El fiscal Zaragoza fa política a l’escola d’estiu del PP: carrega contra els indults i demana mà de ferro

El fiscal de sala segona del Tribunal Suprem espanyol i artífex de l’acusació en la causa contra el procés, Javier Zaragoza, ha estat un dels protagonistes de la tercera jornada de l’escola d’estiu del Partit Popular amb una intervenció en què ha arremès contra els indults i l’agenda de desjudicialització de la política que defensen pels partits independentistes.

“La desjudicialització de la política em fa molt mala espina”

Així ho ha manifestat a propòsit d’una pregunta del moderador de l’acte, el vice-president del PP europeu Esteban González Pons. “Saps què m’agradaria demanar-te i no puc perquè és actualitat del dia?”, ha començat el també vice-secretari institucional del PP. “Tu creus –tal com es diu avui– que la millor solució per al procés és que l’estat deixi de defensar-se als tribunals?”

“Em preocupa molt que s’utilitzi un terme, el de la desjudicialització de la política, que em fa molt mala espina”, ha respost el fiscal. “Crec que és fruit d’una visió lleugerament patològica de les relacions entre la política i la justícia en què sembla que s’intenta d’obviar la referència a la constitució com a cuirassa bàsica del nostre estat de dret.” En aquest sentit, Zaragoza s’ha mostrat contundent: “La constitució diu el que diu: permet de defensar idees i projectes polítics inconstitucionals, sí, però una cosa és defensar idees o projectes polítics inconstitucionals i una altra és provar d’imposar-los coactivament per vies legals i de fet.”

“Si el que es pretén amb això és desarmar l’estat per evitar respostes penals com les d’ara fa cinc anys, doncs no calia tanta fressa. Si la política travessa certes línies vermelles que impliquen violar la legalitat constitucional, vulnerar la constitució, declarar la independència i emprar fons públics per a finançar processos il·legals, doncs és evident que la resposta de l’estat és aplicar les lleis.”

Veu possible una revisió dels indults

I ha afegit, en al·lusió als indults concedits pel govern espanyol als presos polítics ara fa poc més d’un any: “Si es vulneren lleis penals no es pot passar pàgina i recórrer als valors de la concòrdia i la rehabilitació. Naturalment, jo sóc el primer defensor dels valors del consens, la concòrdia, l’acord i fins i tot el perdó, si és necessari, però sempre que hi hagi motius per a arribar a aquestes solucions.” Ha afegit que, a l’informe de l’indult, ni ell ni els seus companys de sala no havien constatat cap relació de justícia, equitat i utilitat perquè es concedissin.

“El govern és lliure de concedir-lo, no ho criticaré”, ha remarcat. Però tot seguit ha llançat un advertiment: “Els tribunals són allà, i veurem què en diu la sala contenciosa administrativa del Suprem via recurs, però em sembla que l’aplicació de la llei –que és un principi bàsic de la nostra convivència– no és disputable ni tan sols per als altres poders de l’estat diferents del poder judicial.”

Elogia la constitució i en desaconsella reformes

Més enllà dels indults, també s’ha pronunciat sobre la polèmica per la renovació del Consell General del Poder Judicial. “És un aspecte bàsic d’un pacte d’estat en relació amb la justícia i la política”, ha dit, i ha afegit que uns quants organismes europeus s’havien manifestat a favor d’impulsar la reforma del sistema d’elecció. Alhora, Zaragoza ha admès que a les recomanacions del Consell d’Europa i els informes de la Comissió Europea es qüestionava el sistema d’elecció del fiscal general, però ha recordat que un canvi d’aquestes característiques exigeix una reforma constitucional. I ha advertit: “Molt de compte amb les reformes constitucionals, no sigui cas que comencem a escapçar per aquí i acabem retallant o retocant coses que desarticulin certs mecanismes de resposta de l’estat de dret de la democràcia espanyola.”

Zaragoza també ha trobat temps per a alabar –una vegada més– la transició espanyola, a la qual s’ha referit com “una obra d’art del punt de vista polític i jurídic culminada en l’aprovació d’una constitució que és la millor de la nostra història: la més oberta, la més inclusiva, la més social i la més garantista”. Considera que el sistema de control i equilibri dins l’estat de dret que la carta magna del 1978 va establir és “immillorable”.