Libération ataca durament Rajoy i demana la intervenció d’Europa

Aquestes últimes hores, els mitjans internacionals s’han fet un gran ressò de la repressió de l’estat espanyol durant el referèndum d’autodeterminació català. Un dels més durs ha estat el francès Libération, que en l’editorial titulat ‘Violència a Catalunya: la derrota de Mariano Rajoy’, crítica sense embuts la gestió del govern espanyol. ‘No és pas la unitat d’Espanya que és atacada pels cops de porra, sinó la democràcia’, diu el text, en què es destaca la desproporció de les accions policíaques.

A continuació reproduïm l’editorial, traduït íntegrament:

«El referèndum de Catalunya té, des de diumenge al matí, una cara. És la cara d’una dona d’una certa edat amb els cabells blancs tacats per un regalim de sang. Va ser ferida per la policia espanyola quan confiscaven material electoral. Pel que fa a aquest referèndum, ella també serà la derrota simbòlica de Mariano Rajoy. Com va poder pensar el cap de govern espanyol que una neutralització violenta de les votacions – il·legals per a alguns, legítimes per als altres– solucionaria el problema? Les imatges, que es poden veure a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, són un desastre per a ell i per a la causa espanyola que el defensa: agents de policia esbotzant les portes de les escoles, a cop de maça, serren panys i provant de confiscar urnes. No és pas la unitat d’Espanya que és atacada pels cops de porra, sinó la democràcia: és això que es pot veure als vídeos.

Aquestes imatges de la repressió brutal i desproporcionada no afectaran els qui ja tenen opinions clares i definides sobre aquest difícil problema identitari. Allà, o aquí. Això no obstant, en un món que tendeix a superar la complexitat i obliga a ‘prendre partit’, Rajoy té l’obligació d’escollir entre la violència d’un nacionalisme d’estat i la desobediència civil de la independència catalana, respectuosa amb la democràcia. No hi té res a guanyar. Llevat que cerqui, per mitjà de la brutalitat de la seva policia, de crear una oposició no tan pacífica.

Espanya no ha de prendre aquest camí sagnant que ja coneix molt bé. Els europeus que sovint evoquen una Unió Europea ‘basada en una promesa de pau, progrés, prosperitat’, haurien de recordar-ho urgentment a Rajoy.»