Els grinyols de Sumar: madrilenyisme a les llistes i friccions per la pluralitat

“No els uneixen els carnets ni les sigles, els uneix el compromís d’un llarg alè amb el seu país i a partir d’això millorarem la vida d’Espanya.” Així va presentar Yolanda Díaz –a l’auditori del parc Lineal del Manzanares de Madrid– els caps de llista de Sumar en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. A primera fila, aplaudint el seu discurs, hi havia les candidates Àgueda Micó (València) i Aina Vidal (Barcelona).

Tenemos un plan para gobernar España y hoy he tenido el gusto de presentar a la sociedad al mejor equipo.

Mujeres y hombres que representan lo mejor de nuestra sociedad y que no están unidos por siglas o carnets, sino por un compromiso de transformar el país. pic.twitter.com/eRPUkt2cqW

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) June 21, 2023

Les traïcions i ombres de l’ascens de Yolanda Díaz

Tanmateix, la construcció a corre-cuita del projecte polític, arran de l’avançament electoral, ha estat de tot menys idíl·lica. Díaz i el seu equip, encapçalat per l’ex-diputat d’ICV Josep Vendrell, han imposat els seus designis amb mà de ferro. Tan sols cal repassar la configuració de les llistes electorals, en què ha vetat dirigents importants de Podem –Irene Montero i Pablo Echenique– i n’ha relegat uns altres a llocs secundaris, com ara Ione Belarra.

Paracaigudistes madrilenys

Sota el paraigua de Sumar, s’hi han integrat voluntàriament una quinzena de formacions, com ara Catalunya en Comú, Compromís, Ara Més i Esquerra Unida. Ara, encaixar tot això ha originat un joc d’equilibris que ha col·locat els actors catalans i valencians en situacions compromeses, en què s’han empassat més d’un gripau.

Els comuns han estat obligats a cedir el número 4 de Barcelona a Podem, que hi ha situat la madrilenya Lilith Verstrynge. En les eleccions del 10 de novembre de 2019, En Comú Podem va aconseguir cinc diputats per aquesta circumscripció. La candidata és filla de l’ex-polític Jorge Verstrynge –antic membre de Reforma Democràtica, Aliança Popular i el PSOE–, secretària d’organització de Podem i la secretària d’estat de l’Agenda 2030 espanyola.

Quina il·lusió tenir una llista amb tant de talent, que combina renovació i experiència de govern🥰

Aquestes eleccions van de millorar la vida de la gent, i tenim el millor equip per aconseguir-ho amb @Sumar – @EnComu_Podem. pic.twitter.com/Epq8ZKR3Af

— Aina Vidal Sáez 🔻 (@AinaVS) June 22, 2023

Arran de la polèmica que va causar l’aterratge de Verstrynge –que no n’ha fet menció a les xarxes socials–, el portaveu dels comuns, Joan Mena, va mirar de minimitzar el cas. “Aquest és el millor exemple de generositat que ha tingut En Comú Podem per a treballar sobre la base d’un acord”, va dir.

Una situació semblant ha viscut Compromís, que ha hagut de cedir el cap de llista per Alacant, on la direcció de Sumar hi ha col·locat el madrileny Txema Guijarro, un home de màxima confiança de Yolanda Díaz. Malgrat ser de Podem, ha estat partidari de la confluència d’ençà del primer moment. El dirigent ha estat elegit diputat per València (2015) i Alacant (2015 i 2019), tot i que pràcticament no té cap vincle amb el País Valencià.

L’elecció de Guijarro no va agradar gens a les bases de Compromís, Podem i Esquerra Unida, que volien que el rostre de la candidatura fos Carlos Bernabé, dirigent de Canviem Oriola. Arran del malestar, que es va fer notar especialment a les xarxes, la direcció de Sumar va oferir el número 3 a Bernabé, però ho va refusar.

Sobre allò de la candidatura de Sumar. No sé ben bé com fer-ho però bo, simplement volia agrair la quantitat, qualitat i diversitat de suports. Estic una mica aclaparat. Passe el que passe, mil gràcies i a continuar treballant perquè el nostre sud valencià no siga més perifèria. pic.twitter.com/KSdfg1yLdw

— Karlos BernabéMar (@KarlosBernabeM) June 15, 2023

Sense grup propi ni referèndum

La mà dura de Díaz també s’ha fet notar en uns altres àmbits, com ara en la formació del grup parlamentari al congrés espanyol. Compromís va filtrar que l’acord amb Sumar incloïa la possibilitat de formar un grup valencianista si s’aconseguien cinc escons o més al País Valencià. Però la il·lusió de tenir veu pròpia tan sols va durar unes hores. De Madrid estant, la direcció de la plataforma ho va negar i va mencionar una clàusula del pacte.

L’endemà de la creació de Compromís-Sumar: Sumem per Guanyar, fonts de l’entorn de Díaz van indicar que la condició d’un grup únic s’havia deixat “taxativament clara” en el document signat per totes les forces polítiques i van dir que era “lògic” i de “sentit comú” que la formació unitària de l’esquerra espanyola tingués un sol grup al congrés espanyol.

L’actitud de la direcció de Sumar contrastava força amb el missatge que s’havia fet córrer després d’haver tancat totes les confluències. “La pluralitat de Sumar és la pluralitat del país i volem fer d’això un símbol d’identitat d’aquesta coalició electoral, que constitueix l’alternativa principal perquè la ciutadania progressista recuperi l’esperança”, havia dit en un comunicat.

Alcanzamos el mayor acuerdo político progresista para concurrir a las elecciones.

¡Salimos a ganar el país! 🙌 pic.twitter.com/VIiod38SfA

— Sumar (@sumar) June 9, 2023

Una altra pedra a la sabata ha estat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La setmana passada, Aina Vidal va dir que formaria part del programa dels comuns el 23-J, tot i que com a “punt de partida” i no pas com “un fre”. “En aquesta qüestió som on hem estat sempre. Catalunya ha de poder votar el seu futur”, va dir.

Les paraules van encendre totes les alarmes a Madrid –sobretot després d’alguns titulars de la premsa espanyolista– i Sumar no va tardar gens a desautoritzar Vidal. El programa de la formació portarà aquest punt: “Una consulta per a la ratificació d’un acord entre Catalunya i la resta d’Espanya que sorgeixi de la taula de diàleg [entre el govern espanyol i la Generalitat].”

L’endemà, Ernest Urtasun i Ada Colau van procurar d’apaivagar la situació, tot i que no se’n van acabar de sortir. Per una banda, el portaveu de campanya va remarcar que la proposta de referèndum d’autodeterminació era a llarg termini, i, en canvi, en aquesta legislatura vinent la consulta –descartada pel PSOE: “No estem disposats a tornar al passat”– tan sols seria sobre la taula de diàleg. “No és cap novetat”, va dir en una entrevista a RNE.

🔴ENTREVISTA | @ernesturtasun (Sumar) sobre si se incluirá en el programa un referéndum de autodeterminación para Cataluña

🗣️"Los 'comunes' lo llevan proponiendo tiempo y es algo con lo que Sumar se encuentra cómodo […] Continuamos con el diálogo y el acuerdo con Cataluña" pic.twitter.com/D4CcQvbjUN

— Las Mañanas de RNE (@LasMananas_rne) June 23, 2023

Així mateix, l’ex-batllessa de Barcelona va dir que els comuns tenien programa propi per a Catalunya, tot i que també en tenien un altre de compartit amb Sumar. Sobre el conflicte pel referèndum, malgrat el no de Díaz, Colau va explicar que la dirigent defensava el dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. “He parlat moltes vegades amb ella d’aquest tema i sempre ha dit que els catalans tenim l’última paraula”, va dir a TV3.

🔴 Ada Colau, regidora de @bcnencomu: "He parlat molts cops amb Yolanda Díaz d'aquest tema i sempre ha dit que els catalans hem de tenir l'última paraula"#ElsMatinsTV3

▶ https://t.co/sU1k1GNokG pic.twitter.com/BibLFxplgx

— Els matins TV3 (@elsmatins) June 23, 2023

A l’hemeroteca, la dirigent de Sumar té alguns missatges partidaris del dret de decidir, sobretot després de la brutal repressió policíaca de l’1-O. Però amb el pas dels anys, ha canviat l’enfocament del discurs i ha procurat evitar qualsevol referència directa al referèndum, de la mateixa manera que s’ha oblidat de comunicar-se en gallec d’ençà que no és diputada d’En Marea i és ministra del govern espanyol.

‼️Un goberno corrupto que teme a un pobo pacífico que quere votar #RajoyDimisión @En_Marea pic.twitter.com/tvc1hsqJ5g

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) October 1, 2017