Yolanda Díaz i Sumar ressusciten Iniciativa per Catalunya Verds

La irrupció de Sumar dins l’esquerra espanyola ha canviat el panorama electoral a còpia de batalles de poder, vets i sacrificis. El gran paraigua polític de Yolanda Díaz ha absorbit marques i sigles polítiques de tot l’estat espanyol, però també ha fet rodolar uns quants caps com els d’Irene Montero, Alberto Garzón i Pablo Echenique. “Això no té gaire importància”, ha respost la vice-presidenta segona del govern espanyol quan li han demanat per la seva mà de ferro.

Ara, en les escabetxades, qui ha trobat una segona oportunitat són antics alts càrrecs d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la formació hereva del PSUC, que, devorada pels deutes i l’auge dels comuns, va desaparèixer el 2019 (refundada dos anys després amb el nom d’Esquerra Verda).

Josep Vendrell, ex-secretari general d’ICV i ex-diputat, és el que té una relació més estreta amb Yolanda Díaz, amb qui es van conèixer compartint escons al congrés. L’abril del 2021, després d’exercir com a coordinador del grup parlamentari d’En Comú Podem, Díaz el va reclamar com a cap de gabinet de la vice-presidència i el Ministeri de Treball.

Des d’aquest lloc preferencial, Vendrell ha exercit de lampista en les negociacions per aixecar Sumar del no-res. Ell ha estat l’encarregat de llimar, collar i encaixar totes les peces, fins i tot les més díscoles, com ara la direcció de Podem. “Vull fer agraïment de caràcter personal a una persona que ha estat clau en tota la negociació, que és en Josep Vendrell. Ell sempre hi és quan se’l necessita i sempre aconsegueix els objectius que es proposa”, ha declarat Ernest Urtasun.

Jo avui he posat la cara, però la feina l'ha fet el de sempre.

Ets el millor, @vendrellj. T'estimo ❤️ pic.twitter.com/lzTGcIM6R0

— Ernest Urtasun (@ernesturtasun) June 10, 2023

Urtasun és un altre dels rostres d’ICV amb un paper preponderant a Sumar, concretament el de portaveu de campanya. Economista i diplomàtic, ha fet bona part de la seva carrera a les institucions europees, tot i que li van oferir un ministeri en l’actual govern espanyol. A Brussel·les primer va exercir d’assessor de Raül Romeva i després, de càrrec electe. Actualment, és vice-president del grup dels Verds.

¡Tenemos una muy buena noticia! @ernesturtasun será el portavoz de campaña.

Desde Sumar queremos avanzar en una transición ecológica justa con el mundo del trabajo dentro.

Estamos construyendo un proyecto con la justicia social y climática en el centro💕

— Sumar (@sumar) June 6, 2023

Entre el 2016 i el 2019, Urtasun també va exercir de portaveu d’ICV, quan la formació va passar de l’agonia a la desaparició. Ell era la veu d’una sala de màquines que dirigien Marta Ribas –va posar punt final a la seva trajectòria política el 2020– i David Cid, que encara és diputat d’En Comú Podem al parlament.

Més rastres d’ICV en els engranatges de Sumar

En la construcció de Sumar, que s’ha precipitat arran de l’avançament electoral, hi han participat desenes de persones. La tardor passada es va saber que Díaz havia articulat els fonaments de la plataforma en 35 grups de treball, cada un amb el seu coordinador, dels quals uns quants tenen vincles amb ICV.

El grup de persones grans l’encapçala la catedràtica d’antropologia Maria Dolors Comas d’Argemir, que va ser regidora d’ICV a l’Ajuntament de Tarragona abans de fer el salt al Parlament de Catalunya (1999-2006), on va participar en la ponència de l’estatut. Més tard, va ser designada membre del Consell Audiovisual de Catalunya.

El grup d’administració i bon govern el capitaneja Quim Brugué, catedràtic de ciència política. Durant el tripartit va ser director general de Participació Ciutadana (2004-08), sota la direcció de Joan Saura. Més tard, va exercir de director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i va ser nomenat membre de la comissió de control del 9-N, de la qual va dimitir perquè la consulta no tenia “garanties democràtiques”.

El grup d’urbanisme el comanda l’arquitecta Zaida Muxí, especialista en espai i gènere és professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 2011 va donar suport a la llista de Ricard Gomà a l’Ajuntament de Barcelona i en va ocupar el penúltim lloc.

Finalment, Aïda Gascón, la directora d’Anima Naturalis, coordina el grup de protecció dels animals. Abans de donar un cop de mà a Sumar, va ser cap de llista del PACMA i va formar part de la candidatura de Joan Herrera en les eleccions al parlament del 2012.

ICV manté el poder municipal

En les eleccions municipals del 28-M, els comuns, encapçalats per Ada Colau, van perdre la batllia de Barcelona, però l’antiga ICV va ser capaç de mantenir el seu feu històric. Al Prat del Llobregat, el batlle Lluís Mijoler va perdre suport, però va tornar a ser la llista més votada, amb 9 escons. A la cinquena ciutat del Baix Llobregat sempre hi ha governat el PSUC, ICV i ara el Prat en Comú.

A Santa Perpètua de Mogoda, un altre municipi clàssic d’ICV, Isabel García Ripoll va millorar els resultats electorals del 2019 i va guanyar les eleccions amb 10 regidors, un per sota de la majoria absoluta. En aquesta ciutat del Vallès Occidental, el govern municipal és indestriable de l’ecosocialisme. Tan sols entre el 2007 i el 2011 va manar el PSC.