Avui és Notícia:

VilaWeb Àudio

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

La Botiga Pòdcasts English Apps VilaWeb TV
Dimarts 7 de maig de 2024
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
ENQUESTA VILAWEB
Món · Espanya

Quan Yolanda Díaz clamava “llibertat presos polítics”

  • La dirigent de Sumar ha tancat la porta al referèndum, però el 2017 deia que era inevitable i va fer costat als presoners polítics

VilaWeb
Redacció
13.07.2023 - 21:40
Actualització: 13.07.2023 - 22:38

La dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, ha dit per activa i per passiva que el referèndum d’independència de Catalunya no forma part del seu programa polític de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. “L’única recepta que tenim és la que m’agrada: diàleg, diàleg i diàleg […]. El referèndum no és damunt la taula. Sóc claríssima”, ha declarat a Telecinco, i ha afegit que la seva proposta és fer una consulta el 2024 sobre els acords que s’assoleixin en la taula de diàleg.

Els grinyols de Sumar: madrilenyisme a les llistes i friccions per la pluralitat 

Durant la campanya electoral, Sumar ha destacat que són un projecte divers amb formacions de tot l’estat espanyol, però sempre recordant que la qüestió més important al congrés és mantenir la unitat de les files i no pas fer brillar les singularitats valencianes, catalanes o balears. En aquest sentit, Díaz ha mostrat mà de ferro i no ha dubtat a desautoritzar alguns dels seus candidats.

Les traïcions i ombres de l’ascens de Yolanda Díaz 

És el cas de la cap de llista de Barcelona, Aina Vidal, que va dir que el referèndum sí que formava part de l’agenda dels comuns. “En aquesta qüestió som on hem estat sempre. Catalunya ha de poder votar el seu futur, per descomptat”, va dir. De seguida, la dirigent de Sumar va ordenar de tirar aigua al vi, tot i les contradiccions que implica amb allò que defensava ara fa uns anys.

A favor del referèndum i de la llibertat dels presos polítics

El 2017, Díaz encara era lluny de trepitjar el Ministeri de Treball i compartir el consell de ministre amb Pedro Sánchez. De fet, una mica més d’un any abans, havia deixat el Parlament de Galícia per fer-se un lloc a Madrid, on el PP controlava el congrés i Mariano Rajoy dormia a la Moncloa. Concretament, era diputada d’En Marea, la confluència gallega d’Unides Podem.

El matí del Primer d’Octubre, en plena brutalitat policíaca per provar de rebentar referèndum, va piular: “Un govern corrupte que té por d’un poble pacífic que vol votar.” El missatge anava acompanyat d’una etiqueta reclamant la dimissió de Rajoy i dues fotografies de la repressió de la policia espanyola a Barcelona.

Aquell mateix vespre, en un altre piulet, Díaz va reclamar al Ministeri de l’Interior, dirigit per Juan Ignacio Zoido –actualment eurodiputat del PP–, que aturés la barbàrie policíaca. “Atureu la violència contra un poble pacífic que només vol votar”, afegia. El missatge també incorporava una fotografia d’una pantalla de televisió, en què es veia l’actuació de la Guàrdia Civil a Aiguaviva.

Aquella mateixa nit, la dirigent de Sumar encara va tenir temps de retreure al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que no oferís una alternativa política a la ciutadania catalana. “Una decepció enorme després de sentir Sánchez. Cap proposta per a Catalunya. Acostament i consolidació del PP”, va piular.

En un sentit similar es va pronunciar el 3 d’octubre, quan Felipe VI va dinamitar tots els ponts amb Catalunya i, amb una tensa intervenció televisiva, va animar a la repressió en nom de l’estat de dret. “Esperàvem del cap d’estat altura de mires, diàleg i concòrdia. Acabem de veure tot el contrari”, va escriure.

L’endemà, Díaz va participar en una compareixença de la cúpula d’Unides Podem al congrés espanyol, en la qual van proposar un procés de mediació entre els governs de Catalunya i l’estat espanyol. “La pau i el diàleg són necessaris. Ens agradaria tenir una resposta de Rajoy i Puigdemont”, va piular.

“La mediació ha d’involucrar actors de camps diferents de la societat civil. L’objectiu és arribar a un acord que eviti una escalada de la tensió. Un acord que no sigui a cops de porra”, va afegir dos dies després, tot insistint que el govern espanyol havia d’oferir “una sortida democràtica per a Catalunya” per mitjà d’aquest procés de mediació i diàleg.

En el ple del congrés del 10 d’octubre, Díaz es va dirigir directament a Mariano Rajoy i li va dir que el referèndum era l’única solució per al conflicte polític entre Catalunya i l’estat. “Li demanem que no prengui decisions sense retorn que ens portin a la confrontació. Senyor Rajoy, és temps de la política amb majúscules. És temps de la paraula. I ens hem de preguntar per què hem arribat fins aquí. Sap per què? Perquè vostès van fulminar l’estatut català també acordat per aquesta cambra”, va començar.

“Vostès no comprenen Catalunya i, a més, la volen humiliar […] I recordi això. La demanda del referèndum és l’única sortida. Serà avui, serà d’ací a un any, o cinc anys, però hi haurà referèndum. I li demanem, senyor Rajoy, tingui altura de mires. Actuï com un president de govern. Sigui un estadista. La gent ens ho demana. Vostès que poden, dialoguin”, va concloure.

Deu dies després, el PSOE de Pedro Sánchez donava suport al govern de Rajoy en el procés per a activar l’article 155 en contra de Catalunya, fet que va indignar la dirigent de Sumar. “El PSOE de la pluralitat ha durat poc. Ha optat pel pacte amb el PP que ha evitat el diàleg, humilia Catalunya i abunda en l’autoritarisme”, va piular.

Uns dies més tard, quan el senat va aprovar l’aplicació del 155, Díaz va insistir que calia donar una oportunitat al diàleg entre governs en compte d’intervenir l’autonomia catalana. “Tristesa. Ens dol Catalunya, ens dol Espanya […] Maleïts irresponsables”, va piular, amb una fotografia del ple de la cambra alta ovacionant l’activació del 155.

Una setmana després, Díaz va lamentar la decisió de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela de decretar presó provisional contra la meitat del govern català: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Uns dies abans, la magistrada havia fet igual amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

“La repressió no soluciona els problemes polítics, els agreuja. Intolerable resposta autoritària del govern. Exigim la llibertat dels presos polítics”, va escriure. El missatge anava acompanyat del clàssic grafisme de solidaritat antirepressiva amb els presos.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer una donació
o envia’ns el teu telèfon i et trucarem