Vox expulsa de les Corts activistes LGBTI que protestaven per la retallada a la llei trans

La presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó, de Vox, ha ordenat l’expulsió d’un grup d’activistes de les associacions de defensa dels drets LGBTI Lambda i Chrysallis per una protesta durant la sessió de control al govern de Mazón. Les entitats protesten per la modificació de la llei trans valenciana amb les esmenes a la llei d’acompanyament, que consideren un gest del PP cap a Vox que afecta els seus drets.

Tot ha començat després d’una intervenció molt dura del diputat de Compromís Francesc Roig dirigida a la vice-presidenta Susana Camarero. “Hem d’aguantar gent com vostès que vinguen a dir-nos que estem malaltes. Amb aquestes esmenes que ha presentat a la llei trans, legalitza les teràpies de conversió”, li ha retret. La modificació incorpora un afegitó en l’article 6 de la llei trans, destinat justament a prohibir les teràpies de conversió, per a obrir la porta a “un acompanyament sempre que s’opte lliurement i voluntàriament”.

“‘Acompanyament’ és com li diuen els que practiquen aquestes teràpies”, li ha etzibat Roig. “‘Acompanyament’ és fer jugar xavals a futbol sense roba perquè siguen més mascles, és fer creure que el fet que siguen gais o lesbianes és culpa dels seus pares, és fer llistes negres. Com pot dormir tranquil·la perpetrant aquesta barbaritat, senyora Camarero?”, li ha demanat, i li ha retret que fos en canvi del suport de Vox: “Vol continuar aforada per no respondre per les morts de la dana i les residències. Doncs a partir de hui vostè carregarà també amb les morts de l’homofòbia i la transfòbia.”

Quan Camarero li ha respost, molt nerviosa, ha estat interrompuda pels crits que venien de la tribuna de visitants, als quals s’han afegit els diputats de l’oposició. Els activistes s’han posat dempeus i han format la bandera trans amb els colors de les samarretes mentre eren aplaudits per l’oposició i la presidenta de les Corts demanava silenci. Finalment, Llanos Massó ha ordenat d’expulsar els activistes.

Lambda i Chryssalis denuncien “l’atac més gran contra els drets trans”

Les entitats de defensa dels drets LGBTI denuncien que el Consell ha volgut modificar la llei trans per la porta del darrere, i ho comparen amb el recurs d’inconstitucionalitat que el PP va presentar contra la llei del matrimoni igualitari. “Es va equivocar, i també en aquest cas el temps demostrarà que s’equivoquen en atacar els drets trans”, deia Fran Fernández, coordinador general de Lambda, en un comunicat per a anunciar les protestes d’avui. Abans d’entrar al ple, les activistes s’han concertat a les portes de les Corts.

Denuncien que les esmenes presentades “introdueixen dubtes sobre la legitimitat científica de la identitat de gènere, relativitzen l’autodeterminació i apel·len a un conflicte entre el dret a existir i un suposat dret a no se sap molt bé què, com a justificació per a limitar garanties, la qual cosa suposa un canvi en l’orientació interpretativa de la llei”. Arran d’això, afegeix Fernández, es trenca el reconeixement de l’autodeterminació de gènere i fa que s’hagi de cercar un equilibri amb altres drets.

“Si una persona es queixara per haver de canviar-se de roba al costat d’una persona migrant o d’una persona amb un membre amputat, no hi hauria dubtes a denunciar eixe comentari per racista o capacitista. En canvi, sembla que hi ha un suposat dret a no compartir espais amb les persones trans, que converteixen en sospitoses per defecte, ignorant la presumpció d’innocència a la qual totes les persones tenim dret segons la llei”, denuncia.

Sobre “l’acompanyament” a persones LGBTI que introdueix el nou redactat de la llei, les entitats posen en dubte que es pugui entendre que és lliure i voluntari. “Qui acudiria voluntàriament a una tortura?”, diuen les entitats. A més, denuncien que el fet d’incloure la sanitat privada en una segona opinió permet que els centres que practiquen aquestes teràpies “acompanyen” menors que hi van pressionats per les seves famílies.

Per a les entitats, la nova redacció de la llei elimina la possibilitat de denunciar aquests centres, i recorden que a València hi ha quatre causes obertes als jutjats per les denúncies de víctimes d’aquestes teràpies.