15.06.2012 - 06:00
La Conselleria d’Educació balear continua enviant cartes a les famílies insistint en la possibilitat d’escolaritzar els fills en espanyol. ‘Això és una coacció a la nostra llengua’, diu a VilaWeb Xesca Salas, mare d’un alumne de quatre anys de la Marina de Llucmajor, que ha fet arribar una carta al conseller Rafael Bosch queixant-se’n.
Tomeu Martí, de l’Obra Cultural Balear, diu a VilaWeb que fins ara les comunicacions de la Conselleria es feien a través de les escoles, i que aquests cartes són un acte de ‘deslleialtat als centres i una desconfiança envers als mestres i professors’. Per Martí, és ‘lamentable que la Conselleria insistesqui en una línia que els pares ja han dit que no els interessava: el 90% van decidir que els seus fills continuassin escolaritzats en català’. A més, retreu la ‘despesa inútil i innecessària’ d’aquesta segona tramesa de cartes.
Reproduïm la carta que Xesca Salas ha fet arribar al conseller:
‘Sr. Conseller d’Educació Rafael Àngel Bosch i Sans,
Fa uns dies, a les hores d’entrada i sortida de l’escola, quan els pares aprofitam per fer la nostra xerradeta i arreglar el món, tots estàvem astorats i una mica espantats del que acabava de passar. Tot d’una vàrem convenir que vostè, el Conseller d’Educació, segur que no n’estava assabentat, perquè no hauria permès que aquest insensat atreviment es dugués a terme. Per això decidírem que el nostre deure de pares amb fills escolaritzats era posar-nos en contacte amb vostè per alertar-lo d’aquest fet insòlit.
La nostra consciència ens obliga a avisar-lo i a informar-lo que alguns directors generals de la seva Conselleria, i per tant molt propers a vostè, han tengut un comportament sediciós i insubordinat envers la seva autoritat. Evidentment, una acusació d’aquesta gravetat l’acompanyam de proves tangibles i fefaents que li adjuntam amb aquesta carta.
I ara no s’espanti, Sr. Conseller. Perquè el cas és que tots i cadascun dels nostres fills escolaritzats a segon cicle d’educació infantil o a primer curs de primària han rebut una carta a casa –molt polida, amb el nom de l’infant en una aferratina– adreçada a la família, per tornar a triar la llengua de primer ensenyament dels nostres fills! Sí, sí, Sr. Conseller. Talcom ho acaba de llegir. N’hem guardat còpies per a poder-li-les mostrar.
El nostre dilema era si li havíem de donar els noms i cognoms dels culpables d’aquesta intolerable gosadia i creiem que és el nostre deure informar-lo que les cartes són signades per la seva directora general de Planificació, Inspecció i Infrastructures educatives, la Sra. M. Mercedes Celeste Palmero i el seu director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, el Sr. Onofre Ferrer Riera.
Esperam i desitjam que vostè, Sr. Conseller, farà ús de la seva autoritat com a tal i castigarà amb la dimissió aquests dos directors generals.
Perquè suposam, naturalment, que vostè no hauria autoritzat mai una despesa tan elevada –en temps de retallades– en paper, fotocòpies a doble cara –per tal d’enviar la carta bilingüe– sobres, aferratines personalitzades, franqueigs i hores de funcionaris per a redactar i ensobrar, a més de la intolerable persecució lingüística que aquesta redundant consulta suposa. Perquè, Sr. Conseller, vostè ja havia fet públics els resultats de la consulta de la primera llengua d’ensenyament i havia quedat contundentment clara la voluntat dels pares i s’havia fet palesa la nostra intenció de continuar educant els nostres fills en català.
No voldríem sospitar de vostè, Sr. Conseller, encara que ens costa aplicar la presumpció d’innocència. Perquè les seves decisions envers ‘l’educació’ fan que la nostra indignació clami responsabilitats.
Perquè, això sí que ho sap, mentre Balears és la comunitat amb el fracàs escolar més elevat, vostès es dediquen a retallar els sous als ensenyants, a augmentar el nombre d’alumnes per aula, a disminuir d’una manera ferotge els contractes d’interins per arreplegar cèntims d’on sigui i, en canvi, es gasten els diners enviant estultes cartetes persecutòries de la nostra llengua.
Les retallades que fan en l’educació i la cultura avui sembren la ignorància i la incultura per als nostres fills demà.
Sort en tenim dels mestres que amb la seva professionalitat, dedicació i constància, malgrat totes les traves i injustícies a què es veuen ferotgement sotmesos, continuen esforçant-se a fer una feina impecable implicant-se en l’educació dels nostres fills que tots sabem que és la base de la societat de demà.
Xesca Salas Bas, mare d’un fillet de quatre anys, escolaritzat a sa Marina de Llucmajor’
Informació relacionada:
La Conselleria d’Educació envia milers de cartes insistint en la possibilitat de triar llengua
