La Xina pica l’ullet als tres aliats que encara té Taiwan al Pacífic

  • Després del tomb diplomàtic de Nauru cap a Pequín, Taiwan encara té tan sols tres aliats a la regió

VilaWeb
El ministre d'Afers Exteriors xinès, Wang Yi (dreta), i el ministre d'Afers Exteriors de Nauru, Lionel Aingimea, certifiquen la represa de les relacions diplomàtiques a Pequín, el proppassat 24 de gener (fotografia: Andrea Verdelli/EFE)
The Washington Post
04.02.2024 - 21:40
Actualització: 04.02.2024 - 21:42

The Washington Post · Michael E. Miller, Lily Kuo i Vic Chiang

Quan el nou govern de Tuvalu es reuneixi per primera vegada aquests dies vinents, els legisladors d’aquesta petita nació insular prendran dues decisions que reverberaran per tot el Pacífic, de l’arxipèlag a Washington.

En primer lloc, el grup de setze legisladors decidiran qui dirigirà la nació, d’uns 11.000 habitants. Tot seguit, se centraran en un assumpte encara més important: què s’ha de fer respecte de la Xina?

Tuvalu és una de les tres nacions insulars del Pacífic que encara reconeixen Taiwan, després del tomb diplomàtic de Nauru cap a Pequín el mes passat. Però això pot canviar després de les eleccions de la setmana passada, en què el primer ministre de Tuvalu –favorable a Taiwan– sorprenentment va perdre l’escó.

Seve Paeniu, ministre de Finances i uns dels legisladors més favorables a la Xina, no sols va ser reelegit, sinó que s’ha convertit en un dels aspirants principals a primer ministre.

Paeniu explica a The Washington Post que està disposat a reconèixer diplomàticament la Xina, cosa que deixaria l’illa de Taiwan amb tan sols dos aliats al Pacífic (Palau i les illes Marshall) i menys d’una dotzena a tot el món.

“Del meu punt de vista, tot es redueix al país que ofereixi més suport per a aconseguir les prioritats i aspiracions de desenvolupament de Tuvalu”, diu Paeniu. “Caldrà revisar i avaluar detalladament tota la relació [amb Taiwan] abans d’arribar a una decisió informada sobre el canvi”, afegeix.

En paral·lel de la lluita amb els Estats Units pel poder al Pacífic, la Xina ha intentat incansablement d’allunyar Taiwan dels seus aliats per mitjans diversos, el principal dels quals han estat els diners.

Pequín, en aquest sentit, ha ofert fons a nacions insulars amb dificultats financers com ara Nauru, i suposadament ha repartit sobres amb diners a funcionaris, una acusació que el govern xinès nega. Els diplomàtics xinesos s’han dedicat a abordar polítics de països del Pacífic durant els viatges a l’estranger, n’han convidat alguns a menjar i n’han vigilat uns altres. Dos dirigents del Pacífic van arribar a dir que els diplomàtics xinesos els trucaven per renyar-los tan sovint que van acabar canviant de número.

“La Xina veu una oportunitat”, diu Surangel Whipps Jr., president de Palau (un dels altres dos aliats de Taiwan al Pacífic), que explica que va haver de canviar-se de número després d’escridassades dels diplomàtics xinesos per telèfon. Whipps diu que tant ell com el seu país s’han vist sotmesos a una intensa pressió per part de Pequín en preparació de les eleccions d’aquest novembre.

“Provaven de transmetre’ns el missatge: ‘Uneix-te’ns i t’anirà més bé’”, diu en una entrevista. “Quan tens molts deutes i el teu país té l’aigua al coll, és molt temptador que la Xina vingui i et digui que farà tot això per a tu.”

Tot plegat forma part de la campanya d’intimidació diplomàtica que Pequín fa dècades que duu a terme contra Taiwan, que reclama com a pròpia. Aquesta campanya no ha fet sinó intensificar-se sota el lideratge de Xi Jinping, que fa poc va dir que el control xinès de l’illa era inevitable. Pequín ha pressionat els països de tot el món perquè reconeguin diplomàticament la Xina, en compte de Taiwan, com a manera de reforçar les seves pretensions i aïllar Taiwan internacionalment.

Les autoritats xineses semblen haver redoblat aquests esforços després de la victòria de Lai Ching-et, que Pequín considera un separatista perillós, en les eleccions d’aquest mes passat a Taiwan.

El tomb sorprenent de Nauru

Dos dies després de l’elecció de Lai, Nauru va avisar Taiwan –amb tan sols dues hores d’antelació– que posava fi a les relacions diplomàtiques immediatament i que establia relacions amb Pequín.

El novembre passat, Nauru i Taiwan discutien noves rutes aèries entre tots dos països. Aquell mateix mes, funcionaris de Nauru es van reunir amb Taiwan i més aliats del Pacífic durant una cimera a les illes Cook. No hi havia cap senyal que Nauru volgués canviar de postura. “Em va semblar que tot anava molt bé”, diu Whipps, que hi va assistir.

Però poc abans d’acabar l’any, el ministre d’Afers Estrangers de Taiwan, Joseph Wu, va rebre el missatge contrari. El ministre d’Afers Estrangers de Nauru, Lionel Aingimea, li va comunicar que l’illa estava sotmesa a una gran pressió financera a causa de la disminució dels fons aportats per Austràlia, segons que explica Wu.

Wu es va oferir aleshores a establir converses amb els Estats Units i Austràlia per compensar la pèrdua de fons, però la Xina ja havia mogut fitxa.

El diplomàtic va descobrir poc després que Pequín havia ofert a Nauru un acord per valor de més de cent milions de dòlars, més de la meitat del pressupost anual de Nauru i més de deu vegades el volum d’ajuda que Taiwan li oferia cada any.

“Un amic de Nauru ens va dir que la Xina els havia promès que l’ajuda seria il·limitada, demanessin què demanessin”, diu Wu.

Aingimea, per contra, diu que aquest tomb diplomàtic és fruit exclusivament del fet que la Xina tenia més bones condicions per a ajudar Nauru. “Dir que és una qüestió de dòlars és un insult en tota regla per a nosaltres”, diu a The Post. “Té a veure amb la nostra estratègia de desenvolupament”, afegeix.

Pequín, explica, ha acordat projectes d’infrastructures que inclouen un estadi esportiu, escoles, hospitals i complexos d’oficines, i també un programa per a traslladar els edificis situats en zones costaners vulnerables a l’augment del nivell de la mar cap a zones més elevades.

Les converses amb la Xina van començar ara fa més d’un any, segons Aingimea. Nauru no va dir mai a Taipei que pensava canviar de postura diplomàtica, però sí que esmentà “pressions geopolítiques”.

“[Taiwan] hauria d’haver fet el pas i haver dit que vindria a ajudar”, diu Aingimea. “No som una nació que es dediqui a anar demanant caritat com si fóssim captaires”, afegeix.

Després de l’èxit amb Nauru, els funcionaris xinesos s’han posat d’objectiu captar la resta dels pocs aliats que encara té Taiwan: onze països, molts dels quals, petits, i la Santa Seu. El cap de l’equip diplomàtic que va supervisar la reobertura de l’ambaixada xinesa a Nauru, la setmana passada, va suggerir que les tres nacions restants al Pacífic canviarien aviat de parer.

“La Xina ja ha establert llaços diplomàtics amb deu països del Pacífic. Nauru va ser l’onzè, i confio que no serà l’últim”, digué Wang Xuguang als mitjans estatals xinesos.

Aquesta competència il·lustra també els esforços de la Xina per a guanyar influència en regions que històricament han estat sota l’òrbita occidental.

“En el passat, Pequín se centrava principalment en Taiwan”, diu Lu Yeh-chung, professor de diplomàcia de la Universitat Nacional Chengchi de Taipei. “Ara –continua– han demostrat que pretenen de competir amb els Estats Units i Austràlia a còpia d’arrabassar a Taiwan els aliats del Pacífic sud.”

El tomb diplomàtic de Nauru també evidencia un nou esforç de Pequín per a fer del principi d’una sola Xina –segons el qual Taiwan en forma part– un fet acceptat a tot el planeta. En anunciar l’adhesió al principi d’una sola Xina, Nauru va descriure el tomb com a hereu d’una resolució de les Nacions Unides, aprovada l’any 1971, que establia Pequín com a únic representant de la Xina davant l’organisme. En vincular totes dues coses, Pequín “cola la idea que Taiwan és part de la Xina en l’ordre internacional basat en normes”, diu Lu.

Què passarà, ara, amb Tuvalu?

Els nous càrrecs electes de Tuvalu han d’elegir ara el nou primer ministre de l’arxipèlag. A part de Paeniu, la majoria dels candidats han rebutjat públicament la idea de canviar les relacions amb Taipei per Pequín. El cap de l’oposició, Enele Sopoaga, va dir el desembre passat que no faria mai cap aliança amb la Xina.

Taiwan aporta a Tuvalu uns dotze milions de dòlars anuals en concepte d’ajuda pressupostària directa, juntament amb fons per a projectes que inclouen uns deu milions de dòlars per a un nou edifici del parlament.

La Xina, mentrestant, ha mantingut en el punt de mira els diplomàtics del país.

El diputat Simon Kofe va declarar la setmana passada que diplomàtics xinesos s’hi havien posat en contacte durant un viatge a Fiji –que manté llaços diplomàtics amb Pequín– l’any 2022, quan era ministre d’Afers Estrangers de Tuvalu. Els funcionaris li van oferir una reunió amb l’ambaixador xinès, però Kofe la va rebutjar. “Si m’ha passat a mi, segur que també passa a uns altres”, digué.

Els altres aliats de Taiwan al Pacífic, Palau i les illes Marshall, mantenen acords de seguretat –coneguts com a pactes de lliure associació– amb els Estats Units, cosa que fa menys probable que facin un tomb diplomàtic d’aquestes característiques.

La presidenta de les illes Marshall, Hilda Heine, diu que la nació encara manté forts llaços amb Taiwan i que, ara com ara, no rep pressió xinesa per a canviar d’aliances.

Però Whipps diu que la relació estreta de Palau amb els Estats Units la converteix en un objectiu encara més llaminer per a la Xina: “Estan molt interessats a fer canviar de parer un país que té un acord de seguretat amb els Estats Units.”

Whipps explica que Palau no canviarà d’aliances mentre ell en continuï essent el president, però tem què passarà quan algú altre assumeixi el càrrec.

“Som plenament conscients que, si tots tallem els vincles amb Taiwan, donarem llum verda a la Xina perquè se n’apoderi”, diu. I afegeix: “Per una illa petita com la nostra, això fa una mica de por.”

Miller informa de Sydney estant. Kuo i Chiang informen de Taipei estant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any