Vinyes de Cérvoles, a les Garrigues (DO Costers de Segre).

Fa poques setmanes viticultors de la DO Costers del Segre van baixar a Barcelona per mirar de fixar amb la premsa especialitzada, entre més, com és el moment en què viuen i per mostrar-se com a territori vinícola en expansió, de gran diversitat, epicentre de la viticultura de muntanya, amb uns vins expressius, que només poden anar a més. La Gran Nit de Costers del Segre a Barcelona va consistir en un tast de vins guiat, tot fent un recorregut pel ‘caràcter de l’interior’, sota la direcció de la sommelier Anna Casabona. Després va ser el torn del sopar a càrrec dels xefs lleidatans amb Estrella Michelin Josep Maria Castaño, del Restaurant Malena, i Joel Castanyé, del Restaurant La Boscana.

La DO Costers del Segre ocupa les terres de Ponent. És la més gran de Catalunya i segurament la més diversa de paisatge i clima, perquè va dels dos Pallars fins a la vall del Corb, la Segarra i les Garrigues. El riu Segre és l’element que la vertebra.

La conformen actualment trenta-set cellers. Hi trobem Raimat, un dels històrics i dels primers que va projectar el nom de la DO cap enfora, o Tomàs Cusiné, avui president del consell regulador de la DO, que impulsa els vins lligats a l’emblema de qualitat de les marques Tomàs Cusiné, Castell del Remei i Cérvoles. Però també projectes tan singulars com el del prestigiós enòleg Raül Bobet de Castell d’Encus, a Talarn, Pallars Jussà, una aposta innovadora que cerca d’expressar la frescor dels vins del Pirineu lleidatà o el projecte de la cooperativa l’Olivera, un exemple reeixit de compromís social i qualitat vinícola a Vallbona de les Monges.

Rosa Xifré, pagesia i compromís amb el territori

Però aquesta vegada ens fixem en una dona pagesa, Rosa Xifré, que vam tenir la sort de conèixer durant el sopar i que ens va atrapar per la seva personalitat i la seva història, plena de compromís envers el territori i el paisatge, i amb una viticultura motor de cultura i de vida.

Rosa Xifré és una dona d’empenta, que juntament amb el seu marit, Joan Penella, tira endavant el celler Matallonga, a Fulleda, administrativament a les Garrigues, però enclavada a la Segarra històrica i fent frontera amb la Conca de Barberà.

Rosa Xifré i Joan Penella.

Fulleda és terra de secà i marinada, un poble que encara conserva el gust i el ritme de vida tranquil, sense presses. Però és un poble que durant tot l’any no arriba a tenir cinquanta habitants, tot i que de censats n’hi ha vuitanta-quatre. Viure en un poble amb tan pocs habitants, ens explica Rosa Xifré, fa que no hi hagi cap botiga i que la intendència funcioni d’una altra manera: cada dia una furgoneta arriba amb el pa i una vegada a la setmana el poble s’abasteix de peix i de verdura.

Rosa Xifré, que comença la cinquantena, ja va néixer en aquest poble, al mas que ella ara impulsa. Va estudiar tot el batxillerat, però després va decidir de restar-hi i treballar al territori i per al territori. Té un compromís actiu amb la comunitat i per això va ser la regidora de cultura durant vuit anys, en els quals va treballar per tenir una biblioteca ben dotada, amb connexió a internet a disposició dels usuaris. En aquests casos tenir-ne o no no és pas cap fotesa, al contrari, és un dels elements determinants per a evitar la despoblació.

Al celler li van posar Matallonga, perquè és el nom de la vall on són i Rosa Xifré explica que ‘per sobre de tot nosaltres som pagesos i allò que volem és divulgar el nostre patrimoni, paisatgístic, gastronòmic, de la pedra seca… I els vins que elaborem també volem que reflecteixin el territori d’on surten’.

El celler Matallonga es va crear l’any 2010, tot i que la tradició vinícola ja venia dels pares. Això els va permetre de disposar de vinyes, algunes de seixanta anys. Avui totes són treballades en ecològic. Però la vinya no és l’únic cultiu de què disposen. Valoren la diversitat agrícola i també conreen oliveres i ametllers. Rosa Xifré ve de cal Banya –així s’anomena encara el mas–, nom que ja tenia en l’època dels padrins. Per fer-li els honors, el celler Matallonga elabora un vi d’ull de llebre que es diu Vi del Banya.

Les vinyes són a una altura d’entre 500 metres i 560 i és considerada de muntanya. Disposen d’unes deu hectàrees de vinya i avui comercialitzen vuit vins, alguns dels quals són microvinificacions. Produeixen en conjunt entre 15.000 ampolles anuals i 20.000. De les varietats de raïm que tenen plantades, en negres hi trobem l’ull de llebre (la més plantada a la DO), merlot, sirà i cabernet franc. Quant a les varietats blanques, disposen de macabeu de vinyes velles i chardonnay.

Durant el sopar vam tastar l’Ai?? 2017, sobre el qual ella va explicar: ‘És un vi de macabeu fermentat en bóta i després criat de set a vuit mesos amb les mares fines en tines d’acer inoxidable.’ El nom, Ai??, neix de la primera lletra del nom de les seves dues filles, Alba i Iris. Els interrogants que l’acompanyen remeten a la incògnita de saber com acabaran essent, com el vi.

Rosa Xifré no les ha volgudes encaminar mai cap a la viticultura, perquè el celler és un projecte personal amb el seu marit, que no ha de ser una càrrega per a la generació vinent. Diu que cada fill neix amb un caràcter propi, com els vins, i que cal que s’expressi. I potser per aquesta llibertat de fer la seva filla gran, l’Alba, estudia a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana i es forma en agricultura biodinàmica.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb