El vídeo de la detenció violenta de Max Castellarnau durant les protestes contra la sentència

  • La seva defensa espera que serveixi com a prova que, un cop aturat, no es va resistir a ser detingut

VilaWeb
Arnau Lleonart
09.02.2022 - 10:55

L’Audiència de Barcelona jutja avui Max Castellarnau, un jove de València d’Àneu detingut durant les protestes contra la sentència. L’acusen dels delictes de desordres públics, d’atemptat contra l’autoritat i de lesions. La fiscalia demana que sigui condemnat a set anys i mig de presó, i la Generalitat, a dos anys. Una de les proves principals de la defensa és un enregistrament de la detenció que desvirtua el relat dels Mossos d’Esquadra que diu que va resistir-se i va acabar lesionant un dels agents. Fonts de la defensa, que l’han subtitulat, l’han compartit amb VilaWeb. Podeu veure’l ací:

Segons que explica en una entrevista, Castellarnau baixava pel carrer de Pau Claris de Barcelona, lluny de la manifestació, i va passar pel costat d’una línia policíaca dels Mossos d’Esquadra. “Pretenia passar tranquil·lament per a tornar per on havia vingut, sense pensar que hi pogués haver cap problema”, recorda. Llavors, el sergent que era el cap de l’operatiu va ordenar que el detinguessin i va començar una persecució, amb un tret d’una bala de foam inclòs que, diu, li va passar a un pam de la cara.

Va córrer pel carrer de Mallorca en direcció Besòs, però es va trobar de cara amb una línia d’agents antiavalots de la policia espanyola que protegia la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Atrapat entre dues bandes, es va aturar davant del Col·legi d’Advocats i va aixecar els braços en senyal de rendició, però la resposta dels mossos que el perseguien va ser envestir-lo contra la façana de l’edifici.

VilaWeb
VilaWeb
Max Castellarnau veu que està atrapat i aixeca els braços en senyal de rendició.
Un agent antiavalot dels Mossos d'Esquadra envesteix Max Castellarnau a la façana del Col·legi d'Advocats.

Durant la setmana de les protestes contra la sentència, molts manifestants van recórrer a material esportiu per a protegir-se dels impactes de la policia. I com ells, Castellarnau portava un casc d’escalada per salvaguardar-se dels impactes al cap, un mocador de muntanya pel fum i unes ulleres protectores. Gràcies a això, el casc va protegir-lo del cop contra la paret de l’edifici que li va fer el policia. Tot i que el vídeo s’enregistra de lluny, es pot sentir el soroll que fa el cop. També es pot veure com, després d’haver-lo envestit i tombat a terra, el tornen a aixecar i l’encasten contra la façana de l’edifici. L’home que enregistra el vídeo retreu als agents antiavalots la violència que apliquen contra Castellarnau, que està sotmès per tres policies. Poc després, s’interromp l’enregistrament, perquè apareixen dos agents més que el fan fora i l’identifiquen.

Segons que rememora Castellarnau, posteriorment li van arrencar el casc i el van tornar a llançar a terra. “Caiem a terra i em detenen. Aleshores és quan va començar la brutalitat”, explica. El van emmanillar molt fort, diu, i el sergent que dirigia l’operatiu li va clavar el cap contra el paviment prement-li’l amb el genoll.

El relat de la policia que fonamenta l’acusació diu que des de la línia policíaca del carrer de Pau Claris els van demanar ajuda perquè tenien manifestants darrere i que, quan hi van anar, diuen que el van veure des de dins de la furgoneta llançant un objecte. A més, el policia que li aguantava el cap contra el paviment diu que va mostrar molta resistència a la detenció i que el va ferir amb una puntada de peu al genoll.

Els agents antiavalots rebreguen Max Castellarnau, ja detingut.

Va trobar el vídeo de casualitat

Max Castellarnau va dir que haver trobat aquest vídeo és “un miracle“, tant pel valor que espera que tingui en la seva defensa com per la manera com el va aconseguir: “Els dies següents de la detenció estàvem desesperats buscant imatges. Vam parlar amb tots els negocis de la zona per si tenien càmeres i, fins i tot, vam demanar imatges a la delegació del govern espanyol i al Col·legi d’Advocats, però no vam aconseguir res. Un dia era amb una amiga en un bar i, mentre en parlàvem, el cambrer ens va sentir i ens va dir que a ell també l’havien detingut aquells dies. Ho comentem i diu: ‘No t’ho creuràs, però crec que el meu advocat va gravar una detenció just allà.’ I sí, era jo. No m’ho podia creure, vaig plorar.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any