Hi ha un fil roig que cus les legislatures del Parlament de Catalunya des de la indumentària dels diputats. Del 2012 ençà, cada vegada que s’ha constituït la cambra, amb la proclamació dels diputats electes i l’elecció dels membres de la mesa que governa la institució, un diputat independentista i d’esquerres ha vestit una samarreta amb el lema “Xàtiva renaix de les cendres”. El primer de dur-la va ser David Fernàndez, aleshores diputat de la CUP, i el 2015 va donar-la a Lluís Llach, que entrava al parlament com a diputat de Junts pel Sí. Després de la proclamació d’independència i la suspensió de l’autogovern amb el 155, Llach va lliurar la samarreta a Ruben Wagensberg, diputat d’ERC i impulsor de la plataforma Casa Nostra Casa Vostra. I Wagensberg ha escollit Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i cap de llista de la CUP-Guanyem, per a continuar la tradició. Quatre diputats i una mateixa samarreta, que, en origen, havia estat un regal del cantautor xativí Feliu Ventura a David Fernàndez després d’un concert a les festes de Gràcia.

“És una samarreta que naix de la necessitat de renàixer de les cendres de 1707, quan els antecessors dels actuals reis d’Espanya van ordenar de cremar la ciutat i esborrar la seua memòria canviant-li el nom com a càstig per la defensa que els habitants havien fet de la ciutat davant de les seues tropes”, explica Ventura a VilaWeb. El disseny de la samarreta és de Xàtiva Renaix, una associació de xativins creada el 2012 com a oposició al govern local, llavors encapçalat per Alfonso Rus (PP), per les seves polítiques urbanístiques, ambientals i lingüístiques. També han reivindicat el record de la crema de la ciutat i de l’apel·latiu “socarrat” que fa referència als veïns de Xàtiva. I afegeix Ventura: “Som artesans de la resistència des de 1707 perquè, malgrat tot el que li ha passat, a la ciutat encara es parla en valencià i manté aquests símbols de memòria històrica.”

L’arribada de la CUP al parlament va significar un petit terrabastall per l’omissió del codi de vestimenta formal fins aquell moment habitual entre els diputats i que, d’aleshores ençà, s’ha esquerdat també en altres grups polítics. David Fernàndez, cap de llista de la CUP en les primeres eleccions al parlament en què concorria la candidatura, va començar el seu pas per la política institucional amb aquesta samarreta negra, i la va dur també en el darrer ple de la legislatura, com a manera d’indicar que tancava un cicle, atès que llavors els estatuts de la CUP no permetien de repetir mandat.

“La tradició s’ha fet després i l’hem fet entre tots”, defensa Fernàndez. Explica que va donar la samarreta a Llach pel vincle que ell tenia amb Feliu Ventura, amb qui havia tocat, i van acordar que en el futur la continuarien passant. Un dels punts forts del simbolisme de la samarreta, diu Fernàndez, és el fet de posar sobre la taula els Països Catalans, “un dels tabús del règim del 78”, i reivindicar la perspectiva del país sencer, la cultura i la llengua catalana.

També reivindica la lògica del relleu, i més parlant de Xàtiva: “Sempre renaixem de les cendres. Fins que això no se solucioni i aconseguim la plena sobirania i la plena llibertat, això anirà passant de mà en mà. Perquè vam ser, som. I perquè som, serem.” Destaca la importància que la samarreta es comparteix trencant la lògica de partits i de generacions, teixint una complicitat col·lectiva: “Estellés deia allò d’una rosa de paper clandestina que va passant de mà en mà, doncs aquesta és una samarreta que va passant de mà en mà i de generació en generació.”

De Ventura a Fernàndez, de Fernàndez a Llach, de Llach a Wagensberg i de Wagensberg a Sabater 

Ahir, Ruben Wagensberg i Dolors Sabater es van trobar abans de començar el ple del parlament per fer el traspàs de la samarreta. “És una tradició molt bonica que va començar David Fernàndez, un fil que uneix els Països Catalans i les esquerres del Parlament de Catalunya”, diu Wagensberg, nou secretari del parlament. Explica que tenia ganes de retornar la peça de roba a l’espai polític i que no va dubtar que qui l’havia de lluir era Dolors Sabater: “Quan es va anunciar que la Dolors es presentava a les eleccions vaig saber a qui li donaria. Em sento molt representat per ella i estic molt content que aquesta vegada sigui una dona qui l’hagi portada, perquè fins ara havíem estat tres homes.”

Per la seva banda, Sabater es mostra molt agraïda d’haver-la rebuda: “Quan en Ruben m’ho va proposar em va semblar genial, pel vincle que tinc amb en David Fernàndez i per aquesta manera d’entendre la política com un espai de ponts, transversal, que va més enllà de partits.”

I qui serà el pròxim diputat que prengui el relleu de la tradició? “És impossible de saber a qui donaré la samarreta, falta molt de temps, però quan ho hagi de decidir, tindré en compte el fil roig i lila, de compromís amb els Països Catalans i les esquerres que representa”, diu Sabater.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.