Valtònyc anuncia que torna avui de l’exili: els delictes de la seva condemna han prescrit

Josep Miquel Arenas, conegut artísticament com a Valtònyc, ha emprès a primera hora del matí el camí de retorn de l’exili, després de gairebé cinc anys i mig a Bèlgica. El retorn és possible per la prescripció de la condemna que li va imposar l’Audiència espanyola –posteriorment confirmada pel Suprem– arran de les lletres de les seves cançons. Valtònyc ha sortit de Waterloo en cotxe acompanyat del president Carles Puigdemont.

Que tinguis un bon retorn a la teva terra, que és la nostra. Amb tu @valtonyc, tots tornem una mica.
Gràcies per resistir un exili injust i acompanyar-nos sense defallir mai.
Ha estat un honor compartir aquest viatge. https://t.co/MRT1Bdc3Eo

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 28, 2023

“Tornar sempre és la millor part de l’aventura. Gràcies per haver-me acompanyat durant aquests sis anys d’exili i ara també en aquest primer trajecte de tornada a casa. Per tot el que hem lluitat, rigut, viscut i plorat. Gràcies, president Puigdemont”, ha piulat Valtònyc. “Amb tu, tots tornem una mica. Gràcies per resistir un exili injust i acompanyar-nos sense defallir mai”, li ha respost el president.

El seu cas és un dels més simbòlics entre els exiliats. La seva batalla judicial per evitar l’extradició va forçar una modificació del codi penal belga perquè es va declarar anticonstitucional la llei d’injúries a la corona. Finalment, la primavera del 2022, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va denegar-ne l’extradició. La fiscalia no va presentar recurs en contra de la sentència.

Tanmateix, la prescripció de la condemna no és el final de la persecució de la justícia espanyola contra Valtònyc. El 21 de novembre serà jutjat a Estepa (Sevilla) per un presumpte delicte de provocació per a cometre un delicte d’atemptat i, alternativament, un possible delicte d’amenaces agreujades per haver animat a matar guàrdies civils durant un concert el 31 de març de 2018 a Marinaleda.

La fiscalia demana quatre anys de presó i una multa de 3.600 euros, o bé de tres anys de presó pel delicte alternatiu d’amenaces, si fos el cas que el tribunal no hi veiés el primer. A aquesta petició s’hi va adherir l’acusació particular que exerceix l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC).