The Washington Post · Isaac Arnsdorf, Michael Birnbaum i Michelle Ye Hee Lee

Pequín, Xina. El president dels Estats Units, Donald Trump, recuperà un terme per a resumir la cimera d’aquesta setmana amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, que fa referència al G-7, que reuneix les set economies més grans del món. “Són els dos grans països. Jo en dic el G-2. Això és el G-2”, afirmà en una entrevista amb Sean Hannity, de la cadena Fox News, emesa ahir, i enregistrada després de la reunió bilateral d’abans-d’ahir amb Xi. “Crec que passarà a la història com un moment molt important.”

Encara que fou Trump qui ho digué, transmetre la imatge de dues superpotències competint de tu a tu era exactament l’objectiu que Xi s’havia marcat amb la visita, segons que expliquen els analistes. Durant els dos dies de reunions aquí, els gestos curosament coreografiats d’amistat i respecte entre els dos homes més poderosos del món evidencien un statu quo geopolític que els xinesos fa temps que anhelen, i a què els nord-americans històricament s’han volgut resistir.

“Xi ha aconseguit l’objectiu pel qual els dirigents xinesos fa dècades que treballen: fer venir un president nord-americà a Pequín en qualitat d’igual, no pas de superior”, explica Julian Gewirtz, que ocupà el càrrec de director de la divisió de la Xina del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units durant el govern de Joe Biden. “Xi ha fet servir l’opulenta posada en escena de la visita per deixar clar al món que la Xina i els Estats Units són les dues superpotències dominants i en igualtat de condicions. D’aquí ja no hi ha marxa enrere.”

Trump arribà a la cimera sense una estratègia ni uns objectius clars. Poc abans d’anar cap a la Xina, el president dels Estats Units insinuà que parlaria sobre la situació a l’estret d’Ormuz amb el seu homòleg xinès, tot i que rebutjà la idea que Washington necessités ajuda de Pequín per a desencallar la situació al Llevant. La cimera ha acabat sense cap anunci en ferm en aquest àmbit.

“Tenim una opinió molt semblant: tots dos volem que això acabi”, digué Trump ahir durant la segona reunió amb Xi, en al·lusió a la guerra de l’Iran. I afegí: “És una bogeria, el que passa allà.”

Trump arribà a la Xina acompanyat d’un grup d’executius de les principals empreses nord-americanes, prometé nous acords comercials amb Pequín i els convidà a intervenir durant la primera reunió amb Xi, abans-d’ahir. El gran anunci de la cimera ha estat un acord pel qual la Xina es compromet, segons que ha explicat Trump, a comprar 200 avions de la nord-americana Boeing. Tanmateix, les accions de la companyia caigueren arran de l’anunci, atès que els inversos esperaven una xifra més alta.

En una entrevista amb la cadena CNBC, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, explicà ahir que ambdós països també havien fet passos cap a futures negociacions en matèria d’intel·ligència artificial, un altre tema sobre el qual la cimera no ha acabat amb cap acord immediat.

En cimeres anteriors, Trump sovint ha recorregut al suspens i la imprevisibilitat per provar de tòrcer el braç de la Xina. Però, en aquest cas, el president dels Estats Units se cenyí a unes declaracions preparades sobre la reunió i el banquet d’abans-d’ahir. Més enllà de l’entrevista amb Sean Hannity, Trump no respongué a cap pregunta dels periodistes durant la seva estada a la Xina, i la Casa Blanca oferí un resum concís –tan sols 158 paraules– de la reunió d’abans-d’ahir.

Per contra, Pequín publicà un comunicat oficial molt més extens i detallat; també informà de múltiples detalls de la reunió pels mitjans estatals, incloent-hi l’advertència de Xi que la qüestió de Trump no podia convertir-se en el tema central de la cimera. Ahir, quan se n’anava de la Xina, Trump digué a la premsa que s’havia negat a respondre a la pregunta de Xi sobre si els Estats Units acudiria a la defensa de Taiwan en cas d’un conflicte amb Pequín. També afegí que encara no havia decidit si els Estats Units haurien de vendre armament a l’illa.

“No m’he compromès ni amb una cosa ni amb una altra”, digué ahir. I afegí: “L’última cosa que ens cal ara mateix és una guerra a 15.000 quilòmetres de distància.”

El concepte de “G-2” és anterior a Trump. Es remunta al govern Obama, que encunyà el terme com a mostra de reconeixement de la importància creixent de la Xina per als Estats Units. No obstant això, la idea no va arribar a agafar força; ara Trump l’ha ressuscitada en un intent de millorar les relacions de Washington amb Pequín.

Tot i l’objectiu de Xi de projectar la Xina com una superpotència en ascens, Pequín s’absté oficialment d’emprar termes com “G-2” i s’estima més parlar “d’estabilitat”, tot presentant un món multipolar amb els Estats Units com un dels pols, en compte d’un món dividit en esferes d’influència entre la Xina i els Estats Units.

Sigui com sigui, acadèmics vinculats al govern xinès expliquen que Pequín reconeix de portes endins que la Xina i els Estats Units són un “G-2 de facto“, iguals quant a la importància i influència geopolítica.

Zheng Yongnian, un politòleg de Shenzhen que ha assessorat el govern xinès puntualment, digué en un discurs pronunciat aquest febrer: “La Xina i els Estats Units no tan sols són les dues potències més importants de la política internacional, sinó que també són els dos grans pilars de l’ordre internacional del futur.”

En les seves declaracions públiques durant la cimera, Xi presentà en tot moment la Xina com un rival a l’alça després de dècades d’hegemonia internacional, fins al punt de parlar d’una “transformació sense precedents en un segle” en les relacions internacionals que “va agafant força arreu del món” –una referència velada al declivi del poder nord-americà i a l’auge del poder xinès, segons els mitjans estatals i els analistes xinesos.

La Xina ha reivindicat la no-ingerència com un dels principis fonamentals de la seva política exterior, en què ha cercat en tot moment de mantenir relacions cordials amb els Estats Units.

“[Els xinesos] se senten força incòmodes amb la idea que el G-2 els imposi responsabilitats que, en el fons, no volen assumir”, diu un ex-diplomàtic nord-americà especialitzat en l’Àsia, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de mantenir-ne l’anonimat.

El fet que la Xina i els Estats Units s’hagin presentat com a iguals en termes geopolítics ha cridat l’atenció dels aliats i socis de Washington a l’Àsia, que fa temps que malden per trobar un equilibri delicat entre ambdues potències. El Japó, aliat dels EUA en una disputa diplomàtica amb la Xina per la sobirania Taiwan, ha estat un dels països que ha seguit més de prop la cimera.

Abans-d’ahir, uns quants analistes japonesos advertien que Tòquio havia de saber jugar a dues bandes; en cas contrari, deien, s’arriscava a quedar aïllat a la regió a causa de la seva proximitat relació als Estats Units.

La primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, parlà per telèfon amb Trump quan el president nord-americà ja se n’havia anat de Pequín, segons que explicà posteriorment en una publicació a les xarxes socials.

“[Trump] donà una explicació detallada de la seva visita a la Xina, i ambdós vam intercanviar opinions, i ens vam centrar en unes quantes qüestions relacionades amb la Xina, incloent-hi l’economia i la seguretat”, escrigué.

Ahir al matí, Xi convidà Trump a prendre el te a Zhongnanhai, l’antic jardí imperial que ara fa de residència dels dirigents xinesos, en una mostra d’agraïment a Trump, que l’acollí a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, l’any 2017. Durant la trobada, Trump anuncià que Xi visitaria els Estats Units el 24 de setembre.

“Parlarem de tot”, digué Trump a Xi mentre prenien el te. I afegí: “Amb sort, te n’aniràs molt impressionat, tan impressionat com jo de la Xina.”

Lee informa de Taipei (Taiwan) estant. Lyric Li, a Taipei, i Chie Tanaka, a Tòquio, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb