Ajornen per segona vegada el llançament d’Artemis a la Lluna

Aquesta missió és clau i qualsevol contratemps pot ser una gran reculada per al programa espacial

VilaWeb
Redacció
03.09.2022 - 16:00
Actualització: 03.09.2022 - 17:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Nou ajornament. La NASA ha decidit de tornar a suspendre l’enlairament d’Artemis 1. Havia de ser la primera d’un seguit de missions espacials per a fer tornar els humans a la Lluna i establir-hi una base permanent. Segons l’agència espacial, els tècnics han provat de solucionar una fuita de combustible a la base del coet, però després de tres intents han decidit d’ajornar el llançament.

L’ajornament de dilluns, en el primer intent, va ser a causa d’una dificultat amb la temperatura que havia de tenir el motor en el moment de l’enlairament, després de la càrrega d’hidrogen líquid. Un dels quatre motors RS-25, concretament el número 3, no va poder assolir la temperatura adequada.

Aquesta missió és sense tripulació i té la finalitat de provar dos elements fonamentals per a trajectes futurs: el coet colossal del sistema de llançament espacial la nau espacial Orió. La NASA ja havia dit que si el llançament s’havia de tornar a ajornar, l’oportunitat següent seria dilluns vinent de 23.12 a 00.42.

Aquesta prova de vol sense tripulació al voltant de la Lluna obrirà el camí per a una prova de vol amb tripulació i una exploració lunar futura.

El sistema de llançament SLS, el coet més potent del món, no s’ha provat mai. Per la seva banda, la nau espacial Orió, la càrrega útil principal d’Artemis 1, es va fer servir solament en una missió en òrbita terrestre l’any 2014. Per tant, aquesta missió és clau i qualsevol contratemps pot ser una gran reculada per al programa espacial.

El coet travessarà l’atmosfera i assolirà l’òrbita en tan sols vuit minuts i mig. Aleshores, la part superior del coet impulsarà la nau Orió, que fa vuit metres de llargada i té capacitat per a sis astronautes, en la coneguda com a etapa de propulsió criogènica provisional (ICPS).

La nau trigarà entre una setmana i dues a arribar a l’òrbita de la Lluna, i hi farà una òrbita retrògrada llunyana, és a dir, en la direcció oposada a com gira l’astre. Una vegada hi arribi, hi romandrà entre sis dies i dinou i tot seguit virarà cap a la Lluna per rebre un impuls de gravetat, que ajudarà a dirigir la nau Orió cap a la Terra. Aleshores, farà un viatge cap a casa que durarà entre nou dies i dinou.

Finalment, haurà de fer un reingrés d’alta velocitat a través de l’atmosfera terrestre i caure a l’oceà amb tres paracaigudes, per mitjà d’una maniobra que ha de fer que descendeixi en l’angle correcte. Un vaixell de la Marina dels EUA recuperarà Orió i la portarà al Centre Espacial Kennedy de la NASA, a la costa de Florida, per a una anàlisi posterior i per recuperar les càrregues útils.

Aquest assaig general sense tripulació al voltant de la Lluna serà la primera passa del camí cap a una prova de vol amb tripulació amb l’Artemis 2 el 2024 i un allunatge el 2025 com a part de l’Artemis 3.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes