previstos de temps, de coses de pura inèrcia. Els has de dir, alçant la veu, però ¿no t’adones que desprès de plebiscit vinculant tot haurà d’anar d’altre manera, amb d’altres calendaris, l’assemblea constituent, la constitució, negociacions i una llarga llista del que mai hem tingut cap experiència?. Però tampoc la inèrcia de rutines abans amb l’Estat actual. Resulta corprenedor això de les inèrcies, com la del Sr. Xuclà que encara ens veu al Congrés, desprès de l’1-O, o és del sector del peix al cove?.

Joan Ortí
Joan Ortí
07.08.2017  ·  00:07

Em resulta inversemblant, -clar que en política no se sap mai-, que un home del nucli nacionalista de CDC gironí, com es en Jordi Xuclà, faci declaracions d’aquest nivell, senzillament em sorprèn perquè posa en entredit l’engranatge total entre els diputats del Parlament de Catalunya del Pdcat i els diputats del Pdcat a les Corts de Madrid. Per altre banda, el compromís assolit pel president Puigdemont i el seu Govern en l’acompliment del full de ruta i tal com recull la pròpia editorial, el president ha manifestat….”si guanya el no hi haurà eleccions autonòmiques i si guanya el sí es proclamarà la independència dos dies després que es presenten els resultats definitius, que serà com a màxim el 14 d’octubre”. Davant d’aquestes declaracions cal esperar la reacció del propi president, perquè d’altre manera s’entendria que en Xuclà o fins hi tot, tots els diputats del Pdcat a Madrid, van per lliure i això seria molt greu.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
07.08.2017  ·  00:40

Vés que la jugada del PP no sigui fer tot el possible per quedar, davant del seu electorat, com que ho ha intentat tot per impedir la independència. La realitat, en canvi, és que sense els electors catalans el PP hauria tingut majoria absoluta sempre en totes les eleccions que han hagut

Daniel Mir
Daniel Mir
07.08.2017  ·  01:00

A veure si ho entenc: l’1.O tirem els daus, fem el referèndum i fins el dia 14.O no sabem el resultat definitiu. Que fan els diputats aquests dies? no assisteixen al congreso? i si surt que no, que fem? Jo crec que fins a saber el resultat definitiu s’hi ha d’estar. Lo que es faci allí no afectarà al resultat. Perquè doncs no aprofitem aquest temps mort i de confusió per a preparar el terreny per les properes negociacions. La proposta d’en Jordi Xuclà: una moció de censura (que te molts visos de prosperar), ens adobaría bastant el terreny, al treure als inútils del PP i que, després, surtis algun altre amb qui, si més no, s’hi pugues parlar civilitzadament.

Josep Viñas
Josep Viñas
07.08.2017  ·  02:36

Un bon editorial basat en la lògica.
Sembla que alguns catalans independentistes tenen dificultats a imaginar que Espanya un dia pot ser un país veí com ho és França.
Després de l’1-O, (si guanya el sí) tindrem altres coses a pensar que les maquinacions dels diputats del Congrés espanyol.
Efectivament, sense els independentistes guanyar una moció de censura serà numèricament impossible i Rajoy no tindrà problemes fis el final de la legislatura. Però a nosaltres, tot això, què ens importa?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.08.2017  ·  03:00

Em sembla que dins del PDECat encara hi ha una capella convergent que li té por a la independència, i que li té por perquè no està tan lluny del club de fans del BOE, i la independència li suposa la fi instantània del medi ambient on podia funcionar i fer la viu-viu. Clar, per a aquests minyons la independència és una cosa tan traumàtica que ni tan sols no forma part de la realitat. És massa informació. I han entrat en un cicle de negació de la realitat. I un diria que ja s’ho trobaran, excepte per una cosa: se suposa que el PDECat és el partit que dóna suport al president Puigdemont. I amb aquest personal per allà enmig, molt clara no està la cosa, no per res.

Maria Rosa Cornet
Maria Rosa Cornet
07.08.2017  ·  03:03

Em sobta molt la forma amb que tothom se sent amb cor de criticar el PDECat. Puigdemont és del PDECat. El president Mas i les conselleres Rigau i Ortega són del PDECat, Quico Homs és del PDECat. O és que només s’és del PDECat quan és algú que es critica per poc clar. Alguns n’estem fins al capdamunt de tanta agressivitat contra el partit que sí que ha eixamplat la base de l’independentisme!

Josep Viñas
Josep Viñas
07.08.2017  ·  03:11

De les paraules de Xuclà es pot deduir que el PDeCAT busca una sortida institucional al conflicte Catalunya-Espanya amb nous interlocutors a Madrid.
Si això és el que pensa el diputat independentista al Congrés, això vol dir que ja compta, abans que es coneguin els resultats del referèndum, que Catalunya sempre estarà lligada, d’una manera o d’un altre, a l’estat espanyol.
Si no aclareixen de què es tracta, el partit de l’expresident Mas continuarà perdent suport a les urnes. Tot i ser, fins ara, la formació que està pagant pels plats trencats.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.08.2017  ·  08:22

Estem parlant només de les declaracions d’en Xuclà.
Si guanyem, al “Congreso” no hi ha de quedar ni la cara d’un independentista.
Hauria de dimitir per declaracions irresponsables.

Josep Segura
Josep Segura
07.08.2017  ·  09:01

La hipòtesi d’en Daniel Mir no és pas tan descabellada. Les dues setmanes després del referèndum es poden aprofitar per a “reanimar” l’escleròtic país veí: si al final guanya el SI, per a canviar d’interlocutors durant la negociació pel divorci (els socialistes serien potser menys bèl·lics), i si guanya el NO, doncs això, per fer la guitza als Marianos & Co abans de les eleccions autonòmiques.

Albert Miret
Albert Miret
07.08.2017  ·  09:03

Tinc la sensació que ara s’ha produit com una pressa exagerada de molta gent en pronosticar el que passarà el 2 O si del referèndum en surt un SI com tots esperem. Preveure el que passarà no és possible, i menys amb aquest context. Tal com ha anat tot el procés, aniràn passant les coses en relació al full de ruta i a les reaccions que tingui el contrari. En una mà l’espasa i en l’altre l’escut. L’espasa funcionarà amb més o menys força i rapidesa, segons els cops que rebi l’escut, i totes les hipòtesi que es facin sobre això son paper mullat, i només poden servir per crear estats d’opinió amb intencions sovint inconfessables, que poden fer molt de mal ara, al final del procés.
Vull entendre que el senyor Xuclà diu el que diu, perquè té una sintomatologia estocòlmica enganxada a l’esquena, que ell no la veu, però se l’hi nota al fer segons quines declaracions. Son 300 anys, no dos dies de viure sota la bota de l’opressor, i no és lògic, però sí que és possible que un mal dia se t’escapi un comentari incoherent amb a situació real… No és gens bonic, però pot passar.
Cal que estiguem tranquils i fem les coses pas a pas. Cerc que fins aquí ho hem fet meravellosament bé i fins i tot els hem traspassat la por que ens volien infondre. Ara la por la ténen ells. Nosaltres anem a assolir l’independència, i quan hi arribem, el dia 2 O estarem tant contents i amb tantes ganes d’anar endavant junts, que serem prou forts per a oblidar les equivocacions passades.

Jordi
Jordi
07.08.2017  ·  09:29

Avui no acabo d’estar d’acord amb en Partal. Entenc que la situació més probable el dia 2 sigui de bloqueig total, i que la solució que proposa acabi essent la més lògica. No obstant ens estem acostant a una zona de molta impredictibilitat i no hem de descartar cap hipòtesi inclosa la de que una majoria del parlament votés a favor d’iniciar les condicions de la separació. Molt improbable, però no es pot descartar. Jo no seria tant taxatiu. Més aviat demanaria als diputats de PDCat amb què estan pensant.

Jordi
Jordi
07.08.2017  ·  09:29

Avui no acabo d’estar d’acord amb en Partal. Entenc que la situació més probable el dia 2 sigui de bloqueig total, i que la solució que proposa acabi essent la més lògica. No obstant ens estem acostant a una zona de molta impredictibilitat i no hem de descartar cap hipòtesi inclosa la de que una majoria del parlament votés a favor d’iniciar les condicions de la separació. Molt improbable, però no es pot descartar. Jo no seria tant taxatiu. Més aviat demanaria als diputats de PDCat amb què estan pensant.

Antoni Oller
Antoni Oller
07.08.2017  ·  10:01

He estat a punt de no fer el comentari perquè veig que ja n’hi ha molts i me’ls he llegit tots, però una petita aportació tanmateix: Fa un cert temps, tal com diu l’editorial, jo també hauria estat “perplex” d’unes declaracions així per part d’un membre d’un partit independentista, però ara la meva reacció és “bueeenooo un altre, ves què hi farem!”. Després de Bonvehí, Conesa, Baiget, … i segur que me’n deixo, ja no ve d’un pam. Puc entendre la incomoditat de la Maria Rosa Cornet, jo també he votat CiU gairebé tota la meva vida, excepte un parell o tres de cops ERC, però crec que ara ja no calen més demostracions que dins el PDECat hi ha una inèrcia enorme dels temps del pujolisme (del qual no en renego, com tampoc de la figura que el va impulsar, perquè a l’època, sobretot a l’inici, crec que es va fer el millor que es podia, sobretot amb els sabres encara neguitosos) i del peix al cove i del pactisme amb Madrid, etc., exactament lo que més d’un comentari ha definit com a síndrome d’Estocolm. La inèrcia d’aquella manera de fer tant i tant arrelada en el partit i la coalició, encara perdura; llavors va anar bé, però “ara no toca”, ara està fora de lloc. Punt. Crec que tant Puigdemont sempre, com Mas els darrers temps, han estat molt clars, i la posició “oficial” del partit és inequívoca, “tot i que” si se’ls enganxa despistats, a Pascal, Bonvehí, i cia., se’ls escapen coses com a mínim sospitoses. Una altra cosa: no entenc que la negociació a partir del 2-O ò a partir de quan es puguin comptar resultats ja electoralment irreversibles, s’hagi de dur al Congreso. Coincideixo plenament amb Partal quan escriu: “Un sol diputat independentista que es quedés a Madrid enviaria a la comunitat internacional el missatge que la proclamació del nou estat és una broma que no es creuen ni els qui la proclamen.” Negociació n’hi haurà d’haver, es clar, intensa, però amb mediació internacional; i en aquest cas, l’estat espanyol actuarà com a tal, no veig cap avantatge en una negociació internacional, que el negociador sigui el PSOE en lloc del PP.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
07.08.2017  ·  10:28

Nois i noies, companys, tots; crec que potser ens amoïnem un xic massa. Les diem i les sentim de tots el colors i de tothom per tot arreu: sembla que estem en un veritable ‘Pandemònium’ de declaracions (que, per ara, prefereixo no qualificar).

Mireu, fent-se el referèndum al primer d’octubre. En el cas menys favorable, com podria ser una participació inferior al 50% dels potencials votants, hi hauria una victòria aclaparadora del ‘Sí’. El nostres dirigents ens diuen fins a la sacietat (i a demés, es ben cert) que amb un simple vot de diferencia a favor del ‘Sí’ la victòria es inqüestionable davant tothom i de tot el mon. Serà un problema insoluble per als unionistes, de tots els pelatges, directes i clars o camuflats fins que assumeixin que tot acabarà en negociar actius i passius, i establir la mena de relacions (d’acord amb dos) entre estats veïns. Amb la llei de transitorietat catalana o sense.

Gemma R.
Gemma R.
07.08.2017  ·  10:51

estic molt d´acord amb Maria Rosa Cornet, necessitem al PDECAT, i de moment és el partit que més se l´ha jugat. Potser que posem blanc sobre negre d´una vegada. Són les declaracions d´una sola persona. El president ha dit molt clar quin és la fulla de ruta i ell no está pas sota sospita de res extrany. Estem essent injustos, i això si que fa mal al procés, atacar-nos els uns als altres, especialment al partit que tira del carro i el que més està pagant les conseqüències. Al final sempre petem pel mateix lloc els catalans, tanta auto-crítica i tant mirar-nos amb lupa, al final sempre els donem la raó i ens auto-destruïm. Fem pinya, siguem ménys pere punyetes, i si algunes declaracions son una mica incoherents, mentre només siguin opinions personals, no els fem tant de cas, i seguim caminant.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
07.08.2017  ·  13:56

Dispensa’m, Vicent, abans m’he oblidat de fer una altra consideració:
La llei de transitorietat pot tenir prevista una durada gairebé indefinida de canvi de les lleis espanyoles per les catalanes en la totalitat. I durant aquest procés és molt plausible mantenir tots els nostres diputats en el Congres d’Espanya sense cap perjudici per nosaltres, ans al contrari, podem continuar tenint la clau per a mantenir inestable el govern d’Espanya fins a les noves eleccions d’allí o d’una moció de censura recolzada per nosaltres, que no seria gratis, per suposat. Soc dels que pensen que serem independents però amb molts lligams amb Espanya, a conveniència de les dues parts, és clar.

Si em permeteu fer una comparació; seria com abans els matrimonis legals indissolubles, però que en la practica cada un dels dos conjugues feien la seva vida apart, inclús en poblacions diferents i distants, i fins i tot fundant una altra família. Anys ha, el matrimoni era indissoluble, però avui ja no, i cada una de les parts pot demanar i obtenir la separació total i legal. A nosaltres, en el entretant ens seria a la manera d’una independència declarada, i usada de fet, però no proclamada. Esperant a la oportuna finalització de la transitorietat, i potser en un ambient internacional més favorable.

No descarto que al PEdeCat els pugui semblar la millor opció davant l’evidencia de que en la actualitat la NOSTRA REPÚBLICA seria totalment dominada per les esquerres (amb capdavantera ERC, l’enemic natural de PEdeCAT), abans de que el PEdeCAT es pugues anar consolidant amb força suficient per a disputar la supremacia política.

I vull deixar clar, que ‘no trec ni poso rei’. Només que tant a ERC com al PEdeCAT els considero els millors per a governar el nostre país, en alternances.

Josep Albà
Josep Albà
07.08.2017  ·  15:55

A mi el Sr. Xuclà, i sobretot el silenci posterior del seu partit i de tota -tota- la gent de Junts pel Si, no és que em causi perplexitat, em causa estupor, vergonya, ràbia i por.

Por que tot plegat sigui una comèdia i que en realitat ens estiguin portant a vendre.

Espero un desmentit clar, contundent i definitiu del Govern i del grup parlamentari de Junts pel Si, perquè sinó, això amenaça d’acabar molt, però molt malament.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
07.08.2017  ·  16:55

Quan algú fa declaracions com les del senyor Xuclà, hauria de sortir la Marta Pascal i fer-lo fora. Però és clar. la Marta Pascal està pel tema de la independència? Tinc els meus dubtes, alguns del PDEcat els veig més a prop del pujolisme que del puigdemontisme.

Carme Nebot
Carme Nebot
07.08.2017  ·  19:16

Sempre trobo assenyades i molt ben elaborades les editorials de Vicent Partal. En aquest cas, però, em costa estar-hi completament d’acord.
Ratifico la seva afirmació de que “si guanya el sí, es proclamarà la independència dos dies després de presentar-se els resultats definitius, que serà com a molt tard el 14 d’octubre”
Ara bé cal tenir en compte que per exemple el Brexit es va guanyar el 23 de juny del 2016 i la Unió Europea ha posat data a tenir enllestit l’acord final l’octubre del 2018. Per tant aquesta mena d’afers son llargs. I cal fer-los intel·ligentment bé. Això en un estat amb un bagatge democràtic sense dubte. Imagineu a Espanya!
Tenint en compte que el nostre referèndum ha estat impossible d’acordar, també serà molt i molt difícil de fer-lo prevaldre i sobre tot serà molt complicada la negociació, que és imprescindible.
Per tant trobo intel·ligent i ajudaria, el fet de que el PSOE aconseguís el Govern amb uns vots nostres que li serien imprescindibles i que l’obligarien al pacte posterior.

jaume vall
jaume vall
07.08.2017  ·  23:00

Sobre els comentaris.
M’agrada més el fons i la forma del comentari de l’Andreu Fàbregas que no pas el de Jordi Camprubí.

En tot cas, la raó cinquanta-quatrena per votar sí a la independència porta la solidesa intel·lectual del filòsof Z.Bauman , que va escriure : “L’individu no pot ser lliure si no té una certa seguretat, proporcionada per una comunitat que l’ajudi.”
Doncs, mira, resulta que la comunitat a la qual pertanyem per raó militar, no només no ens ajuda, sinó que ens fa la traveta en les decisions que prenen els nostres representants. I simultàniament procedeix al nostre espoli econòmic, en nom d’una solidaritat interterritorial que mai han agraït. Un capteniment així, ratlla la misèria moral. No hi ha excusa per no allunyar-se’n.

Josep Maria
Josep Maria
07.08.2017  ·  23:22

La inèrcia de l’autonomisme subaltern encara és molt present a la post CDC, s’ha vist en el relleu de consellers, en aquestes declaracions d’en Jordi Xuclà i segur que fins l’1 d’octubre en veurem més mostres. Com diu en Partal, això és la pitjor campanya possible pel referèndum, però és que encara hi ha molta gent a tot arreu que no és conscient de la magnitud del repte i no són capaços de pensar, actuar o parlar en coherència amb l’objectiu fixat. He intentat explicar això, que pot ser determinant pel resultat final, en el següent article:
L’independentisme català, simple desig o autèntica determinació? http://bit.ly/2kMiHXU

Josep Maria
Josep Maria
07.08.2017  ·  23:22

La inèrcia de l’autonomisme subaltern encara és molt present a la post CDC, s’ha vist en el relleu de consellers, en aquestes declaracions d’en Jordi Xuclà i segur que fins l’1 d’octubre en veurem més mostres. Com diu en Partal, això és la pitjor campanya possible pel referèndum, però és que encara hi ha molta gent a tot arreu que no és conscient de la magnitud del repte i no són capaços de pensar, actuar o parlar en coherència amb l’objectiu fixat. He intentat explicar això, que pot ser determinant pel resultat final, en el següent article:
L’independentisme català, simple desig o autèntica determinació? http://bit.ly/2kMiHXU

TEO Vidal
TEO Vidal
08.08.2017  ·  13:23

Molt bé contundent i, com sempre, clar l’article del Vicent
No altre comentari que:

‘Per tot això, Gràcies!’

NB: també m’agarda molt llegir els comentaris, fins si poc o molt divergents.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
08.08.2017  ·  18:45

He llegit tos els comentaris i he comprovat que l’editorial del Vicent ha aixecat força polseguera. Jo només voldria dir que penso que en Xuclà s’ha equivocat perquè enfoca tota la nostra lluita d’alliberament des del prisma de Madrid. Tothom que tingui el cervell a lloc sap que a Madrid, tant i manen uns com si menes els altres, mai NO acceptaran la independència per tan és absurd dir que amb un govern del PSOE ens aniria més bé.
Sobre el paper dels diputats catalans, penso que haurien de ser a Madrid fins que es proclami la independència però després haurien de marxar de seguida. Què hi farien diputats d’aquí en un país estranger? Una altra cosa seran les imprescindibles negociacions que s’hauran de fer amb el regna d’Espanya sobre actius i passius que hauran de ser bilaterals i sota l’empara internacional, que es pot fer més tard a mesura que hi hagi estats que vagin reconeixent la nostra nova realitat.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
09.08.2017  ·  20:52

Només vull dir que espero amb candeletes el dia que pugui llegir el que passa a Espanya a les notícies internacionals.
Gràcies per l’editorial, Vicent.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €