La justícia espanyola ha amagat d’ençà del març a Valtònyc que el seu cas havia prescrit

La justícia espanyola havia certificat el 22 de març proppassat que la pena imposada a Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces havia prescrit, però no li ho va notificar mai. Havien passat els cinc anys de la prescripció de la pena més alta, la d’enaltiment del terrorisme, i la interlocutòria dels magistrats José Antonio Mora Alarcón, Fernando Andreu i Joaquín Delgado, a la qual ha tingut accés VilaWeb, així ho constata, i donava l’ordre que deixessin de tenir efecte les ordres de detenció vigents contra Valtònyc. D’aleshores ençà, Valtònyc hauria pogut moure’s lliurement i tornar sense risc de detenció a casa seva, però no ho van comunicar als seus advocats, segons fonts de la defensa. 

Valtònyc fou detingut el 2012 per la policia espanyola arran de la denúncia del president del Círculo Balear pel contingut de les seves cançons. El febrer del 2017, l’Audiència espanyola el va condemnar a tres anys i mig de presó: dos anys pel delicte d’enaltiment del terrorisme, un any pel d’injúries a la corona i mig any pel delicte d’amenaces, a més d’una indemnització de tres mil euros al president d’aquesta entitat. Un any després, el febrer del 2018, el Suprem va confirmar aquesta condemna, i el maig d’aquell any es va exiliar a Bèlgica per no haver d’entrar a la presó. 

És la data de la sentència ferma, la del Suprem, de 20 de febrer de 2018, que marcava el començament de la prescripció de la pena. Com que la condemna era inferior a cinc anys, els delictes de la sentència contra Josep Miquel Arenas eren qualificats de delictes menys greus dins el codi penal espanyol, i això fixava la prescripció a cinc anys, que van vèncer el febrer d’enguany. La defensa de Valtònyc no ha aconseguit durant aquest darrer mig any que l’Audiència espanyola li confirmés que la pena havia prescrit, i la doctrina recent del Tribunal Suprem espanyol segons la qual l’enviament d’una euroordre atura el temps de prescripció suscitava molts dubtes i incertesa. Finalment, els advocats han aconseguit l’accés a la interlocutòria del mes de març, que confirma que Valtònyc ja es pot moure en llibertat.

D’ençà que va arribar a l’exili, el raper va lluitar judicialment amb els advocats Gonzalo Boye i Simon Bekaert contra les euroordres d’extradició enviades per l’Audiència espanyola. I quatre anys més tard, el maig del 2022 va aconseguir que la justícia belga desestimés definitivament de lliurar-lo a les autoritats espanyoles, per qualsevol dels tres delictes pels quals a l’estat espanyol havia estat condemnat, fent valer l’argument de la prevalença del dret fonamental de la llibertat d’expressió. De fet, durant el periple judicial a Bèlgica, el cas de Valtònyc va servir per a eradicar en aquest estat el delicte d’injúries a la corona, derivat d’una llei del 1847, quan la Cort Constitucional la va declarar contrària a la llibertat d’expressió.