Vuit preguntes amb resposta sobre la moció de desobediència de la CUP

Arriba el moment decisiu en relació a la moció que ha presentat la CUP al Parlament de Catalunya per reiterar la vigència i el contingut de la declaració d’inici del procés de desconnexió aprovada per la cambra el 9 de novembre passat. La moció exigeix al govern a presentar en trenta dies plans d’implementació dels annexos d’aquella declaració, així com un pla d’actuació pel desplegament del procés constituent. A més, insta el govern a desatendre els requeriments de l’Audiència espanyola relacionats amb el procés de desconnexió. Junts pel Sí s’oposa a aprovar alguns punts d’aquesta moció per no incórrer en un incompliment evident de la sentència del Tribunal Constitucional de suspensió de la declaració del 9-N. Us oferim unes preguntes amb resposta per entendre l’estat de la qüestió en relació a la moció:

—Què diu la moció de la CUP?

La moció presentada per la CUP el 18 de març vol ratificar el suport de la cambra a la declaració del 9-N i assegurar el desacatament de les institucions a instàncies judicials com el Tribunal Constitucional i l’Audiència espanyola. El redactat de la moció és el següent:

«1. Reiterar la declaració 1/XI d’aquest Parlament, la seva vigència i el seu contingut, i en compliment de la mateixa no atendre el contingut de la sentència 259/2015 de 2 de desembre del Tribunal Constitucional sobre la mateixa.

2. Instar el govern que elabori i presenti a aquest Parlament en un màxim de trenta dies un pla d’execució de tots i cadascun dels annexos de la declaració 1/XI.

3. Instar el govern, d’acord amb els punts sisè i vuitè de la declaració 1/XI, a desatendre els requeriments de l’Audiència Nacional relatius al procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol i, en conseqüència, que el cos de Mossos d’Esquadra no els executi com a policia judicial.

4. Mostrar el seu màxim suport a tots els Ajuntaments avui investigats i criminalitzats per haver mostrat suport a l’esmentada declaració 1/XI i al mateix temps encoratjar els i les càrrecs electes a seguir desatenent les peticions de les institucions no democràtiques de l’estat espanyol.

5. D’acord amb el punt 3r de la declaració 1/XI, instar el govern que elabori i presenti a aquest Parlament en un màxim de trenta dies un pla d’actuació relatiu a la fase preconstituent del procés constituent.

6. D’acord amb el punt 3r de la declaració 1/XI, instar el govern que en els pressupostos que presentarà a aquest Parlament hi hagi una partida pressupostària per tal de finançar l’esmentada fase preconstituent.»

—Per què la CUP presenta la moció?

La repressió judicial de l’estat espanyol contra alguns càrrecs electes municipals de la CUP ha portat el grup parlamentari a cercar el suport del parlament. El regidor de Vic, Joan Coma, és el primer càrrec electe encausat per sedició per haver manifestat el seu suport a la declaració del 9-N del parlament. Alguns altres ajuntaments del país són investigats també per haver aprovat una moció de suport a l’esmentada declaració. La CUP vol assegurar que Junts pel Sí i el govern continuen compromesos en el compliment de la declaració del 9-N. La diputada Anna Gabriel ho explicava així: ‘Si la declaració del 9-N queda en paper mullat que ens avisin, perquè els nostres càrrecs electes estan donant la cara i enfrontant-se a procediments judicials. Fins ara pensàvem que JxSí caminava en aquesta direcció [de desconnexió]. Si han canviat de direcció que ens avisin.’

—Quins inconvenients hi veu Junts pel Sí?

Junts pel Sí tem les conseqüències legals de l’aprovació de la moció. En el fons de la qüestió hi ha les possibles sancions que podria imposar el TC contra els diputats i els funcionaris del parlament per haver desobeït la sentència de nul·litat i suspensió de la declaració del 9-N. La reforma que va fer el congrés espanyol de la llei del Tribunal Constitucional li dóna autoritat sancionadora contra aquells que incompleixin les seves sentències. Les sancions del TC poden implicar la suspensió de sou i feina de funcionaris o la inhabilitació dels polítics.

—Quines modificacions proposa JxSí?

Junts pel Sí proposa de modificar el text originar i canviar la referència a la desobediència a les instruccions del Tribunal Constitucional per ‘l’obediència al mandat del 27-S’. El president del grup parlamentari, Jordi Turull, ho explicava així: ‘Preferim parlar de complir el mandat del poble de Catalunya que no posar-ho en termes de desobediència, per no provocar situacions que tensen personal del parlament i que és innecessari.’

—Quan es debatrà i votarà la moció?

La moció s’ha de debatre dijous al matí en el ple del parlament que començarà demà. És el setzè punt de l’ordre del dia aprovat el 29 de març i ratificat avui per la mesa del parlament. Els grups parlamentaris poden presentar-hi esmenes fins aquesta tarda (18.00) per modificar-ne el contingut. Al final del ple, es votaran totes les mocions presentades. La mesa del parlament ha posat condicions a la CUP i li ha demanat canvis al text.

En cas que JxSí sí que esmeni el text, s’habilita un període fins minuts abans del debat de la moció. La CUP podria acceptar l’esmena dels seus socis o bé podria arribar a un acord amb Junts Pel Sí per transaccionar el text —un punt intermedi entre l’esmena i el redactat original.

—Es pot retirar?

Si JxSí no presenta cap esmena, tot quedarà en mans de l’esquerra anticapitalista. La CUP haurà de decidir aleshores si tira endavant el text tal com l’ha presentat al registre –amb l’apel·lació explícita a la vigència de la declaració del 9-N- o si retira aquest punt de l’ordre del dia. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, o dos grups parlamentaris poden sol·licitar que se sotmeti a votació del ple la retirada d’aquest punt en cas que opinin que no s’adequa a la legalitat vigent. Els mateixos lletrats del parlament ja han recomanat que aquest punt no es tramiti si manté el redactat actual.

—Quines opcions d’entesa hi ha entre els grups independentistes?

La CUP diu que està oberta a ‘acceptar esmenes’ de JxSí ‘amb la normalitat’ d’altres mocions, però ha recordat que manté la seva condició de no retocar la part que ratifica el compromís amb la declaració del 9-N i la ‘desobediència als embats judicials de l’estat’ i el TC. La CUP no vol tocar el tercer punt de la moció, que insta el govern a desatendre els requeriments de l’Audiència espanyola i que el cos de Mossos d’Esquadra no els executi com a policia judicial. Una solució per aquest punt que s’ha comentat a la negociació és que es mantingui tal com està i que cada grup opti per votar-lo en funció del seu criteri.

Segons els grups parlamentaris, el punt més polèmic és el primer, que reitera la vigència de la declaració del 9-N, suspesa pel TC, i insta a no atendre el contingut de la sentència del tribunal. La negociació s’encalla en aquest punt. La negociació continuarà en marxa fins a l’últim minut abans de tancar-se el termini de presentació d’esmenes.

—Què en pensen els altres partits?

Els grups de l’oposició diferents de la CUP s’han mostrat molt crítics amb la incorporació de la moció a l’ordre del dia del parlament. Ni PSC, ni PP ni C’s consideren que s’hagi de tramitar la moció. En canvi, Catalunya Sí que es Pot no creu que la moció hagi de ser tramitada al ple, però no s’hi oposarà. Si la moció no es retira de l’ordre del dia i se sotmet a debat i votació, el PSC ‘no defugirà ni el debat ni la votació’, participarà i votarà en contra. Per la seva banda, Catalunya Sí que es Pot acusa JxSí i la CUP de ‘degradar’ el parlament amb ‘la insistència de JxSí i la CUP en resoldre els conflictes i baralles internes’ al ple i diu que no participarà en la votació de la moció.