Presó dels Lledoners, Catalunya. 20 de juliol de 2018

Estimadíssim Vicent:

Com molt bé intueixes al teu editorial del 5 de juliol, el retorn a Catalunya va ser ple de contradiccions, però com també dius, el fet de saber-nos amb la possibilitat d’escoltar les emissores catalanes, viure en català o tenir-vos més a prop físicament ha estat un baló d’oxigen.

‘Els vidres de la furgoneta eren tintats…’ De fet, era una petita finestreta a la part alta d’1,6m que compartíem en Jordi Sànchez i jo mateix, totalment hermètica, que, arribats a la Presó de Ponent, ens va permetre de veure com un home calb, d’uns cinquanta anys i una samarreta groga de la Festa de Sant Joan d’Òmnium, brandava una estelada des de dins de la garita de funcionaris. Tots dos vàrem començar a picar ben fort la paret de l’autobús de la Guàrdia Civil embriagats d’emoció. De nou un petit gest recollia la dignitat col·lectiva, de nou l’aleteig de les ales de papallona que ens durà al tsunami.

Avui ja serem a terres catalanes, les dones a Figueres i els homes a Sant Joan de Vilatorrada. Com bé deies el dia 5, una oportunitat que cal aprofitar. I creu-me de nou que m’hi deixaré la pell; a Òmnium farem tot el possible per a enfortir consensos imprescindibles.

D’aquí a pocs dies tornarem a sumar un mes més, jo faré el meu petit ritual d’enviar també una carta al petit Amat, cada dia més gran. Li explico amb l’amor i la tendresa de qualsevol pare què vaig vivint, en estat pur, sense filtres i amb tota la consciència del món que tant ell com la seva mare i com jo mateix no tenim cap dret de queixar-nos, només de gaudir humilment de cadascuna de les circumstàncies que la vida ens va oferint.

Vaig sentir el ‘benvinguts’ de la Terribas i els crits de suport dels manifestants davant els Lledoners, l’abraçada fraternal dels presidents Torra i Torrent i el somriure còmplice d’alguns dels interns quan entràvem al mòdul.

Per fi avui tots els presos serem a Catalunya, però no els exiliats. No és cap victòria i l’objectiu és la llibertat de tot el poble, però em sento optimista. Les converses que imagines entre els presos es podran produir i això és molt positiu, prou que ho sabem tots dos, i que ho sap tothom.

Salut, tendresa, entesa i República!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb