Què és la verola del simi, que ha aparegut al Regne Unit, i com ens pot afectar?

És una infecció zoonòtica rara, potencialment mortal, que pot encomanar-se als humans i que sol provenir de l'Àfrica

VilaWeb
Raúl Rivas González
18.05.2022 - 19:30
Actualització: 19.05.2022 - 19:52

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha confirmat aquesta setmana que set pacients –sis a Londres i un al nord-est d’Anglaterra– han estat diagnosticats amb l’anomenada verola del simi, i avui el Ministeri de Sanitat espanyol n’ha anunciat vint-i-tres possibles casos més. És una infecció zoonòtica rara i emergent, potencialment mortal, que pot encomanar-se als humans i que sol provenir de l’Àfrica occidental i central, on ara és endèmica. Tots els pacients que han de menester atenció mèdica es troben ara en unitats especialitzades en malalties infeccioses. Afortunadament, els infectats han emmalaltit de la variant del virus originària de l’Àfrica occidental, que és més lleu que no l’originària de l’Àfrica central.

La malaltia fou descoberta l’any 1958, quan dues colònies de simis van tenir dos brots simultanis d’una malaltia semblant a la verola. D’ací ve el nom de “verola del simi”.

El primer cas de la malaltia en humans fou notificat l’agost del 1970 a Bokenda, una vila de la província equatorial de la República Democràtica del Congo. L’infectat era un nen de nou mesos que fou ingressat a l’hospital amb la sospita d’haver contret verola. Una mostra, enviada al Centre de Referència de Verola de l’OMS a Moscou, revelà que els símptomes no havien estat causats pel virus de la verola humana, sinó pel de la verola del simi.

Els parents del pacient van dir que menjaven carn de mico de tant en tant, per bé no van ser capaços de precisar si n’havien menjat aquell darrer mes o si l’infant havia estat en contacte amb un mico abans de presentar símptomes. Tanmateix, era l’únic membre de la família que no havia estat vaccinat contra el virus de la verola humana.

La verola ha estat eradicada, però la verola del simi no

La verola del simi és causada per un ortopoxvirus semblant al virus Variola (l’agent causant de la verola), el virus de la verola bovina o bé el virus Vaccinia. D’ençà de l’eradicació de la verola humana, la del simi s’ha convertit en el principal ortopoxvirus que afecta els humans.

El primer cas confirmat darrerament per l’UKHSA fou detectat a Londres el dissabte 7 de maig. El pacient feia poc que havia estat a Nigèria, que és on es creu que es va infectar, abans d’anar cap al Regne Unit. Els dos casos següents, anunciats una setmana més tard, vivien a la mateixa llar i no tenien cap vinculació amb el primer. Els quatre casos següents, anunciats aquest dilluns, 16 de maig, tampoc no tenien connexions conegudes amb els anteriors.

Els casos de verola del simi són freqüents a Nigèria. Entre el 2017 i el 2022, el Centre de Control de Malalties de Nigèria (NCDC) n’ha registrat un total de 558 casos i un total de 8 morts, repartits per 33 regions del país.

La incubació i els símptomes de la malaltia

En humans, els símptomes de la verola del simi són semblants als de la verola, si bé una mica més lleus. Comencen amb febre, mal de cap, cruiximent, mal d’esquena, esgarrifances i esgotament. La principal diferència entre els símptomes d’ambdues malalties és que la verola del simi causa la infecció dels ganglis limfàtics del pacient, cosa que no passa en el cas de la verola humana.

El període d’incubació de la verola del simi sol ser entre 7 dies i 14, si bé en alguns casos es pot reduir a tan sols 5 o bé enfilar-se fins a 21. És habitual que els infectats desenvolupin una erupció, que sovint comença a la cara i tot seguit s’estén a unes altres parts del cos, sobretot a les mans i els peus. Al cap de poc temps, l’erupció muta i passa per etapes diverses abans de formar una crosta i, finalment, caure.

La malaltia sol durar entre dues setmanes i quatre. Hom creu que es transmet amb la saliva i algunes altres excrecions respiratòries, o bé per contacte amb l’exsudat de la lesió o el material de la crosta. L’excreció viral per la femta també podria ser una font d’exposició.

Les dades disponibles indiquen que els rosegadors africans actuen com a hostes naturals de la malaltia. El virus de la verola del simi és capaç d’infectar esquirols, rates, ratolins, micos, gossets de les praderies i, naturalment, humans.

Ressorgiment a l’Àfrica

El continent africà s’encara, de fa un decenni, al ressorgiment de la verola del simi: se n’han diagnosticat més casos entre el 2016 i el 2022 que no pas en els quaranta anys anteriors.

Podem proposar quatre explicacions quant a aquesta revifalla, possiblement simultànies i complementàries, que ens ajuden a entendre l’augment de la incidència de la verola del simi:

  1. La fi de la campanya de vaccinació contra la verola, l’any 1980, i la consegüent caiguda de la immunitat de ramat contra els ortopoxvirus.
  2. L’augment de l’exposició a espècies animals que actuen com a hostes.
  3. L’augment de la taxa de transmissió interpersonal, particularment en pacients immunocompromesos.
  4. Els avenços en la capacitat diagnòstica i el desenvolupament de programes d’educació sanitària.

Ara com ara, no tenim tractaments específics per a la verola del simi, però podem controlar-ne els brots. Segons algunes dades el vaccí antivariòlic té pel cap baix un 85% d’eficàcia en la prevenció de la verola del simi. També els antivirals cidofovir i ST-246, a més d’algunes immunoglobulines específiques, poden ser emprats per a controlar un brot de verola del simi.

Més enllà d’Àfrica: una malaltia global

A l’Àfrica, la taxa de mortalitat de la malaltia oscil·la entre el 4% i el 22%. Però la verola del simi, que afecta majoritàriament nens, és també un problema de seguretat sanitària mundial, com va demostrar el 2003 el brot als EUA. Aleshores, els investigadors van determinar que un carregament d’animals provinent de Ghana havia introduït el virus als EUA.

El carregament contenia uns vuit-cents petits mamífers de nou espècies diferents, incloses sis espècies de rosegadors. Les proves de laboratori dels Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) van demostrar que dues rates gegantines africanes, nou lirons i tres esquirols havien estat infectats amb el virus de la verola del simi.

Després de ser importats als EUA, alguns animals infectats van ser allotjats prop de gossets de les praderies a les instal·lacions d’un distribuïdor d’animals de l’estat d’Illinois. Poc més tard, aquests gossets van ser venuts com a animals de companyia abans que desenvolupessin símptomes, de manera que van entrar en contacte amb humans. El brot va acabar afectant setanta-dues persones; totes havien conviscut amb aquests animals.

Atès que la malaltia constitueix una amenaça significativa per a la salut humana, és pertinent de seguir l’aparició de nous casos de verola del simi i prendre les mesures adients per prevenir-ne nous casos.

Raúl Rivas González és catedràtic de microbiologia de la Universitat de Salamanca. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies