Les eleccions municipals de diumenge van deixar, o més ben dit, van mantenir, un panorama fragmentat a la ciutat de Barcelona, amb sis partits representats al consistori i cap no va superar els deu regidors. Cap pacte de dos partits no arriba a la majoria absoluta. Per tant, les opcions del nou batlle o batllessa són governar en minoria, com van fer Ada Colau i Xavier Trias, o cercar aliances per a arribar a la majoria i tenir un govern estable. En aquest punt es troba ara la gran lluita pel control de Barcelona. Si la nit de les eleccions la victòria de Maragall era reconeguda per Ada Colau i les negociacions gairebé semblaven un tràmit abans d’arribar a la batllia, amb el pas dels dies la situació s’ha capgirat. Sobretot gràcies a un nom, Manuel Valls.

Que Ada Colau pogués arribar a ser batllessa amb els vots ‘gratuïts’ de Manuel Valls, que diu que ho fa per evitar que hi hagi un batlle independentista, era una situació poc imaginable abans de les eleccions. ‘Hi ha oligopolis i alguns poders fàctics que no estaven ni estan contents amb nosaltres i han anat a cercar un candidat a França perquè no en trobaven aquí’, deia Colau de Valls en una entrevista a Público. I l’ex-primer ministre francès, durant la campanya, havia dit i redit que la batllessa havia facilitat l’assalt independentista a Barcelona. Ambdós candidats s’havien descartat mútuament.

Però dilluns al matí, mentre les tertúlies de ràdio i televisió analitzaven els resultats de la nit abans, l’entorn dels comuns va moure’s per anunciar que no cediria tan fàcilment i Colau no estava disposada a perdre la batllia. Això sí, calia recórrer als vots de Valls, que abans de les eleccions Barcelona en Comú situava als antípodes del seu projecte de ciutat. Entre els qui fan circular aquesta teoria amb més força hi ha Raimundo Viejo, ex-diputat d’En Comú Podem. I també, des d’un primer moment, Joaquim Coll, fundador de Societat Civil Catalana.

Sectors de Barcelona en Comú argumenten que la diferència de cinc mil vots amb Maragall no pot malmetre el projecte de ciutat que va començar fa quatre anys, i que Manuel Valls no és sinó un mal menor per continuar-lo. Aquesta justificació troba aliats en l’entorn mediàtic i polític, que de dilluns ençà s’han multiplicat per avalar aquesta via.

Primer va ser Miquel Iceta, que va dir estar disposat a fer mans i mànigues per evitar que l’independentisme governés; després Colau, que no va negar la via Valls i va assegurar que no excloïa ‘cap persona’; i finalment el candidat de Ciutadans, ahir, que va tancar el cercle i va assegurar que donaria suport a un candidat no independentista, que no hi posaria ‘cap condició’.

El suport mediàtic

Sigui com sigui, molts analistes aplaudeixen el gest de Valls ‘per haver ensenyat a Rivera que a vegades cal arriscar-se al servei de la fonamental: ni Vox ni un batlle que tingui com a primer missatge postelectoral que Barcelona és independentista’, com escrivia Antonio Franco a El Periódico.

També a La Vanguardia, el director adjunt, Enric Juliana, assenyalava ahir en un article que l’oferiment de Valls a Colau és una bona jugada per a allunyar-se de la línia de Ciutadans: ‘Valls, que sap llegir la política europea, ha decidit d’emancipar-se de Rivera, que acabarà lligat a Vox a Madrid. El seu moviment encaixa amb l’esquema de Timmermans: “Una majoria europea que vagi de Macron a Tsipras’. De Macron a Ada Colau.” O Julia Otero, que també ho aprova.

I una ex-dirigent d’ICV, Eulàlia Vintró, que ahir va escriure un article on demanava a Colau de no deixar passar l’oferiment de Valls. ‘Colau i els comuns tenen la responsabilitat de no trair els seus votants i això implica mirar de dur a terme el seu programa, continuar moltes de les actuacions iniciades […]. No haurien de consentir que la independència hi passi per sobre i l’anul·li.’

La via Valls també ha estat aplaudida a la xarxa per personatges de renom. El director cinematogràfic Juan Antonio Bayona va publicar un piulet en què deia que no entendria que Colau no recollís ‘el suport sense condicions de Valls per a continuar la seva tasca a l’ajuntament’. Aquest piulet va tenir un ressò molt ampli i fins i tot Jordi Évole va aplaudir el gest: ‘Tal com estan les coses, és molt valent publicar una piulada com aquesta, ara que el que s’estila és callar pel que et pugui caure.’

Manuel Valls intenta reciclar-se a Barcelona després d’haver fracassat a França

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.