29.04.2026 - 14:28
|
Actualització: 29.04.2026 - 15:05
La Xarxa d’Entitats pel Padró ha recordat aquest dimecres que el padró no és un tràmit indispensable en el procés de regularització extraordinària d’immigrants. “No és una exigència”, ha insistit en un comunicat. El col·lectiu torna a posar l’accent en el fet que, si la regularització no requereix padró, tampoc ha de ser un requisit en els tràmits previs. Subratllen que exigir aquest document origina “traves innecessàries”.
La plataforma remarca que, encara que no sigui obligatori per a poder-se regularitzar, les denegacions i dificultats d’empadronament agreugen la vulnerabilitat de moltes persones. Aquestes situacions afegeixen “obstacles” a l’hora d’acreditar la residència i tramitar la regularització.
Residència de cinc mesos acreditable amb qualsevol prova
La Xarxa d’Entitats pel Padró destaca que el reial decret 316/2026 preveu de manera explícita que la residència mínima de cinc mesos a l’estat espanyol es pot acreditar “mitjançant qualsevol prova vàlida en dret”. Fins i tot, per a tramitar les empremtes digitals una vegada aprovada la regularització no caldrà el padró.
Tot i aquestes disposicions, la plataforma denuncia que certs ajuntaments i ens locals restringeixen l’atenció a les persones no empadronades, cosa que empitjora l’exclusió de veïns amb dificultats residencials, privant-los dels drets que els garantiria el registre al padró.
Així mateix, la xarxa demana que el reconeixement de la residència de les persones estrangeres serveixi, també, perquè els ajuntaments en garanteixin els drets.
Una càrrega administrativa injusta i desproporcionada
La Xarxa d’Entitats pel Padró subratlla que el dret d’una administració eficaç i la llei de serveis socials obliguen les administracions públiques a atendre tothom en situació de necessitat personal bàsica, tant si és empadronat al municipi com si no. Recalquen que els ajuntaments i ens locals han de facilitar l’empadronament al municipi on viu la persona demandant i que han d’acceptar qualsevol prova que ho acrediti, i també el certificat de vulnerabilitat exigit en una de les modalitats d’accés al procés de regularització.
La xarxa considera que la necessitat d’acudir als serveis socials per a obtenir aquest certificat respon a la situació de vulnerabilitat en què es troben moltes de les persones afectades. L’entitat adverteix que condicionar la regularització a l’emissió d’aquest informe implica traslladar als col·lectius més precaritzats una “càrrega administrativa injusta i desproporcionada”.
La demanda de registres de padró reals
La Xarxa d’Entitats pel Padró, que agrupa una quinzena d’organitzacions i plataformes i que representa prop de 500 entitats, reivindica la necessitat de tenir registres de padró clars i ajustats a la realitat de cada poble i ciutat.
Segons el comunicat, només així es podran dimensionar adequadament els recursos i equipaments per respondre a les necessitats de la ciutadania i garantir a tota la població l’accés a drets bàsics com la salut, l’educació i la protecció social.
