Primer de tot, n’atribuiré la font: la frase és de Xavier Díez. Responia a un seguit de piulades meues que explicaven, dissabte, que els trolls que es dediquen a perseguir qualsevol cosa independentista cada dia dissimulen menys què són. Concretament, jo parlava d’un que en una setmana havia fet mil cinc-centes piulades fent-se passar per un independentista decebut i enganyat, totes esmentant personatges públics independentistes, per interferir en el seu timeline. La cosa curiosa, que el delatava, és que no tenia ni un sol seguidor. Sense ni un sol seguidor i amb un nom fals, fer unes deu piulades per hora, durant tota la setmana, sempre amb esments i sempre reproduint l’argumentari unionista, és evident que és una tasca pagada, ja us podeu imaginar per qui.

Algun dia haurem de parlar d’aquest exèrcit de trolls unionistes i de la factoria des d’on treballen. De moment sé de gent que col·lecciona amb paciència i tenacitat missatges i comptes, que relaciona els texts i les hores en què els publiquen, i també els esments que fan. Ara per ara, un consell: no respongueu mai a ningú que no done la cara.

Arran d’aquesta situació, un punt divertida, va arribar la piulada de Xavier Díez i vaig pensar que efectivament tenia raó. Aquestes darreres setmanes observem com s’intensifica la virulència unionista, a Twitter i a fora, cosa que sembla que es podria explicar d’aquesta manera: els hiperventilats ara són ells.

La paraula ‘hiperventilat’ és una d’aquelles que va entrar de manera fulgurant en el debat social, per a referir-se a un tipus d’independentista que tenia una mena d’ansietat permanent pel procés. Ansietat, concretament, pel perill que el procés d’independència se’n pogués anar en orri en un minut, per alguna raó que no controlaven. I ansietat perquè considerava que tot anava massa lent.

Sense haver desaparegut els hiperventilats independentistes, sí que és veritat que fa la sensació que la hiperventilació ara canvia de bàndol. Sembla que els qui tenen més ansietat a mesura que s’acosta el setembre precisament són els contraris a la independència. I encara més aquells que no voldrien de cap manera haver de dir si són favorables o contraris a la independència, perquè així pesquen ací i allí. Veure aquests dies gent de Catalunya Sí que es Pot bavejant amb el diari del comte de Godó o gent de Ciutadans reclamant intervencions dràstiques i dient que ‘encara’ (ai, aquest ‘encara’, si en diu, de coses…) hi són a temps, potser sí que indica que tot plegat es va accelerant. Potser més i tot que nosaltres –vull dir jo– no sabem veure.


[Bon dia] Josep Maria Espinàs fa noranta anys avui. Per molts anys, mestre! Montserrat Serra ha preparat aquest ‘Diccionari Espinàs: la vida sempre escriu‘.

–Simona Levi ha fet una proposta sobre el disseny de la nova república (‘Proposta  metodològica per al disseny d’un espai de vida futur‘) que mereix molt la nostra atenció. No solament parla de futur, ans explica que hauríem de canviar algunes de les coses que tenim més arrelades, per donar un impuls final al projecte. Us recomane molt que la llegiu.

–És una notícia molt dolenta la dimissió de l’enviat especial de les Nacions Unides al Sàhara Occidental, Christopher Ross. Ross ha batallat amb constància aquests darrers vuit anys per fer complir al Marroc les obligacions internacionals que té pel que fa a l’autodeterminació de la RASD. I es pot ben dir que no li ha estat gens senzill. Esperem que el nou secretari general de l’ONU no canvie completament l’enfocament de la missió, amb el nomenament d’algú que vaja contra la línia traçada fins ara


 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]