Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’escriptor i poeta Xavier Theros (Barcelona, 1963) ha guanyat aquest divendres a la nit el 49è Premi Pla per la novel·la ‘La fada negra’, un ‘thriller’ històric ambientat a la Barcelona de 1843. L’obra la protagonitza Llàtzer Llampades, el capità d’un vaixell marcat per un tràgic naufragi i reconvertit en policia. El protagonista s’enfrontarà a una sèrie d’assassinats de criatures enmig d’una ciutat bruta, claustrofòbica i sota el setge militar, just abans que esclati la revolució. La novel·la premiada es va presentar amb el títol provisional de ‘La rosa de pedra’. El guardó està dotat amb 6.000 euros i s’entrega anualment la nit de Reis.

Theros és autor de diversos llibres humorístics, així com de l’assaig històric ‘Burla, escarnio y otras diversiones’ (La Tempestad, 2004), sobre l’humor a l’edat mitjana. És també autor i actor del monòleg ‘¡Qué bello es vivir… Bien!’. Amb el llibre ‘La Sisena Flota a Barcelona’ (La Campana) va guanyar el premi de periodisme Josep Maria Huertas Claveria el 2010.

Ha col·laborat en diverses emissores de ràdio, com Ona Catalana o Radio Pica i, actualment, escriu als diaris ‘Ara’ i ‘El País’. Theros és responsable de la traducció al castellà de la novel·la ‘Pandora al Congo’ (Suma Editores) i ‘Trece tristres trances’ (Alfaguara) d’Albert Sánchez Piñol i l’assaig ‘Tor, trece casas y tres muertos’ (Anagrama) de Carles Porta.

Theros ha revelat aquest divendres la ‘accidentada’ història d’aquesta novel·la, de la qual va perdre els tres primers capítols (‘se’m van esborrar’, ha lamentat). L’autor els va reescriure per tornar a agafar el fil d’una novel·la ‘molt negra i molt fosca’, un ‘thriller’ que parla d’una sèrie d’assassinats investigats per un policia a la Barcelona del 1843. ‘De fet, no és un policia, sinó un pobre pària, un capità de la marina que va ser expulsat després d’un naufragi, i que durant la revolució de la ‘Jamancia’ el nomenen capità de policia’, ha concretat l’autor.

El teló de fons de l’obra és, segons ha explicat Theros, una Barcelona ‘claustrofòbica’ i ficada dins d’unes muralles ‘que no la deixaven créixer’. La ciutat que deixava enrere la foscor preindustrial, que havia multiplicat la població però no la superfície, i on succeïen revoltes com les bullangues, embrions de la lluita obrera.

Una novel·la ‘molt negra, molt fosca’ que parla d’uan sèrie d’assassinats en cadena que ha d’investigar un policia que és un pària, que va ser expulsat del cos. I després d’una revolució, el nomenen capità de policia.

Aquesta revolta, i un bombardeig des de Montjuïc que va sotmetre la ciutat durant tres mesos, son dos episodis històrics que recull la novel·la, per a Theros de gran rellevància però que en canvi ‘no han deixat gaire petja a la ciutat’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.