alertadors llei europea

L’assessora del grup dels Verds europeus, Pam Barlett, ha elogiat l’aprovació a l’Eurocambra de la nova directiva europea sobre alertadors però ha avisat de la importància que els estats membre vigilin quan la transposin al seu marc legal perquè no es criminalitzi els denunciants.

En una entrevista a l’agència Efe, ha asseverat que la normativa per la qual realment advocava la formació era ‘massa progressista per a Europa’, perquè incloïa també la protecció a les ONG i periodistes que assisteixen els alertadors i sospesava a més la possibilitat de permetre posar denúncies anònimes.

‘Ens agradaria d’haver anat més enllà, però aquesta directiva canviarà força coses i permetrà que les persones puguin denunciar irregularitats sense por’, ha assenyalat, després d’haver participat en unes jornades de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre la nova llei, que va ser aprovada per àmplia majoria l’abril passat a l’Eurocambra i que podria entrar en vigor a l’estat espanyol a final del 2021.

D’acord amb Barlett, una de les fites més rellevants és que inhibirà els qui cometen delictes perquè empararà els alertadors perquè puguin denunciar ‘sense necessitat de convertir-se en màrtirs’. Això no obstant, els límits de la llei hauran d’acabar de perfilar-se els pròxims dos anys –després que rebi l’aval del Consell Europeu– i seran els estats membres els que la transposaran al seu marc normatiu, una tasca per a la qual Barlett demana un seguiment especial.

Segons que ha sostingut, ‘la directiva estableix uns mínims i cada país haurà d’anar més enllà i regular on la UE no té competències específiques’, especialment perquè inclou – ha dit– un buit legal que pot portar a la criminalització dels denunciants.

De fet, la directiva estableix que l’alertador ha de ser protegit, llevat que ‘hagi comès un delicte per a accedir a la informació’, un matís que, ha destacat, ‘no sabem com interpretaran els jutges’.

‘Per als experts, aquesta és la nostra preocupació número u i esperem que no s’ampliï aquesta definició perquè no es criminalitzi els denunciants per la manera com han obtingut la informació’, ha subratllat.

D’una altra banda, ha detallat que la directiva protegeix tothom que informi sobre infraccions del dret de la UE ‘sempre que n’hagin tingut coneixement en el seu àmbit laboral’ i permet que els alertadors facin públiques les seves revelacions si no s’han pres les mesures pertinents en un termini de tres mesos a sis.

També protegeix els denunciants si tenen ‘motius fundats’ per a creure que la infracció ‘constitueix un perill imminent’, com va al cas LuxLeaks, l’escàndol de corrupció que –tal com ha indicat Barlett– ‘va pressionar’ l’Eurocambra i va crear un ‘context favorable’ per a aprovar aquesta normativa.

Un altre dels punts polèmics és el ‘interès’ que amaguen els denunciants i que, per Barlett, és secundari perquè ‘els alertadors no són sants i importa que allò que diuen sigui veritat’.

La llei preveu, a més, multes per als qui presentin denúncies ‘conscientment que són falses’, com també ‘represàlies’ contra qui intenti impedir que es destapin infraccions,  que seran els qui hagin de provar que les seves accions són ‘justificades’ i no cerquen de ‘cohibir’ el denunciant.

‘Tenir una llei no significa aconseguir un canvi cultural instantani, però sí que n’és el començament’, ha aplaudit Barlett, que ha conclòs que el punt veritablement positiu d’aquesta directiva és ‘que si no es compleix bé, hi haurà sancions per als estats membres’.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb