vox

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Ahir Antonio Baños i Eulàlia Reguant van refusar de respondre a les preguntes de l’anomenada acusació popular del judici, que com tothom sap és el partit d’extrema dreta Vox. Baños i Reguant varen invocar la dignitat democràtica i antifeixista per negar-se a respondre les qüestions d’aquesta gent.

Arran d’això el jutge Marchena, visiblement perplex i irritat, va amenaçar Baños i Reguant amb les conseqüències penals que se’n deriven i que poden anar des d’una multa fins a l’ingrés a la presó. N’hi ha un precedent en el judici de l’11-M que es va tancar sense causar cap problema major al testimoni i ara tots hauríem d’esperar que també passàs això. Però aquest judici no es pot equiparar a cap altre. Per tant, és evident que Antonio Baños i Eulàlia Reguant han assumit un risc, per la qual cosa no puc sinó agrair-los la valentia i la dignitat.

No perdré el temps discutint la formalitat segons la qual els testimonis tenen l’obligació de respondre a totes les preguntes i a dir la veritat. Molt bé. Ni perdré el temps tampoc discutint la major: la formalitat jurídica segons la qual aquest tribunal està capacitat i és legítim per a jutjar la presidenta del parlament, el govern de Catalunya i els dirigents d’Òmnium i l’ANC. Jo no el considere legítim, però si els presos n’accepten la legitimitat hi ha poc marge de maniobra, a partir d’això.

I és precisament per aquest motiu que el gest de Baños i Reguant és tan important. Perquè, des de dins, el deslegitima. Els presos hi han volgut anar i és evident que en general fan una bona defensa, una defensa que causa molts problemes a l’estat espanyol. Que pot ser útil. Ara, la seua decisió no neteja la monstruositat d’aquest procés, ni en si mateix ni en els detalls.

I, entre aquests detalls, el més sòrdid de tots és precisament com és possible d’acceptar, com si no passàs res i fos normal, que un partit polític d’extrema dreta –a més, en plena campanya electoral– puga exercir d’acusació particular contra un govern democràtic. La pregunta és què hi fa, Vox, allí. L’explicació tècnica, la formalitat, l’artefacte jurídic pot ser el que siga. Però això és una vergonya. És, si m’ho permeteu, vomitiu. I algú havia de ser prou valent per a posar-ho en relleu i que no en restàs cap dubte. Baños i Reguant.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.