La notícia és històrica. ETA ha anunciat que el 8 d’abril el seu desarmament serà total. Tots els zulos seran segellats i totes les armes, inutilitzades. Cinquanta-vuit anys de conflicte armat al País Basc s’acaben, i s’acaben de manera sorprenentment unilateral. Cap dels passos que ETA ha fet fins ara no ha tingut l’acompanyament que seria previsible i raonable per part de l’estat espanyol, i el pas final es farà bo i assumint que l’estat espanyol no té interès que ETA es desarme, un cas únic en el món.

Veurem com reacciona Rajoy i sobretot veurem què fa. No únicament què diu avui. Perquè els intents de desarmament encapçalats per la societat civil han topat fins ara amb absurdes detencions i amb una intensa persecució policial i judicial. És una situació kafkiana i incomprensible. Com ho és, de kafkià i incomprensible, que aquells que han liderat el procés de pau des de dins de l’esquerra abertzale, començant per Arnaldo Otegi, hagen pagat el seu gest amb anys de presó.

En aquest gest d’avui hi ha una clau molt interessant, però, que és França. Tot indica que el desencadenant d’aquesta operació és que François Hollande vol anar-se’n de l’Elisi amb el problema d’ETA arreglat. El desarmament es farà molt ràpidament i s’acabarà abans de les presidencials franceses. I es farà complet i segur en el territori de la república. Veurem si, en territori espanyol, el govern de Rajoy mira de sabotejar-ho de nou, com ja ho va fer en intents anteriors. I veurem, sobretot, si en el cas que això passe, França i la Unió Europea ho toleraran o ja no.

En una Europa que mira ja amb prevenció l’autoritari posicionament del govern espanyol cap a Catalunya, Rajoy podria cometre un error enorme si, de nou, entorpeix el desarmament de l’organització basca i no fa res per a correspondre, si no facilita una eixida a la situació dels presos. Nosaltres sabem la raó per la qual ho fa, però aquesta raó és inexplicable i indefensable a Europa. Nosaltres sabem que el PP no vol qualsevol pau sinó la derrota, perquè no vol que hi haja conseqüències polítiques de la pau. I, concretament, perquè no vol que el País Basc puga avançar, si així ho decideix, en una línia paral·lela a la que ha marcat el Principat aquests darrers anys. El problema ha deixat de ser ETA, el problema són les aspiracions d’independència. Els governs espanyols, en els anys més durs, van prometre que en absència de violència es podia parlar de tot, però el procés català va demostrant que això era mentida. Ara ens arribarà a tots l’hora de la confirmació definitiva. Perquè, amb ETA completament desapareguda, l’autoritarisme espanyol haurà de descarar-se, ja sense cap excusa plausible rere la qual amagar-se. I aquesta és una bona notícia, excel·lent, de fet, també per a nosaltres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]