Un diumenge de primavera normal, els camins del Parc Natural de Collserola eren un riu de ciclistes, corredors i excursionistes, sovint amb una destinació comuna, el desitjat esmorzar de forquilla en algun dels restaurants de la zona com a premi de final d’etapa. Tot i trobar-nos en plena temporada alta, la situació avui és ben diferent, gairebé desèrtica. Ja fa sis mesos que l’accés a l’espai natural és restringit per la crisi de la pesta porcina africana (PPA) i això té conseqüències econòmiques importants per als restaurants de l’entorn. La caiguda de la facturació global arriba fins al 30%, en alguns casos. “Cada setmana perdem uns 150 esmorzars i patim molt. No sé com ens ho farem”, es lamenten al restaurant Can Jané.

A primera hora de diumenge passat, només una taula de dues persones compartia unes torrades i una botifarra en aquest restaurant de Collserola. El seu responsable, Isidre Jané, adverteix que ja fa massa temps que la situació és la mateixa i clama per la fi de les restriccions.

“Volem treballar, no demanem ajudes, sinó que la gent pugui venir”, exclama. I explica que, a més de la caiguda de la facturació en el 30% només amb esmorzars, hi ha un descens notable de clients tant a l’hora de dinar com a l’hora de sopar, quan l’activitat tampoc és la mateixa que tenien abans de la crisi.

Jané comenta que la gent no tan sols hi va per dinar, sinó que també vol passejar per la muntanya i, si no ho poden fer, busquen uns altres llocs. Can Jané és al final d’un camí que surt de la carretera de la Rabassada. És l’únic accés per carretera, tot i que a peu i amb bicicleta també s’hi pot arribar des del Vallès, una via ara mateix totalment tancada.

La situació ha obligat a prendre mesures, com ara, retallar personal: “Hem hagut de fer-ho perquè no es pot aguantar i ens havíem d’adaptar”, es justifica Jané, que lamenta que les restriccions han arribat en el pitjor moment per al sector: “A l’estiu baixa més la feina, i si ara no hem pogut treballar no sé com ens ho farem en temporada baixa.”

En fa una lectura molt similar Xavier Vila, encarregat del restaurant Can Coll: “Tenim un tipus de client que arriba a peu o amb bicicleta per la muntanya, i si no poden passar, l’afluència disminueix bastant.” En aquest establiment han passat de fer prop de dues-centes torrades un diumenge a quedar-se en unes vuitanta.

Can Coll és a peu de la carretera d’Horta a Cerdanyola del Vallès, i això fa que l’activitat s’hagi pogut mantenir mínimament, però amb un impacte a la facturació que es troba entre el 15% i el 20%. “Normalment, teníem totes les taules plenes, cues de gent esperant i setanta bicicletes aparcades”, relata Vila.

A diferència d’aquesta imatge que descriu l’encarregat de Can Coll, diumenge passat la situació era radicalment diferent: algunes taules buides, lloc de sobres a l’aparcament exterior i amb prou feines una desena de bicicletes a la porta, del qui havien decidit de fer una ruta per carretera.

I és que tant a la carretera d’Horta com a la Rabassada el trànsit de ciclistes és continu. Fins i tot es pot veure algun corredor pel voral, però en entrar a l’espai natural pels camins habilitats per al pas amb vehicles es fa el silenci, només trencat puntualment pel cant dels ocells o per aquells, pocs, que se salten les restriccions.

Xavier Vila explica que hi ha clients que li reconeixen que estan farts de la situació i opten per entrar a l’espai natural tot i les prohibicions: “No són gaire gent, però sí que n’hi ha alguns que diuen que se la juguen, a risc de ser multats.” Aquest dissabte, 6 de juny, s’ha organitzat una caminada a Cerdanyola del Vallès per a exigir que es torni a obrir l’accés al parc.