ronda

Xavier Espot (Escaldes-Engordany, 1979) és el candidat de Demòcrates per Andorra a les eleccions d’aquest diumenge. Aspira a rellevar Antoni Martí, que ha estat el cap de govern fins ara en un executiu on Espot tenia la cartera d’Afers Socials, Justícia i Interior. Sembla que les enquestes corroboren aquesta possibilitat. Amb un programa moderat i centrista, com ell es defineix, aspira a guanyar per majoria absoluta i, d’aquesta manera, poder governar amb les mans lliures i aplicar un programa continuista respecte de l’etapa Martí. En aquesta entrevista no defuig cap de les polèmiques que han centrat la campanya.

—Partiu com a favorit…
—Això ens dóna confiança, però també una gran responsabilitat per a revalidar la confiança dels ciutadans. Hem de tornar a tenir majoria absoluta per a continuar impulsant el nostre projecte centrista i moderat.

—Centrista, en clau andorrana, què vol dir?
—Al centre de l’espectre polític. Som partidaris de mantenir l’economia productiva, impulsant els sectors tradicionals i incorporant-ne de nous, i alhora consolidar l’estat del benestar sense incrementar la pressió fiscal. També impulsem l’acord d’associació amb la Unió Europea per a internacionalitzar Andorra.

Els socialdemòcrates acusen Demòcrates d’haver governat de manera clientelista.
—Són afirmacions que no es corresponen amb la realitat. Si poden demostrar-ho amb casos concrets, que els exposin i els portin a la justícia. Són paraules vàcues. Hem estat un govern absolutament estricte amb la legalitat i l’interès general.

—La resta de partits coincideixen a dir que l’acord d’adhesió a la Unió Europea es negocia amb poca transparència.
—Els partits han estat informats i s’han fet campanyes per a informar-ne. Fins i tot vam impulsar un pacte d’estat, però algunes formacions no van voler formar-ne part. Però tant els que hi eren com els que no, han estat informats puntualment de totes les reunions. No estic d’acord amb aquesta crítica, tot i que assumeixo que hi ha hagut certes llacunes, sobretot de cara a la ciutadania i els col·legis professionals. Aquí no ens hem explicat prou bé i per això, si guanyem, crearem una secretaria d’estat d’Afers Europeus que dependrà directament del cap de govern. L’objectiu serà informar dels acords i implicar-hi la ciutadania. I quan acabin les negociacions, fer un referèndum per a ratificar l’acord o no.

—Té data, aquest referèndum?
—No, perquè les negociacions no han acabat. No es farà fins que l’acord d’associació estigui tancat. Fins ara, només hem acordat la lliure circulació de mercaderies amb un període de trenta anys per a adaptar-nos. Necessitem fer una reconversió del sector agrícola, que fins ara es fonamentava en el tabac. Ens queda per negociar la lliure circulació de persones, capitals i serveis. Cal recordar que no aspirem a ser un estat membre de la Unió Europea, sinó només associat, com Noruega i Finlàndia.

—Un dels plats forts de la negociació serà la política migratòria.
—Nosaltres volem continuar tenint el control de la política migratòria i, per tant, la de fixar quotes per a treballadors estrangers. Som un país de 80.000 habitants que s’integra en un mercat de 50 milions de persones. Necessitem una solució a mida, com la que va tenir Liechtenstein.

—L’altra gran polèmica de la campanya ha estat el dret d‘avortament, que continua sense ser reconegut a Andorra.
—En aquesta qüestió s’ha de tenir una prevenció institucional que és fonamental. Els coprínceps són fonamentals per a la nostra sobirania. Els microestats tenim un problema de sobirania i no podem renunciar ni a l’Església Catòlica ni a França, perquè són els que ens donen força. França, per exemple, té a Andorra l’únic sistema públic d’educació fora de l’estat francès. Hem de mantenir el cap d’estat, que són tots dos coprínceps. Si cau l’un, cau l’altre. A més, a la constitució andorrana es protegeix el dret a la vida. Per tant, l’avortament és incompatible amb tenir un copríncep episcopal i abocaria Andorra a la desaparició. Personalment, estic a favor de la despenalització, però cal preservar el sistema institucional andorrà.

—I això com es fa?
—Proposem un servei d’atenció i acompanyament a les dones que vulguin avortar, perquè puguin fer-ho a Espanya o França en clíniques amb total seguretat. I després, un acompanyament personal, judicial i social perquè no hi hagi cap problema.

—Però amb l’avortament es podria fer com es va fer amb la llei de parelles de fet, que només la va signar un copríncep, el francès.
—És veritat que la constitució preveu que una llei tiri endavant amb la signatura d’un copríncep i prou. Altres lleis que xocaven amb l’església catòlica les ha signades el copríncep francès, però l’avortament és una línia vermella. Hem d’esperar que l’església evolucioni perquè Andorra no es pot permetre de no tenir cap d’estat. La solució de l’acompanyament és una solució de compromís. Reconeix el dret de les dones d’avortar sense posar en qüestió el copríncep episcopal.

—El candidat d’UPA, Alfons Clavera, us ha portat als tribunals per aquesta proposta, al·legant que, si heu fet estudis sobre la seva viabilitat des del govern, podria ser delicte.
—No s’ha fet cap estudi. Però, a més, si com a ministre d’Afers Socials n’hagués fet, no seria delicte, perquè és la nostra feina, estar preparats per al futur. Clavera té una posició maximalista de protecció del dret a la vida i és antiavortista.

—Un altre dels debats de la campanya ha estat sobre la nacionalitat andorrana. Hi ha partits que proposen de retallar el termini de vint anys per a adquirir-la.
—D’entrada, hi ha en marxa una modificació de la llei sobre la nacionalitat per a resoldre casos particulars. Per exemple, que es puguin sumar períodes discontinus de residència. És a dir, que si has residit divuit anys a Andorra i has de marxar per cuidar un familiar i després tornes, no perdis aquests anys. O també pels fills d’andorrans de segona generació. En aquesta qüestió, dins de Demòcrates, hi ha posicions diverses. La meva particular seria reduir de vint anys a quinze el temps per a assolir la residència, acompanyant-ho de garanties per a reforçar el coneixement de la llengua, la cultura i les institucions andorranes.

—Si guanya les eleccions, quines relacions mantindreu amb Catalunya?
—Unes relacions d’amistat mútua, com han estat sempre. Amb Catalunya compartim la llengua, la cultura i hi ha uns lligams personals molt profunds. Però, com a estat, també hem de tenir bones relacions amb Espanya. Hem de ser molt curosos a l’hora d’ingerir-nos en afers d’ordre intern que no ens concerneixen. Espanya sempre ens ha ajudat.

—És a dir, que no us posicioneu sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
—Ens hem de mantenir en l’absoluta neutralitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb