04.10.2021 - 21:50
Continuem pendents de l’erupció del volcà de l’illa de la Palma, que començà el 19 de setembre en aquest volcà que alguns ja anomenen volcà Cap de Vaca. Va anar precedida d’una munió de moviments sísmics (eixam sísmic), molt a prop d’anteriors erupcions de l’illa. D’ençà de llavors, la gent s’ha fet moltes preguntes. Mirem de respondre’n algunes amb el monitoratge volcànic.
Monitoratge volcànic
El monitoratge volcànic pretén d’avançar en el coneixement de l’estructura i la dinàmica d’aquestes zones actives. Té l’objectiu de subministrar informació fonamental perquè Protecció Civil pugui avaluar els perills i prendre decisions.
Consisteix a analitzar les dades històriques del volcà, juntament amb les que es registren sobre el terreny i a distància. Per interpretar-les correctament, especialment per a alertes i pronòstics, cal entendre científicament l’estructura dels volcans i dels seus processos. Això és necessari tant en general com per a cada volcà, específicament.
Per al monitoratge volcànic hi ha diverses eines d’observació sobre el terreny: la geoquímica, l’observació tèrmica i de gasos, la geodèsia i geomàtica (que mesuren i modelen les deformacions i variacions de gravetat) i la geofísica. El monitoratge es fa abans de les erupcions, durant i després. Normalment, hi ha organismes que tenen oficialment aquesta responsabilitat, recolzant-se en tècniques desenvolupades i provades per la comunitat científica.
Una vegada recollides totes les observacions, cal interpretar-les amb models que les integrin i que ens indiquin què passa sota el subsòl.
L’Institut Geogràfic espanyol manté una xarxa sísmica que ha detectat eixams entre el 2017 i el 2021. Al costat d’anomalies de gasos i geoquímiques mesurades amb l’Institut Vulcanològic de les Canàries, manifestaven efectes d’una possible intrusió.
La deformació del terreny és un precursor molt sensible a llarg termini. Es mesura mitjançant la interferometria RADAR amb el satèl·lit (DInSAR), que permet d’analitzar les deformacions de regions molt àmplies amb una gran precisió.
A la Palma s’han analitzat aquestes deformacions i la variació que han tingut entre el 2006 i 2020, mitjançant els satèl·lits ENVISAT, RADARSAT-2 i Copernicus Sentinel. A la figura es veuen en groc, les zones del terreny que s’allunyen del satèl·lit; en verd, les que no varien; i en blau, les que s’hi acosten. S’han contrastat aquests resultats amb resultats d’estacions GPS (GNSS).
Modelatge tridimensional que ens ajuda a interpretar les dades
La interpretació d’aquestes observacions s’ha fet amb un model d’inversió de darrera generació, desenvolupat per un grup d’investigadors que, en llenguatge quotidià, és capaç de localitzar i caracteritzar els volums que exerceixen la pressió i les menes diferents de fractures (dislocacions) que poden representar les fonts magmàtiques i els seus camins.
Així es determina la localització, la grandària i la forma tridimensional de les fonts de pressió positiva representades en vermell en la figura:
La comparació i integració d’aquests resultats amb la sismicitat i les anomalies de gasos i geoquímiques ha permès de forjar un model conceptual per a explicar l’evolució del procés de reactivació volcànica detectada.
A la primeria, entre el 2009 i el 2010, el magma va començar a pujar des d’un emmagatzematge situat sota el sud de l’illa, a una profunditat entre vint-i-cinc quilòmetres i trenta. Aquest procés va tenir lloc al límit del Complex Volcànic Nord i Cumbre Vieja. Es pot comprovar en la figura següent:
El magma va ascendir entre vuit i deu quilòmetres de profunditat i produí anomalies de gasos i geoquímiques registrades els anys 2010 i 2011 sobre aquest camí. Pujà per zones fracturades i fràgils, no consolidades, provinents probablement d’erupcions recents, sense activitat sísmica.
La magnitud dels desplaçaments del terreny mesurats i la falta de canvis significatius de gravetat fan pensar en un petit volum de magma acumulat.
Més tard, els anys 2011 i 2012, es mesura la deformació, però els resultats no donen gaire confiança. Llavors, l’entrada d’una petita quantitat de magma continua seguint un camí similar, com es pot veure en les anomalies de gasos mesurades per l’Institut Vulcanològic de les Canàries a la zona de Cumbre Vieja, l’any 2013. Petits volums de magma van pujar probablement per la mateixa ruta, sense sismicitat durant aquests períodes.
Al començament del període 2017-2020 tenim dos eixams sísmics (l’octubre del 2017 i el febrer del 2018) que van ser associats a fractures recents. Probablement van obrir nous camins i afavoriren l’ascens del magma, novament reflectit en els senyals geoquímics observats, a més de l’augment de grandària i la importància de les fonts de dislocació a Cumbre Vieja.
Aquests resultats han estat possibles gràcies a l’ús de tècniques d’observació i d’interpretació d’última generació. S’han detectat petites deformacions de manera significativa, que s’han interpretat d’una manera molt exhaustiva.
A la pregunta que avui es fa tothom, hi podem respondre que encara és difícil de predir el moment i el lloc d’una erupció, però que el monitoratge volcànic ens permet d’aproximar-nos-hi cada vegada més.
Juan F. Prieto Morin és professor i investigador en sistemes de localització per satèl·lit i detecció remota per a l’observació de la Terra a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
