25.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2023 - 12:49
Avui es constitueixen les Corts Valencianes de l’onzena legislatura. Les eleccions del 28 de maig van propiciar un canvi de majories i, per mor dels pactes postelectorals, a l’hemicicle també hi haurà un canvi de fesomia més que evident. Si les Corts eixints havien batut el rècord de grups parlamentaris amb 6, la desaparició de Ciutadans i d’Unides Podem torna a pintar un hemicicle amb 4 partits. El més votat va ser el Partit Popular, que, amb 40 escons, no té la majoria absoluta. Per això va prémer l’accelerador a l’hora de pactar amb Vox el suport dels 13 que va obtenir. A la banda de l’esquerra, el PSPV amb 31 escons i Compromís, amb 15, passen a l’oposició. Per primera volta en la història, en aquestes corts hi haurà més dones que homes (52-47). Una altra dada interessant d’aquestes corts és que vora un 60% dels diputats s’estrenaran en el càrrec.
És justament aquest pacte exprés, que el PP valencià va acceptar com si es tractàs del darrer tren que passava per davant, que ha desencadenat una tempesta política al PP espanyol que cada dia se salda amb declaracions, vies d’aigua i justificacions.
En canvi de la majoria i el suport a totes les iniciatives del PP, Carlos Mazón va acceptar de tenir un vice-president i dos consellers de Vox asseguts a la taula del Consell. I el president de les Corts.
La incògnita de la presidència
Vox juga amb el temps i amb els mitjans de comunicació i administra la informació. Encara no ha dit qui dels 13 diputats electes ocuparà el primer escó de les Corts. Amb força ha sonat el nom de la cap de llista per Castelló, Llanos Masó, que la legislatura passada va fer discursos molt durs contra el govern del Botànic. Com que el reglament marca que a la mesa hi ha d’haver paritat, tant el PP com els socialistes han de tenir prevists noms de diputats i diputades per a ocupar les vice-presidències i les secretaries de la mesa. Per tant, tot dependrà de la sorpresa que Vox tinga preparada per a continuar protagonitzant la vida política valenciana.
De la importància que el partit d’extrema dreta dóna al pacte i a la constitució de les Corts en dóna fe la presència anunciada, a la tribuna de convidats, de Santiago Abascal, el dirigent espanyol de Vox.
Qui no prendrà possessió de l’escó serà Carlos Flores Juberías, que va ser el cap de llista de la formació. El seu cap va ser l’ofrena que els de Vox van fer al PP. Amb tot, Flores no desapareix del mapa polític perquè encapçalarà la llista per València al congrés espanyol a les eleccions del 23 de juliol.
Compromís, fora de la mesa
A la mesa de les Corts no hi haurà cap representant de Compromís. Els resultats obtinguts a les eleccions fan que el PSPV en tinga dos i els valencianistes confiaven que els seus socis del Botànic els en cedirien un. Això no ha estat així. D’ençà del primer moment, els socialistes han defensat totes dues cadires a la presidència de la cambra. En una publicació de Facebook, Enric Morera, que ha presidit les Corts les dues darreres legislatures, ha recordat que amb ell la mesa ha comptat amb la presència de cinc grups polítics diferents. Hi eren tots, excepte Vox. “Ara, amb una decisió que revela una enorme miopia política es pretén excloure Compromís”, diu. Morera ho qualifica d’errada del grup socialista. “Després voldrà que els votem, gratia et amore, a la Diputació de València”, afegeix per dir encara que els socialistes són a temps de ratificar fins avui mateix.
Ximo Puig, cap al senat espanyol
A mesura que passen els dies va aclarint-se el futur de qui ha estat president de la Generalitat durant dues legislatures. Ximo Puig va dir l’endemà de les eleccions que no deixaria les Corts i que seria al lloc on els ciutadans havien decidit que fos. Amb tot, els mateixos socialistes han filtrat que Puig compaginarà la tasca parlamentària nacional amb un lloc al senat espanyol per designació de les Corts. Amb aquesta jugada, diuen, Ximo Puig podrà explicar quina és la seua visió de l’estat federal que fa anys que proclama, alhora que podrà participar en debats en què tracten temes relacionats, per exemple, amb la reforma del finançament autonòmic.
